dimarts, 23 de febrer de 2010

Enemics polítics


Obrir la bústia de casa mentre esperes l’ascensor és un dels meus rituals diaris. Sempre em trobo el mateix: cartes del banc, rebuts, alguna revista i propaganda, molta propaganda. Normalment faig un cop d’ull i molta de la correspondència només entrar a casa ja va directament a la pila de paper per reciclar.

Ahir va ser l’excepció. Tornava tot content de la presentació del llibre de la Carmen Alborch i d’una forma maquinal vaig mirar l’interior de la bústia, només hi havia un paperet. Propaganda -vaig pensar- i sense mirar-me’l gaire vaig fer gest de llançar-lo a la paperera. Però em vaig aturar, el paper en qüestió era un pamflet de Plataforma per Catalunya, el grup polític d’en Josep Anglada, era massa atractiu pels meus gens polítics i la curiositat me’l va fer llegir.

Dins l’ascensor vaig examinar ràpidament els 10 punts, les deu propostes. Increïble, sabia que eren racistes radicals però no m’imaginava que arribessin tan lluny. Demagògia barata i incendiaria, manipulació de la realitat, tergiversació dels fets, foment de l’odi... Vaig arribar a casa amb l’estómac revoltat.

Sempre he pensat que és bo saber què diu el contrari polític, per comprendre el que proposen, per pactar si es cal. Sempre havia pensat que en política no hi ha enemics sinó adversaris; estava errat. Hi ha adversaris però malauradament també hi ha enemics. Enemics que cal eradicar democràticament de la vida del nostre país, enemics com Plataforma per Catalunya.

M’he desat el pamflet per mirar-me’l de tant en tant, no vull oblidar que als demòcrates encara ens queda molt per fer. No ens podem adormir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada