dimarts, 29 de març de 2011

Sobre uniformitat, igualitarisme i despersonalització


Irene Rigau amb les declaracions sobre la necessitat de que els alumnes vagin uniformats a les escoles ha aconseguit el que volia. La consellera ha desviat l’atenció de l’opinió pública i per uns dies ja no es parlarà de la retallada dels pressupostos educatius. Rigau ha introduït hàbilment en el debat el que alguns podrien catalogar com un tema menor. Però realment és un tema menor?

Mai m’han agradat els uniformes. Recordo amb especial claredat el dia que vaig arribar al campament militar de San Gregorio (Zaragoza). Tot just baixar dels camions de transport i deixar el poc equipatge que portàvem ens van lliurar l’uniforme que ja no ens trauríem durant més d’un any. Hores desprès passàvem pel barber i ens deixava el cap ben pelat. Tots semblàvem iguals; ben rapats, vestits de color caqui i amb cara espantada. L’exèrcit havia aconseguit el que es proposava i al primer dia ja ni ens reconeixíem nosaltres mateixos.

Mai m’han agradat els uniformes. A les presons d’alta seguretat, als camps de presoners tots van uniformats. No existeix l’individu.

Mai m’han agradat els uniformes. Associo les escoles religioses i algunes elitistes amb els uniformes. No m’agraden ni les unes ni les altres.

L’ús de l’uniforme a l’escola, a la presó o a l’exèrcit nega un àmbit de decisió individual, anorrea el comportament identitari. Castra la voluntat, la llibertat de triar com vestir a diari, de decidir per un mateix. No es cert que l’uniforme potenciï l’ igualitarisme -la doctrina política que sosté que totes les persones han de ser tractades com iguals i tenen el s mateixos drets -, al contrari el que sí es fomenta és l’anulació de la voluntat individual que és una cosa molt diferent, el que persegueix és la despersonalització.

Argumentacions com les de la Rigau, o les retallades a la sanitat, o les retallades en els serveis socials, són un clar atac als drets a les persones. La situació política actual i les actuacions del govern de la Generalitat ens demostren el fàcil que és tornar endarrere, el senzill que és perdre el que hem aconseguit amb l’esforç de molts al llarg dels anys. L’objectiu de la dreta, la d’en Mas i la d’en Rajoy, es debilitar l’estat del benestar i afavorir els interessos d’uns pocs. A mi això no m’agrada.



La Julia Silveira també parla del tema: Els uniformes de la Sra. Rigau


Les arrels de Barcelona: la Domus Romana i les Sitges Medievals


Una de les activitats que recomano als que no coneixen la ciutat es deixar-se anar sense pressa pels carrers del Call barceloní. Tot i que els tinc força trepitjats, els carrerons estrets -aquells on sovint s’oblida la línea recta, aquells que al costat de cases atrotinades ens podem topar amb veritables palaus- encara tenen la capacitat de sorprendrem.

Un d’aquets carrers és el de la Fruita, paral•lel -si gosem a utilitzar aquesta paraula per parlar d’un entramat de vies sinuoses típicament medieval- al carrer del Call que neixent al carrer Sant Domenec del Call acaba desembocant al de sant Honorat.

I és allà, gairebé tocant al Palau de la Generalitat, on podem trobar, amagat de les grans rutes turístiques, un museu desconegut amb un nom curiós: La Domus Romana i les Sitges Medievals. Un espai on s’exposa una petita joia, un bocí de la història de la nostra ciutat: la conjunció de la Barcino romana i la Barcelona jueva, dos passats que fonamenten les arrels sobre les que s’ha construït el present i el futur de la nostra ciutat.

Del que podeu veure al museu només us diré que les restes d’una residència senyorial romana comparteixen espai amb sis grans sitges medievals. La resta us ho deixo a la vostra imaginació.

