dissabte, 30 de gener de 2010

Pensions, natalitat i Barça


La notícia de la setmana és la proposta del govern Zapatero d’allargar el temps jubilació als 67 anys. Racionalment no dubto que les raons esgrimides tinguin la seva base, estic convençut que és una mesura necessària si no volem tenir un col•lapse econòmic d’aquí uns anys i el conseqüent trencament social. Aplaudeixo la gosadia del govern d’encarar en temps vaques magres, quan les enquestes no pinten bé, una proposició tan clarament impopular.

Dit això, em permeto afirmar, amb el cor a la mà, que la mesura no m’agrada. A priori no em ve gens de gust haver de treballar dos anys més per cobrar integrament la meva jubilació. Intento imaginar-me als 67 anys fent el que faig ara i, la veritat, tot i la meva gran capacitat de fantasiejar no ho aconsegueixo.

Com que no crec que sigui bo criticar una decisió governamental sense aportar alguna idea en positiu, em concedeixo la llicència de suggerir unes possibles mesures que com a mínim facin reflexionar i en el millor dels casos facilitin l’ajornament de l’aplicació del retard del temps de jubilació.

Sembla ser que una de les causes del retard de la jubilació és l’envelliment de la població. Els experts senyalen que si la tendència actual de natalitats al nostre país es manté aviat hi haurà més vells que joves. Només gràcies a la alta taxa de naixements entre les famílies d'immigrants s’està mantenint un creixement de la població. Una solució, doncs, seria incrementar els nombre de natalicis. Però com es fa? Amb quines estratègies de foment de la natalitat? D’entrada des de l’administració s’han de posar les coses més fàcils: s’haurien d’habilitar nou ajuts fiscals per les persones amb fills, més temps de baixa per maternitat i paternitat, promoure – no només en els papers, si no aplicant mesures obligatòries - horaris laborals conciliables amb la vida familiar, augmentar d’una manera exponencial el servei de guarderies... Però amb això n’hi hauria prou?

Diuen que quan es produir el terrible huracà Wilma al Carib, els hospitals de Cancún van observar un increment de natalitat considerable, d’una mitjana de entre 10 i 15 natalicis al dia a van passar a 75. També diuen que la famosa apagada de Nova York de l’any 65 va provocar al cap de 39-40 setmanes un augment considerable del nombre de parts- alguns han desmuntat aquest mite urbà i han demostrat que no era cert -. També diuen que les apagades de Barcelona de fa uns anys (juliol 2007) van significar un lleuger augment del 7% de naixements. Els demògrafs neguen que les apagades o els desastres naturals tinguin un gran efecte en els índex de natalitat, afirmen que actualment els fills son generalment planificats.

Però quan hi ha un esdeveniment fora del corrent alguna cosa passa, les costums dels humans es veuen distorsionades i el sexe -ja sigui per distracció, per apagar penes o per alegria- es una sortida molt utilitzada. I ja se sap quan hi ha sexe, molt sexe i alhora espontani, sovint té conseqüències. Si no que els ho preguntin als hospitals de Barcelona que han vist incrementats en un 40% els natalicis 40 setmanes més tard del famós 2-6 del Barça al Bernabeu. Com que no ens agraden els desastres naturals, com tampoc podem fomentar les apagades a les grans ciutats, haurem de dir al govern que promogui més encontres entre els dos grans rivals futbolístics per incrementar la població del país? Si gràcies als partits de futbol es manté la jubilació als 65 jo només podré fer que cridar: Visca el Barça!

Altres blocs que parlen sobre les pensions:

Club Lorem Ipsum
Bloc Jordi Sevilla

3 comentaris:

  1. La proposta d'allargar la jubilació a tothom em sembla absolutament injusta no és comparable una persona que ha cotitzat 40 anys o més (treballant des del 17 anys),sense agafar mai l'atur, amb una que ho fa molt menys anys.

    ResponElimina
  2. Aixó recareig un gran debat, per saber d´on bé el mal, que per mi, bé de molt llun, i per diversos factors. Gran sous que no cotitzant el que caldria, enrequiment dels empresaris, sense que afectesin els sous, els s ous que es pagan actualment, jó ho guanyava el any 1980, i un pis de compra valia aleshores, 5 mil.lions de pesetes. Sous baixos, cotitzacions baixes, i els sindicats també tenen part de culpa en els sous miseros, já que no protestan per res, i s´en avingut a signar convenis per 5 anys amb augments del 1% etc. etc. ja dic, que ni ha molt a debatir.

    ResponElimina
  3. Casi todo el mundo puede aceptar que hay que reformar el sistema de pensiones. Pero el COMO es lo que ha puesto en pie de guerra a sindicatos y toda la izquierda incluidos todos los militantes y votantes del PSOE que se sienten socialistas y de izquierdas, cosa que empiezan a dudar demasiados respecto del gobierno y sus dirigentes. Yo quiero dejar unos puntos para la reforma del sistema de pensiones, porque no me gusta criticar por criticar. Si los socialistas entendemos que el sistema de pensiones tiene que estar basado en la solidaridad, esto que sigue es lo que yo entiendo por solidaridad.
    1. Que se ponga un tope a la pensión maxima y minima, por ejemplo 700 y 2.000 euros, coincidiendo la minima incluso con las no contributivas.
    2. Que cada persona cotice por un porcentaje del total de los ingresos que obtiene y no solo de los del trabajo. Con esta sola medida y eliminando el fraude el fondo de pensiones no tendria ningún probleme nunca. Alergar la edad a 67 años con el actual sistema es solo alargar la agonía unos años más; ademas de ser tremendamente injusto.
    3. Que se exija a todos, incluidos los actuales privilegiados como funcionarios o politicos, 40 años de cotización. Que se permita la jubilación a los 65 años o incluso antes a todos los que hayan cotizado esos 40 años, adjudicandoles una pensión por tramos, independientemente de lo cotizado, segun tengan familiares a su cargo o no entre 1.000 y 1.500 euros. Los que al cumplir los 65 años no hubieran cotizado esos 40 años y quisieran jubilarse que se les aplique un coeficiente de reducción en la pensión de jubilación por cada año que le falte para completar esos 40 años y al que quiera seguir trabajando despues de los 65 años que se le aplique tambien un coeficiente de aumento por cada año de cotización que supere los 40.
    Por supuesto que las cifras que doy podrian variar y ser otras, menos variar la edad de jubilación a los 65 años.
    Así de facil lo veo yo, solo haría falta cuadrar las cuentas; pero por favor no se lo encarguen a un economista, solo un matemático, un automomo o una ama de casa serian suficientes para cuadrarlas.
    http://lindopaiselmio.blogspot.com/2010/01/coche-electrico-dependiente-no-gracias.html

    ResponElimina