dissabte, 30 de juliol de 2011

Un ocell molt llaminer



Pels parcs de Stockolm és fàcil veure aquesta mena de còrvids. Són petits i juganers. Sempre estan remenant a veure que troben per menjar.

Aquests en concret ha trobat una llaminadura i se la està cruspint, esperem que no li pugi gaire el sucre!

(Per cert si algú em pot donar més informació sobre aquest mena de còrvid serà ben rebuda. Gràcies)


Humor: Publicitat vegetariana


Els jocs de paraules són un vell recurs publicitari... aquest m'ha tret un somriure.

dijous, 28 de juliol de 2011

Stockolm a Linné


Al costat de l’hotel tenim un magnífic parc amb un nom difícil de recordar -Kungliga Humlegärden- que sovint travessem per anar cap el centre.

Fem un agradable passeig, que per molt que es repeteixi no es fa mai pesat, entre zones infantils, grans arbredes, prats verds i una gran estàtua dedicada a Carl von Linné.

I veure la figura de Linné, a casa nostra conegut com Carlos Linneo, com a naturalista frustrat no em deixa indiferent. Vagi des d’aquí el meu reconeixement al gran zoòleg, botànic, naturalista i sobretot científic que va establir els fonaments de la nomenclatura binominal; el fundador de moderna taxonomia, la ciència de la classificació.


dimecres, 27 de juliol de 2011

Sant Jordi mata l’aranya també a Stockolm


El caminar pels carrers de qualsevol ciutat del món sempre t’aporta alguna sorpresa. Avui caminant pel casc antic de Stockolm m’he ensopegat amb aquesta escultura. És una rèplica d’una altra que es pot veure -diuen- a la catedral. És un Sant Jordi matant el drac. Un drac amb unes característiques especials ja que porta unes banyes d’ant (alces alces).

Veure l’estàtua em reconforta al poder comprovar que algunes tradicions són compartides per molts pobles diferents i distants. I com a conseqüència em porta a reafirmar-me en el meu convenciment que enlloc que quedar-se en un cercle tancat i petit cal encarar la vida des d’una òptica oberta i àmplia. Cal ser més clar?

Stockolm, la ciutat dels bebès



Arribar a l’hotel de Stockolm i trobar-te que part del vestíbul de la recepció està ocupat per un espai reservat pels més petits i els seus jocs em va cridar l’atenció. Però el que és encara més destacable - al menys des del punt de vista d’un barceloní - és la quantitat de nens que es veuen pels carrers.

A qualsevol hora del dia, des de primera hora del matí fins l’hora de sopar, els carrers estan plens de cotxets de bebès. No us penseu que exagero, estan per tot arreu, sembla una invasió. Mares i pares molt joves porten els nens a passejar. Es veuen moltes famílies nombroses, els grups de tres o quatre nens arrossegats pels seus pares no són gens estranys.

Segur que els i les sueques tenen moltes avantatges per tenir criatures. Facilitats laborals, baixes maternals i paternals subvencionades, reduccions d’horaris, compensacions econòmiques...

Que l’estat ajudi i fomenti la maternitat segur que afavoreix l’ increment de la natalitat. Però també ajuda una cultura social que facilita la vida a les parelles amb fills.

dilluns, 25 de juliol de 2011

L’Escandinàvia solidària i no violenta



Benvinguts a Stockolm capital d’Escandinavia, aquest és el cartell de rebuda que hem pogut llegir des de l’autocar que ens ha portat de l’aeroport de Skavsta fins a la capital sueca. Hem arribat a l’estació central de Stockolm poc abans de les 12 desprès d’una hora llarga d’autocar. El primer que hem fet es buscar els horaris dels autobusos que porten a Skasvta, el divendres hi hem de tornar i ens cal estar ben informats. Mentre busquem informació la megafonia de l’estació ens recorda que a les dotze en punt es farà una minut de silenci en homenatge als morts pels atemptats de l’extrema dreta a la veïna Noruega. El silenci ens agafa de ple, la majoria de gent s’ha aturat i l’ha respectat.

Sortim de l’estació cap a l’hotel, desprès quinze minutets caminant sota una plujeta d’aquelles que deixa fer però que emprenya, arribem al nostre destí. Deixem les maletes i a caminar!

I el que son les coses, no fa ni 10 minuts que estem passejant quan passem de casualitat per davant de la seu del Partit Socialdemòcrata Suec (Sveriges socialdemokratiska arbetareparti -SAP). Front la façana criden l’atenció unes espelmes enceses, és un altre homenatge als joves socialdemòcrates assassinats per l’extrema dreta a Utoya.