Us anconsello molt la visita.

dilluns, 28 de març de 2011

Humor polític. Els invents d’en Trias (4). Les cuques com a mètode d’ il•luminació no contaminant


Complint amb les previsions ahir es va inaugurar el Museu Blau, el nou museu de ciències naturals de Barcelona dins d’un també magnífic embolcall: l’edifici triangular de color blau construït pels arquitectes suissos Herzog i de Meuron. El museu apart de ser una important aportació de la ciutat per facilitar l’estudi i coneixement dels científics, també haurà de servir pel gaudi cultural i lúdic del seus visitants.

Com és natural, en Xavier Trias, l’etern candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona, en qualitat de cap de l’oposició va assistir a la inauguració. I un cop acabada la tradicional tallada de cinta va aprofitar per visitar les sales del museu acompanyat per en Joan Puigdollers, el regidor més antic del consistori i paradigma del canvi renovador que proposa.

De cop i volta, mentre observava una de les vitrines on estaven exposats centenars d’insectes, se li va ocórrer un sistema alternatiu i infalible que hauria de resoldre els problemes energètics de la ciutat. La seva idea és clara i contundent: suprimir el subministrament d’electricitat als fanals del carrer i aplicar el seu nou invent.

Com? Doncs molt senzill, adaptant o canviant les bombetes per uns contenidors transparents farcits de cuques de llum. Un bon sistema barat, no contaminant i sense gaire manteniment que només caldrà posar un granja per criar d’una manera eficient els centenars de milers d’exemplars de cuques necessaries per il•luminar tota la ciutat.

Trias ja té una nova proposta pel programa, aquesta vegada s’ha avançat als socialistes i també als verds. N’està segur que el vot dels joves i dels ecologistes aniran a parar al seu sarró. Tot un crack, en Trias.

Per cert, fons ben informades parlen del Miniestadi del Barça com a possible emplaçament de la granja.

diumenge, 27 de març de 2011

Museu Blau, el "meu" museu



Avui ha obert les portes el Museu Blau que, a més d’altres funcions, també és el moderníssim successor de l’antic Museu de Zoologia al Parc de la Ciutadella. Des del mes de maig de l’any passat a Barcelona els amants de la zoologia estàvem un pel orfes, ens faltava el “ nostre” de museu. Sortosament, tot i la crisi, s’han complert les promeses dels responsables municipals i només deu mesos desprès s’ha inaugurat el magnífic museu Blau al no menys magnífic edifici triangular de color blau al recinte del Fòrum.

Jo no podia faltar a la cita, donar la benvinguda a la nostra ciutat d’un equipament de primera línea mundial no passa cada dia. He fet cua, una llarga cua i puntualment a les 12 per fi han obert al públic. Una “marabunta” de gent ha anat entrant i omplint totes les sales. Temps tindré per gaudir del museu amb més calma. Aquest diumenge inicial ha estat molt difícil, impossible, veure bé tot el que s'exposa, però n’he tret una idea general: recorda i segueix sent el museu de sempre però s’ha posat al dia. Modern, aplica les noves tecnologies i els mètodes més actuals i futuristes en exposicions.

Amb l’obertura del museu tinc la sensació de recuperació de part de la meva història personal, són massa les històries i els records que el vell museu em porta a la memòria, les hores de molts diumenges al matí de petit amb els meus pares i anys més tard amb els meus fills, avui les he reviscudes. Avui estic agraït a la meva ciutat.

dissabte, 26 de març de 2011

Baralla de cabrons


Les baralles de cabres són un espectacle molt popular a Mazar -i Sharif al nord d’Afganistan. Una salvatjada “cultural i que respecta les tradicions”. A Afganistan es fan baralles de cabres però a altres contrades enlloc de cabres són les baralles de galls, de peixos lluitadors, de gossos... i a molt llocs combats entre persones.

Tradicions respectables? Em sembla que no.

Quan veig la foto amb els dos mascles de cabra pugnant penso en qui són més cabrons, si les cabres o els que les fan lluitar?

L'hora del planeta


Un any més la WWF, organització internacional independent dedicada a la conservació de la natura, torna a convocar l’Hora del Planeta, una iniciativa que crida a institucions, empreses i particulars a participar en una apagada de llums durant una hora – avui 26 de març de 20,30 a 21,30-. L’objectiu és sensibilitzar a la població de tot el planeta de la importància de la lluita contra el canvi climàtic.

