Seguir a la UGT de Catalunya pel Twitter m’ha servit per assabentar-me de primer mà del que s’ha dit a la roda de premsa que han donat les organitzacions catalanes de CCOO i UGT sobre la manifestació contra la jubilació als 67 anys.
D’entrada vull recordar que la meva postura personal sobre l’allargament de l’edat de les jubilacions es força contrària, crec que encara es poden prendre moltes mesures abans de decidir-ne una de tan dràstica. Però avui no parlaré de la meva opinió avui resumiré el que diuen els sindicats amb algunes de les aportacions fetes al Twitter.
Els 15 anys de càlcul per les pensions ja evita el frau i garanteix l'equitat no cal augmentar-ho als 25 anys.
Alemanya i França l'edat mitjana de jubilació està per sota dels 62 anys, i a Itàlia sota els 60, a Espanya l'edat mitjana és dels 63,8 any.
Espanya està per sota de la mitjana europea de % del PIB destinat a pensions, és el 9% del PIB enfront 18% d'Holanda o el 13% d’Itàlia.
Podrien començar a pensar en lluitar contra el frau fiscal que es troba al 20% mentre la mitjana és el 13%.
L'atur de les persones de més de 45 anys es troba bloquejat, no hi tenen esperances i ara volen carregar sobre ells aquesta reforma.
Si apostem per a que els treballs siguin precaris i salaris baixos realment sí que estarem posant el sistema en perill.
Hem de fer que els beneficis també cotitzin no només els treballadors.
No pot ser que els majors de 45 anys no tinguin possibilitats d'incorporar-se al mercat de treball.
Els sindicats UGT i Comissions han convocat una manifestació a Barcelona pel dimarts 23 de febrer a les 18 hores amb l’objectiu de demanar la retirada de la proposta de jubilació als 67 anys. Exerceixen així un dret legítim i malauradament sovint necessari: el dret a manifestar-se pacíficament en defensa d’unes idees. Aplaudeixo la iniciativa sindical, avui, en època de crisi, cal estar a l’aguait en la defensa dels drets de les treballadores i els treballadors. Mai està de més un toc d’atenció al govern de torn, encara que aquest sigui d’esquerres.
Només una pega a la convocatòria sindical. Un cop més l’hora d’inici de la marxa és una hora intempestiva per molts assalariats del nostre país. Per desgràcia a les 6 de la tarda encara es treballa a la majoria d’empreses, algú se’n recorda de la conciliació de la vida laboral amb la familiar? Milers de persones, tot i estar plenament d’acord amb l’objectiu final de la manifestació, no hi podran assistir al estar treballant. Una llàstima. Quan es convocaran les manifestacions sindicals els dissabtes a la tarda o els diumenges al matí?
De acuerdo con tu apreciación. Lo mismo va también para la actividad política, que o eres un profesional de ello o a partir de cierto nivel es imposible combinarlo con actividad profesional externa.
ResponElimina