El color verd i la fauna ja s’imposen a l’estructura del jardí vertical Tarradellas

Fa tot just deu mesos s’inaugurava el primer jardí vertical de Barcelona. Una espectacular estructura metàl•lica tapava una lletja mitgera que malmetia el paisatge de la confluència dels carrers Berlin i Marqués de Sentmenat al barri de les Corts.

Des del carrer es començaven a entreveure les plantes que els serveis de Parcs i Jardins de la ciutat havien plantat i ja es va anunciar que s’havia de donar un cert temps per tal de deixar créixer i consolidar-les. Els tècnics la van encertar, transcorreguts deu mesos l’inicial i dominant color metàl•lic de l’estructura ha deixat pas a una gama de verds majestuosos i de marrons llenyosos. Les plantes han crescut i la fauna urbana ja n’ha fet casa seva.

Avui, a mig matí, entremig dels marfulls (Viburnum tinus), les heures ( Hedera helix) o la falsa vinya (Parthenocisus quinquefolia) ja he tingut l’oportunitat de veure una parella de pardals (Passer domesticus), però n’estic convençut que entre les plantes de filferro (Muehlenbeckia complexa) o del gessamí blau (Plumbago auriculata) si poden trobar diferents espècies d’insectes, algun petit rèptil, i diferents espècies d’aus.

Per poder observar-los es qüestió de temps (que avui no tenia), paciència i una mica de sort. Us hi animeu?

Stockolm a Linné

Al costat de l’hotel tenim un magnífic parc amb un nom difícil de recordar -Kungliga Humlegärden- que sovint travessem per anar cap el centre.

Fem un agradable passeig, que per molt que es repeteixi no es fa mai pesat, entre zones infantils, grans arbredes, prats verds i una gran estàtua dedicada a Carl von Linné.

I veure la figura de Linné, a casa nostra conegut com Carlos Linneo, com a naturalista frustrat no em deixa indiferent. Vagi des d’aquí el meu reconeixement al gran zoòleg, botànic, naturalista i sobretot científic que va establir els fonaments de la nomenclatura binominal; el fundador de moderna taxonomia, la ciència de la classificació.

Tòtil contra tòtils

Els que estimem la natura no podem estar gaire contents. A Barcelona, al parc de Montjuïc, han mort enverinats més de mil gripaus, per ser més exactes tòtils (Alytes obstetricans). S’estan analitzant les causes de la mortaldat però en principi sembla que han estat emmetzinats.

Tot fa pensar que hi gent que no entén la necessitat vital de conviure amb la resta d’espècies animals; gent que no entén que és molt important no interferir, en la mida del possible, en el desenvolupament natural de la vida, en respectar la biodiversitat. Hi ha gent que es creu superior i que té dret no només a matar sense motiu a éssers que consideren inferiors sinó també a malmetre amb la seva inconsciència el futur dels propis humans.

Si busquem la paraula tòtil al diccionari català ens trobarem amb una cosa curiosa, té dues accepcions. Vegem-ne el seu significat:

[s. XX; d'origen onomatopeic] m ZOOL Amfibi anur de l'ordre dels opistocels i de la família dels discoglòssids (Alytes obstetricans), el mascle dels quals porta els ous amb les potes fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya.

tòtil2 -a [v. tòtil1] m i f Persona babaua, encantada, curta d'enteniment.

Si fem cas al diccionari resultarà que un tòtil ha matat a mil tòtils. Paradoxes de la vida.

Matinal als Jardins del Palau de Pedralbes

Un magnífic i solejat diumenge d’abril. Un dia esplèndid que et demana que no et quedis a casa i aprofitis per fer visitar un d’aquells racons meravellosos entre dels milers que es poden trobar a Barcelona. Dit i fet, el meu objectiu matinal ha estat els Jardins del Palau de Pedralbes. I què millor que anar-hi acompanyat de la meva mare?

A dos quarts d’onze del matí encara hi ha poca gent; uns quants fotògrafs aficionats, un parell de famílies amb nens petits, quatre o cinc esforçats fent footing i un parell de turistes, ningú més. Un gran parc gairebé per a nosaltres sols. Tot un luxe i privilegi.

Tot i estar tocant a la Diagonal és una illa de pau i se sent el cant del ocells. Sempre he lamentat no saber distingir amb claredat el cant i poder-los identificar. Però sense fer gaire esforç he pogut observar vàries parelles de tórtores (Streptopelia turtur), alguns tudós (Columba palumbus), alguns mascles de merla (Turdus merula) amb seu plomatge negre i els seus becs ben grocs i, finalment, les juganeres i cridaneres cotorres argentines (Myiopsitta monachus) que ja són plaga i que estan colonitzat tots els parcs de la ciutat. Però el que més m’ha cridat l’atenció, allà on hem dedicat més temps, ha estat al voltant d’una petita bassa on una femella d’ànec de coll verd (Anas platyrhynchos) vigilava la seva inacabable prole. Veure jugar, nedar, capbussar als petits, molt petits, aneguets sota l’atenta mirada de la seva mare ha estat un espectacle digne de recordar. Una exhibició distreta, gratuïta i, el que és més important, alliçonadora.