No cal que digui que m’hi adhereixo.

dilluns, 21 de març de 2011

Humor macabre: El nou regal d'en Mas als consellers del "govern dels millors"

Colònia Castells: enderrocant murs es fa ciutat


Aprofitant que durant els caps de setmana el trànsit disminueix, el passat dissabte diverses exacadores van enderrocar al carrer Entença el mur que tancava la Colònia Castells entre la travessera de les Corts i el carrer Montnegre.

La demolició del mur és un nou pas cap a la definitiva transformació de l’antiga Colònia Castells en un nova trama urbana, més adient als temps que corren, amb 300 habitatges, zones verdes i nous equipaments, a més d'una nova urbanització de tot el barri.

La tanca ensorrada formava part del darrere dels edificis que han quedat buits gràcies al procés de reallotjament de les famílies afectades. La seva desaparició facilitarà l’ampliació de la vorera del carrer Entença.

Es preveu que la construcció de la resta d’habitatges i el seu lliurament a aquelles persones que tenen dret a ser reallotjades sigui per al 2015. Han estat anys de dures negociacions entre administració i afectats, d’encontres i desencontres i finalment acords. Però ja s’albira el final. Un final que, encara que no agradi a tothom, de ben segur portarà una gran millora per a la qualitat de vida de la gent de la Colònia Castells. Els veïns i les veïnes de les Corts en sortiran beneficiats. Barcelona sortirà guanyant.

diumenge, 20 de març de 2011

Barcelona té un nou pulmó, l’espectacular jardí vertical

,

Tenir la possibilitat en ple centre de Barcelona de veure una parella de xoriguers, observar la mallerenga carbonera, descobrir els tallarols capnegres o presenciar les danses nupcials de les merles no té preu. Gràcies a la posta en marxa del primer jardí vertical de la ciutat els cortsencs i cortsenques, gaudirem de l’oportunitat -amb una mica de paciència- de presenciar l’espectacle de la vida natural sense haver de sortir del barri.

Els jardins verticals si bé són novetat a la nostra ciutat ja es poden trobar en algunes ciutats europees. Són unes estructures, normalment metàl•liques, on s’habiliten jardineres o contenidors, a diferents nivells d’alçada.

En el nostre jardí en qüestió està situat a la confluència del carrer Berlin amb Marqués de Sentmenat i Josep Tarradellas. Té una doble funció, d’entrada serveix per tapar una antiestètica paret mitgera que des d'anys fa mal als ulls a tots els que la veuen i alhora, gràcies als seus 250 metres quadrats de verd, es convertirà en un nou pulmó del barri.

S'hi han plantat diferents espècies de vegetals que han de permetre, desprès del breu temps que necessitaran les plantes per aclimatar-se i créixer, la visió d'una varietat cromàtica durant tot l’any. Entre altres espècies hi podrem trobar el marfull (Virburnum tinu), el romaní (Rosmarinus officinalis), la planta del filferro (Muehlenbeckia caoplexa), la falsa vinya (Parthenocissus quinquefolia), el gessami blau (Plumbago auriculata), o el crespinell groc (Sedum Acre). Totes elles ha de fer possible una futura colonització animal del jardí, especialment d’aus.

L’estructura és espectacular i ben aviat, gràcies a l'allargavistes que hi ha instal•lat, podrem observar de ben a prop tota la vida que s’hi anirà instal•lant. Si, a més, això passa a menys de 3 minuts de casa d’un naturalista frustrat com jo, és tot un privilegi.


dissabte, 19 de març de 2011

La gran lluna de Sant Josep


Feia 18 anys que la lluna no estava tan a prop de la terra, qüestió d’òrbites. Aquells i aquelles que han tingut la sort de veure-la directament han pogut comprovar que avui és un trenta per cent més brillant i un catorze per cent més gran. Curiositats per explicar als fills...

