Cabronades

Des de fa un bona temporada Afganistan és noticia diària. Senyors de la guerra, talibans, cultiu d'opi, integrisme religiós, pobresa, guerrilla, forces pacificadores... Fa temps que que sentir parlar de Kabul ja no ens crida l’atenció. Atemptats, civils morts, talibans morts, soldats de l’Otan morts, tot una espiral de violència que sembla no tenir fi. El problema és que no s’albira cap solució als conflictes generats. Cal un canvi radical de plantejament de tots els problemes, cal un canvi radical de comportament de totes -i quan dic totes vull dir totes- les forces i opcions del conflicte. Fins que això no passi Afganistan no deixarà de ser notícia.

Avui la imatge que il•lustra aquest apunt és una baralla de cabres a Kabul. No es gens estrany veure a la capital afganesa la concentració d’una multitud per veure lluitar entres sí a dos mascles de cabra. Una tradició, envoltada d’apostes, on es provoca l’enfrontament entre els dos animals fins que un dels dos abandona derrotat i normalment mal ferit. Una cafrada oi? Una cabronada.

Doncs aquesta cafrada, no és gaire diferent a la lluita de galls, de gossos, de peixos de Siam, o qualsevol cursa de braus. No us heu posat mai a pensar que el problema de molts conflictes potser es degut que encara que estem en ple segle XXI ens comportem com a neandertals?

Potser quan comprenguem que gaudir del patiment dels animals -encara que sigui una tradició ancestral- no és la diversió més adequada i civilitzada, començarem a trobar solucions als conflictes que ens envolten.