Tornen a caure gotes, sense voler la nostra caminada ens ha portat al bell mig de la ciutat, a la zona de vianants. Les terrasses són plenes de gent fent uns mos, mentre busquem un lloc per dinar passem davant d’una escultura que em crida l’atenció: un revòlver amb un nus al canó. M’hi acosto, una obra de Carl Fredrik Reuterswärd, encarregada per la Fundació per la no violència de Suècia. (Ja a l’hotel i remenat per la xarxa m’he assabentat que rèpliques de l’escultura estan exposades en altres ciutats sueques.)

Un cop dinats -hem aprofitat per tastar les famoses mandonguilles sueques- enfilem cap l’hotel per descansar una mica. Seguim fent el badoc, mirant aquí i allà, sense presses. Una solitària i trepitjada rosa al mig del carrer ens fa fixar: una placa al terra. Una placa que recorda el lloc on van assassinar a l’enllorat Olof Palme.

Seguim el nostre camí, no arriba a mig carrer i tornem a ser davant de la seu dels socialdemòcrates. Les espelmes segueixen enceses, també hi algun ram de flors, un noi està assegut i les observa, plora desconsoladament. Una dona gran se li acosta i l’intenta confortar. Una imatge colpidora però no he fet cap foto, he volgut respectar el seu dolor, el dolor de tots els demòcrates.

Primer dia a Suècia, no m’ha decebut. La societat sueca -aquella que admiràvem i envejàvem en temps de la dictadura franquista- respira democràcia i solidaritat. ( Al menys és el que jo he volgut percebre)

divendres, 22 de juliol de 2011

Congrés socialista: sobre els mètodes i els espais de discussió


Corren temps complicats pels socialistes catalans. Una crisi econòmica galopant, una desafecció generalitzada a tot el que fa tuf a política i els reiterats resultats electorals adversos han portat als socialistes catalans a les portes d’un imprescindible congrés. Un congrés on s’han de desvetllar moltes incògnites.

El recuperar l’espai electoral, però sobretot el social, perdut hauria de ser l’eix principal congressual. Obrir espais de debat a les agrupacions, per militants i simpatitzants, és essencial. Cal canviar, i la societat així ho exigeix, el mètode de discussió i debat que “alguns” volen perpetuar. El consens, necessari pel funcionament de qualsevol organització, ha se sortir de baix, mai de la cúpula. Ja no serveix que dos o tres personatges, per més alcaldes reconeguts que siguin, es reuneixin per plantejar esmenes conjuntes i de síntesi. Clar que tenen tot el dret a reunir-se però les conclusions, enlloc d’esbombar-les a la premsa, les han de portar on cal: a les seves agrupacions per a la seva discussió.

El debat dels socilaistes catalans s’ha de produir on toca, a les agrupacions, no als despatxos allunyats de la realitat ni a les planes dels diaris. Si no ho fem així farem un flac favor al partit i, el que és pitjor, a la societat catalana.

dissabte, 9 de juliol de 2011

Tarda de dissabte


Pel que es pot veure a la foto els esquirols també tenen llargues tardes de dissabte d’estiu. Els humans ens amaguem de la calor a la corrent d’aire o davant d’un bon aire condicionat. Els animals fan el que poden, la becaina l’esquirol de la foto ens demostra que està ben “planxat”.

Llibertat


Una de les imatges que més m’han impressionat i que tinc gravades des de petit. La revolta dels esclaus. Espartac. La lluita per la llibertat... i al preu que sigui.

dissabte, 2 de juliol de 2011

Parasitisme animal i parasitisme polític


Avui només quatre ratlles per reflexionar.

Fins els més profans saben de l’habilitat de les femelles dels cucuts (Cuculus canorus) que aprofiten els nius altres espècies d’ocells per posar-ne un ou i deixar que el covin i , un cop nascut el pollet, que l’alimentin.

En política també existeixen el paràsits. Són aquells que es creuen que el “xiringuito” és seu, que tot si val si afavoreix els propis interessos o els dels que l’envolten.

Crec que amb això ja he dit prou, ara que cadascú en faci les seves interpretacions i en tregui conclusions.

Nota: al qui pugui interessar a la foto podeu veure una boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) alimentant un pollet de cucut (Cuculus canorus)

Graffiti al Parc de la Bederrida


Unes tanques d’un parking provisional, un conveni entre la Universitat de Barcelona i el seu ajuntament permeten l’expressió creativa de joves artistes. El lloc és el Parc de la Bederrida, a les Corts, tocant el camp del Barça, darrera el cementiri i en plena zona universitària.


divendres, 1 de juliol de 2011

El fantasma de Michael Landon pels carrers de Barcelona


Pel carrer Numància volta el fantasma d’en Michael Landon (el de Bonanza i el de la Casa de la Pradera). Aquí teniu la seva petjada en forma de guixada que ha deixat al parc de les Corts. Pel que sembla i com podeu comprovar per les faltes d’ortografia o encara no domina bé el castellà o és un fantasma ben bromista.