St. Patrick's Day a Barcelona


Cada any es repeteix. A la part de dalt del carrer Numància, per sobre la Diagonal es celebra el dia de Sant Patrici a Barcelona. Alguns dels residents irlandesos de la ciutat i moltes de la famílies de la zona comparteixen uns minuts o unes hores de gresca i diversió en comú.

Cervesa negra, salmó, bacallà, música celta, informació turística, rugby, espectacles, barrets de propaganda... tot suma per fer un dissabte ben entretingut.

Així també es fa barri, així també es fa Les Corts, així també es fa Barcelona.



Nit de records


Divendres. Un bon sopar amb bons amics. Feia molt de temps, anys, que no anava de nit pel Gòtic. Desprès de l’àpat una passejadeta; passem per davant dels bars de sempre: l’Ascensor, el Thales- que per cert ha canviat el seu clàssic color blau de la fusteria de la porta i les finestres per un marró força lleig- o el Paraigua. Tot fa la mateixa pinta, sembla que fos ahir, però només han passat trenta anys de quan la zona era un dels meus- els nostres- centres d’esbarjo.

Ja al carrer Ferran ens aturem per entrar al passatge del Crèdit. Us el recomano, un oasi de pau amb una estètica arquitectònica diferent. Mentre mirem els seus magnífics ornaments de ferro descobrim, gràcies a una placa, que allà hi va néixer en Joan Miró.

S’ha fet tard, toca acomiadar-se, cada ovella cap al seu corral. Nosaltres seguim Ferran avall fins arribar a la Rambla. Està ple de gent, la ciutat bull. Metro Liceu, són quarts d’una, esperem 2 minuts 45 segons i arriba el comboi. No estic acostumant a agafar el metro a aquestes hores, em sorprèn veure la quantitat de gent que hi va, molta gent jove que surt de marxa, però també parelles de diferents edats, uns van i els altres tornen. La vida a Barcelona mai s’atura.

dilluns, 14 de març de 2011

Humor polític. Els invents d’en Trias (3): Els gossos escombra


Preocupat com està en Xavier Trias -l’etern candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona- per l‘estat de la neteja de la ciutat ha tingut un gran pensada per tal d’abaratir el manteniment de la pulcritud dels carrers. Ha decidit regalar a tots els jubilats i jubilades de la ciutat un parella de gossos Komondor.

Segons Trias, els gossos Komondor -apart de servir per entretenir a la gent gran- un cop ensinistrats es podrien utilitzar per escombrar gratuïtament els carrers. El pla elaborat per l’equip d’en Trias passa primer per l’habilitació de centres d’ensenyament per canins a tots els districtes de la ciutat; s’aprofitaran els espais i edificis que quedaran lliures pel tancament que hauran de fer de les escoles públiques degut a la gran retallada que està fent el govern de CiU. Un segon pas serà que els gossos, que es caracteritzen per tenir un pel mol llarg i amb aspecte similar al d’una “fregona” o d’una “mopa”, hauran d’aprendre a arrossegar-se pel terra. Finalment el tercer pas serà que els jubilats treguin a passejar els seus gossos pel barri, els gossos desplaçant-se arran de terra recolliran amb els seus grans pels tota la brutícia dels carrers.

Una gran troballa: la ciutat neta i els jubilats distrets en una sola acció, tot amb un mínim cost. Un cop més el votants d’en Trias han d’estar contents de les magnífiques propostes del seu líder.

diumenge, 13 de març de 2011

A Wisconsin i a Catalunya la dreta ensenya les dents


Wisconsin és un estat dels 50 Estats Units d’Amèrica. Per tal que el situeu al mapa està al Midwest, a l’est de llac Michigan i al nord Illinois (Chicago). Fonamentalment és un estat agrícola tot i que té algunes zones industrials prou importants a la zona costanera del llac. Tothom coincideix que no fa falta ser un gran meteoròleg per afirmar que a l’ hivern fa molt de fred. Políticament és un estat majoritàriament republicà. Poc més coneixem a Europa de Wisconsin, alguns saben que va ser bressol de la Harley-Davidson, o bé que es el feu dels Green Bay Packers -l’equip de futbol americà actual campió de la NFL-, però gairebé res més.