Hem passejat una horeta pels camins del parc, hem vist per fora el majestuós palau, seu de la Unió pel Mediterrani i de tres museus i quan ha començat a arribar la gent nosaltres hem enfilat cap a casa.

He gaudit d’un gran diumenge al matí, en ple barri de les Corts. M’agraden els jardins del Palau de Pedralbes. M’agrada Barcelona!

Barcelona té un nou pulmó, l’espectacular jardí vertical

,

Tenir la possibilitat en ple centre de Barcelona de veure una parella de xoriguers, observar la mallerenga carbonera, descobrir els tallarols capnegres o presenciar les danses nupcials de les merles no té preu. Gràcies a la posta en marxa del primer jardí vertical de la ciutat els cortsencs i cortsenques, gaudirem de l’oportunitat -amb una mica de paciència- de presenciar l’espectacle de la vida natural sense haver de sortir del barri.

Els jardins verticals si bé són novetat a la nostra ciutat ja es poden trobar en algunes ciutats europees. Són unes estructures, normalment metàl•liques, on s’habiliten jardineres o contenidors, a diferents nivells d’alçada.

En el nostre jardí en qüestió està situat a la confluència del carrer Berlin amb Marqués de Sentmenat i Josep Tarradellas. Té una doble funció, d’entrada serveix per tapar una antiestètica paret mitgera que des d'anys fa mal als ulls a tots els que la veuen i alhora, gràcies als seus 250 metres quadrats de verd, es convertirà en un nou pulmó del barri.

S'hi han plantat diferents espècies de vegetals que han de permetre, desprès del breu temps que necessitaran les plantes per aclimatar-se i créixer, la visió d'una varietat cromàtica durant tot l’any. Entre altres espècies hi podrem trobar el marfull (Virburnum tinu), el romaní (Rosmarinus officinalis), la planta del filferro (Muehlenbeckia caoplexa), la falsa vinya (Parthenocissus quinquefolia), el gessami blau (Plumbago auriculata), o el crespinell groc (Sedum Acre). Totes elles ha de fer possible una futura colonització animal del jardí, especialment d’aus.

L’estructura és espectacular i ben aviat, gràcies a l'allargavistes que hi ha instal•lat, podrem observar de ben a prop tota la vida que s’hi anirà instal•lant. Si, a més, això passa a menys de 3 minuts de casa d’un naturalista frustrat com jo, és tot un privilegi.

Bones idees

Quan tinc uns dies lliures -i si l’economia familiar i les “obligacions” de la resta de la família ho permeten- m’agrada viatjar, conèixer altres realitats i cultures. Dels paisatges me’n canso molt ràpidament en canvi tinc una especial predilecció per les ciutats europees.

Passejar, hores i hores, pels carrers cèntrics o dels barris de les ciutats em reporta multitud de sensacions. Noves cares, diversitat d’ambients, botigues curioses... Sempre vaig buscant la diferència, allò que no tenim a “casa”. A qualsevol racó et pots trobar amb una sorpresa; una pintada, un mercat estrany, una escultura, una caseta, l’aparcament de bicicletes...

I dins d’aquestes llargues passejades durant la darrera Setmana Santa, a Düsseldorf, vam “descobrir” de casualitat un parc on els bancs estaven fets de fluorescents. Vaig fer-ne una foto però com era de dia no estaven encesos i no es podia veure que efecte feien. Em va semblar una idea magnífica i n’estava segur que la vista nocturna seria espectacular. No vam poder tornar a passar pel parc -i menys de nit- però vam tenir la sort de veure un cartell on es veia d’una manera clara el gran impacte visual del parc il•luminat.

Els bancs que il•luminen són espectaculars i una bona idea. Potser caldria que enlloc d’estar connectats a la xarxa elèctrica aprofitessin l’energia solar i, també, caldria minimitzar l’efecte de contaminació lumínica. Algun dissenyador, urbanista o polític s’anima a fer una proposta semblant per a Barcelona?

El Parc Joan Reventós

Jardins de Laura Albéniz, nou espai de llibertat

Aquest diumenge s’han obert al públic els jardins Laura Albéniz, un nou interior d’illa de l’Eixample, 1330 metres quadrats en ple centre de la ciutat, al carrer Pau Claris amb Mallorca. Es un pas més cap el compliment del comprimís de l’alcalde Jordi Hereu de que abans del 2010 a l’Eixample de cada 9 illes de cases hi hagi un lloc interior obert al públic, així els veïns disposaran d’un espai verd cada 200 metres i el districte assolirà els 50 interiors d’illa recuperats.

La recuperació dels interiors d’illa és una vella reivindicació veïnal en la que l’ajuntament de Barcelona hi ha posat molt esforços. Es tracta de rescatar pel ús públic allò que durant molt anys ha estat en mans privades, sovint mig abandonats, o ja amb desús o mal utilitzats. No és una empresa senzilla, s’ha de parlar amb el propietaris, s’ha d’arribar a acords, s’ha de pactar amb el veïns afectats. s’han de fer projectes en funció de les especificitats de cada illa.

Avui pensionistes, nens , joves i adolescents, pares i mares tenen un nou lloc d’esbarjo. Ells i elles han guanyat, Barcelona ha guanyat.