Els darrers dies, però, les pàgines de política en van plenes de notícies sobre Wisconsin. La premsa ens han narrat fil per randa, les propostes del governador Scott Walker, les lluites sindicals, les protestes, les discussions polítiques, les fugides de senadors demòcrates a altres estats, i finalment l’aprovació al senat de l’estat de la llei que elimina drets sindicals.

Wisconsin és ara el mirall on ara es miren molts republicans americans, ja tenen recepta contra els culpables de la crisi: retallar drets als treballadors. Sembla que pels republicans americans els grans bancs i els grans especuladors són els grans damnificats per la crisi, possiblement per això no han tingut cap problema per acceptar i aprovar que se’ls ajudi amb la “petita “ quantitat de 800.000 milions de dòlars... En fi és la cara de la dreta...

No cal que us expliqui que és Catalunya, tots els que em llegiu en teniu un idea feta, la vostra idea, per tant m’estalviaré tot un paràgraf de situacions geogràfiques, econòmiques i politiques. Però si us recordaré del que ens parlen els diaris aquests dies: retallades sanitàries, retallades a les escoles, retallades a la cultura... El govern d’en Mas, aquell que havia de ser el govern dels millors, no només ha retallat serveis, ha retallat drets; aquells drets intocables, aquells que garanteixen l’estat del benestar. Però això al Mas i als seus no els importa, per substituir aquests serveis sempre quedarà la sanitat privada, l’escola privada, la cultura privada...

Deia que al Mas i als seus les retallades no els importen, al contrari en surten beneficiats. Ells i els seus amics, són els amos de la sanitat privada, de l’escola privada, de la cultura privada... I per si algú tenia algun dubte on està i per a qui treballa el govern de Convergència i Unió aquí en teniu una mostra: en plena retallada de drets socials en Mas té previst en breu suprimir l’impost de successions, una supressió que només beneficia als rics i que pel cap baix significa una pèrdua de recaptació per a les finances públiques de 400€ anuals. En fi és la cara de la dreta...

Mentrestant a Barcelona i en plena crisi, en 4 anys s’han obert 40 llar d’infants públiques, el servei de teleassistència ha arribat als 50.000 usuaris, ampliacions de Caps, pla de biblioteques... Cal que continuï?

Vist tot això, personalment prefereixo la cara de l’esquerra.

dissabte, 12 de març de 2011

Quina vergonya!


Veure aquesta imatge m’ha impressionat. Que passi a Líbia, que els seus lluitin per la llibertat, això no pot ser cap excusa, alguna cosa estem fent malament quan un nen ha d’agafar una arma.

Ens hauria de caure la cara de vergonya!

dijous, 10 de març de 2011

Humor polític. Els invents d’en Trias (1). El transport escolar


Donat l’èxit que han assolit les “sensacionals” idees que ha copiat dels Estats Units per introduir-les a casa nostra, en Xavier Trias - l’etern candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona- ha decidit seguir viatjant arreu del món per “trobar” noves propostes per a la ciutat.

Avui en Trias, com bon aficionat a Star Trek que és, s’ha teletransportat a Cambodja, concretament a la província de Kandal. Allà ha quedat sorprès al veure un modern sistema de transport escolar (vegeu la foto).

El bo d’en Xavier ha convocat a la premsa barcelonina per demà, un “ocellet” m’ha avançat la primícia: si en Trias és alcalde canviarà el sistema de transport escolar per un de nou: el Motobus.

Humor polític. Els invents d’en Trias (2). El paraigua volador


Els que el coneixen bé saben que la pel•lícula favorita d’en Xavier Trias -l’etern candidat a l’alcaldia de Barcelona per CiU- és Mary Poppins. Tot i que quan aquest film, dirigit al públic infantil, va arribar a Espanya ja el va agafar un pel granadet, en Trias va quedar profundament impressionat des de la primera vegada que el va veure. Tanta va ser l’emoció que li va produir que des de llavores no perd oportunitat de tornar-la a visionar. La seva dèria per la figura de la Mary Poppins arriba a extrems insospitats i, apart de vídeos i CD’s, en Xavier té àlbums amb retalls i fotos dels protagonistes.

Ara que ja s’acosten les eleccions municipals en Trias i els seu equip es troben en la necessitat imperiosa de fer propostes electorals amb cara i ulls. És per això que inspirats per la pel•lícula de la Mary Poppins proposen la supressió, llevat el Motobus, de tota circulació per la superfície terrestre barcelonina. A partir d’ara, si en Trias arriba algun dia a alcalde de Barcelona, proposen que el trasllat individual de les persones d’un lloc a altre per la ciutat sigui per via aèria. És per això que es potenciarà un model de vehicle: el paraigua volador que a Barcelona el coneixerem pel Supercalifragilisticexpialidocious

dimecres, 9 de març de 2011

Trias i els cocodrils. No és una història real però ho podria ser


Aquesta matinada el personal de neteja de la seu de Convergència ha patit un gran ensurt. A un dels lavabos s’han trobat un munt de petits al•ligàtors. Les cries estaven totes amuntegades i espantades, tot i semblar, pel seu tamany, força inofensives els treballadors de Convergència han optat per trucar al servei de seguretat de l’edifici que ha pres ràpidament les mesures pertinents.

Els professionals de seguretat primerament han avisat als serveis especialitzats de l’ajuntament per tal que retiressin els joves rèptils. Un cop lliurats de les bèsties, i desprès de moltes investigacions, han descobert qui les havia deixat allà i el motiu. Els animals eren d’en Xavier Trias i per saber el motiu millor anar uns dies enrere...

Resulta que la darrera setmana -i això sí que és real- Xavier Trias, l’etern alcaldable per Barcelona de CiU, va organitzar un viatge -amb premsa inclosa- a la ciutat de Nova York. El motiu, diuen, era donar a conèixer el seu projecte de ciutat i alhora recollir models de funcionament i idees per aplicar-les a Barcelona.

Als Estats Units Trias va parlar - i cito textualment- amb “gent de la borsa, de la policia, els director d'aquestes empreses d'habitatge, el director de l'entitat que gestiona els ports i aeroports, gent de la Universitat de Columbia que es dediquen a temes urbanístics, gent de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on hem parlat de sostenibilitat a les ciutats, i hem parlat amb el degà de la Facultat de Salut sobre el model sanitari”. No dubto que per ell fos profitós però per la ciutat de Barcelona sí que en tinc els meus dubtes. Cal anar a copiar el deficient sistema sanitari públic americà? Cal anar a copiar el deficient sistema d’habitatge públic? No tenim urbanistes de prestigi a Barcelona que cal anar a copiar als USA? Cal copiar el model policial d’una ciutat moltíssim més insegura que Barcelona? Cal copiar...?

Doncs bé, i tornant al tema de les bestioles, una de les idees brillants que en Trias en el seu afany de copiar a la ciutat de Nova York s’ha portat de les amèriques és la d’introduir cocodrils -els profans no distingeixen entre cocodrils i al•ligàtors- a les clavegueres de la ciutat. Els animalons, com que per subsistir haurien de menjar-se qualsevol cosa que es mogués, devorarien les rates i així eliminaríem d’una vegada per tota aquests molestos rosegadors del subsòl de Barcelona . Aprofitant els seu viatge en Trias, d’una manera ingènua, s’ha cregut una llegenda urbana llargament desacreditada pels experts i ha importat unes quantes cries d’al•ligàtor.

Com que la seva dona li va prohibir terminantment portar “aquests monstres” a casa, al bo d’en Xavier només se li va ocórrer deixar-los provisionalment al rentamans del serveis del local de Convergència, i és allà on el personal de neteja els ha trobat...

dimarts, 8 de març de 2011

Polítics sense escrúpols que falsegen dades per desprestigiar a l’adversari


Que s’acosten unes eleccions municipals ningú ho pot dubtar; els polítics de tots colors comencen a ensenyar les seves cartes i les seves propostes, algunes d’elles -les menys- són fins i tot innovadores. Això forma part del joc democràtic, és bo el contrastar projectes i és necessari per la salut del sistema. Però amb el legítim afany de voler guanyar unes eleccions massa sovint ens trobem amb situacions que a part d’escampar de mentides ratllen l’esperpent. Vegeu-ne una petita mostra del que us dic -permeteu-me que em repeteixi amb en Xavier Trias, no és que li tingui mania però es que cada vegada que obre la boca la vessa -.

Dimarts 8 de març de 2011, Xavier Trias fa unes lamentables declaracions, probablement sota l’efecte del “ jet lag” degut al seu viatge a Nova York, en les que entre d’altres “perles” diu el següent: la guàrdia urbana té un excés de gent a les oficines i el que necessitem es que estiguin al carrer”. Segons l’etern alcaldable de CiU de 2.800 agents només 1.600 estan destinats a patrullar la resta es dediquen a fer tasques d’oficina. Aquests són els números que dóna en Trias, ara fem una repassada als números reals i comprovables donats per la responsable de prevenció, seguretat i mobilitat i tercera tinent d’alcalde de l’ajuntament Assumpta Escarp: els guàrdies destinats al carrer no són 1.600 sinó 2.457, que són els destinats als districtes i a les unitats especialitzades.

Què li ha passat a en Trias? Estava mal informat? S’ha equivocat? L’han enredat els seu assessors? Ha mentit intencionadament? La resposta jo no la sé. Voldria pensar que ha estat un error, però coneixent el personatge i la seva tradició -recordeu que quan va ser diputat a Madrid gairebé sempre votava amb el PP- m’inclino a creure que en el seu darrer intent de ser alcalde de Barcelona utilitza un mostrari de falsedats sense cap mena d’escrúpols.

Aquesta manera de fer política, el dir coses que no són, a mi no m’agrada. Amb gent que com en Trias saben perfectament que falten a la veritat però no els importa no es pot anar enlloc. Això no és ètic. Barcelona i els seus ciutadans no es mereixen aquest tracte.

diumenge, 6 de març de 2011

Polítics sense idees pròpies que viatgen a Nova York per copiar propostes de dubtosa eficàcia social


Governar no és gens fàcil, i menys quan hi ha una gran crisi econòmica que no permet invertir en tot allò que fa falta. Però estar a l’oposició enfrontat a un govern que en general té els deures ben fets encara és més complicat. Això és el que li passa a en Xavier Trias.

Pels que no el coneixen, i això no és gens estrany ja que s’ha passat la major part dels darrers quatre anys callat i amagat, en Xavier Trias és el cap de l’oposició a Barcelona. Abans de ser regidor Trias va ser diputat a les Corts on es va especialitzar en recolzar una i una altra vegada les propostes retrogrades del govern d’Aznar i també va ser -a les ordres d’en Pujol- conseller de la Generalitat amb una gestió de conseqüències nefastes pels barcelonins.

Però avui no toca parlar de l’obscur passat d’en Trias, ni del possible finançament -via la Fundació Trias Fargas amb diners del Palau de la Música- de part de la seva campanya municipal. Avui toca parlar del viatge a Nova York que en Trias s’ha tret de la màniga.

Doncs sí, com que Trias no té cap tipus de projecte coherent per Barcelona, com que no sap que dir per cridar mínimament l’atenció sense semblar que no té res de nou a aportar, els seus assessors li han organitzat una “sortideta” mediàtica. I en Trias -amb diners de no se sap on han sortit- ha anat a fer les “amèriques” acompanyat d’una colla de periodistes.

No tinc gens clar -o tal vegada ho tinc massa- què ha anat a fer a Nova York i a Nova Anglaterra. Potser ha anat a copiar el “magnífic” sistema sanitari públic del Estats Units on la majoria de la població no té cap tipus de cobertura sanitària? O potser ha anat a copiar el “magnífic” sistema d’habitatge públic? Ha hagut de creuar l’Atlàntic per menystenir els arquitectes i urbanistes de casa nostra? O ha anat a veure el seu amic “ultraprogressista” Sala Martin per demanar-li alguna recepta econòmica que afavoreixi exclusivament a la Barcelona més benestant i vagi en contra de la majoria de la població?

I mentre alguns han marxat de “bolos” a Nova York, Barcelona ha seguit funcionant bé, molt bé.

La marató des del balcó


Si no vull que em passi com fa uns anys que vaig haver d’esperar 20 minuts per poder travessar el carrer, els dies que es celebra la marató a Barcelona haig d’estar pendent de l’hora que surto a comprar el pa i la premsa. Avui no he tingut cap problema m’he despertat de matinada i a dos quarts de 8 ja era casa de tornada amb tot la compra feta.

A aquestes hores els carrers encara eren ben buits i de la marató, a part d’unes tanques preparades per tallar el carrer, encara no havia cap rastre.

El so de les sirenes anuncia que els primers corredors ja estan passant per la cantonada. Sento els crits d’ànim del públic, els aplaudiments constants. S'acosta una onada inacabable de persones, un taca multicolor en moviment. Participació, unió, força, esforç... això és la marató de Barcelona. Amb 15075 inscrits la marató ja és una de les més importants d’Europa i jo tinc la sort de poder veure-la des del balcó de casa!

dissabte, 5 de març de 2011

El que passa no és casual


Estem vivint uns dies crucials pel futur de Catalunya. Encara que no ho sembli des del govern i des d’alguns mitjans de comunicació se’ns està intentant convèncer de les bonances d’un model polític i econòmic neoliberal encapçalat per Convergència i Unió que l’únic que ens pot portar és a la gradual destrucció d’un estat de benestar que tants esforços ens ha costat de construir.

La crisi econòmica que estem suportant no és cap invent, centenars de milers de catalans i catalanes la pateixen a la seva pròpia pell. Més de 600.000 aturats i aturades, milers de joves amb escasses possibilitats de trobar una primera feina amb condicions. A dia que passa més ciutadans noten la cara més dura de la situació. La pobresa es fa visible. La gent gran està cada dia més desvalguda...

I front tot això el govern de la Generalitat adduint una manca de recursos s’inventa retallades, unes retallades socials. Redueix horaris de quiròfans i allarga llistes d’espera, paralitza o alenteix d’una manera significativa obres d’infraestructures necessàries pel present i pel futur, congela despeses imprescindibles a l’escola pública... No ens hem d’estranyar, com era d’esperar el govern de Mas fa tot el contrari al que els defensors del més desvalguts proposarien.

En Mas i els seus consellers ens estan intentar imposar un model capitalista salvatge. Com sinó es pot explicar que per una banda es vulgui eliminar l’impost de successions als més rics de la nostra societat i per altra s’empenyi als ciutadans –tant si s’ho poden permetre com si no- a optar per la sanitat privada al provocar intencionadament el mal funcionament de la pública? Es legítim i just afavorir i augmentar les greus mancances a l’ensenyament públic per tal de beneficiar l’ensenyament privat? Qui està darrera la sanitat privada? Qui està darrera de l’ensenyament privat? La resposta a aquestes preguntes dóna suficients pistes per saber per a qui treballa el govern d’en Mas.

En Mas i els seus, amagats darrera la bandera, només es preocupen per a la seva cartera. La dreta, la pura dreta representada per en Mas, té molt clar el què fer, res del que passa és casual, tot està escrit al seu manual i el guió es segueix fil per randa. Els seu objectiu és clar i no els importa qui caigui pel camí, qui en surti perjudicat. Només busquen el benefici propi.

Queda clar que a Catalunya hi ha dos models polítics i socials ben diferenciats. Espero que el meu, que precisament no és en del Mas, algun dia no molt llunyà torni a ser majoritari.