dilluns, 8 de febrer de 2010

Una lliçó de la Super Bowl: la victòria del segon


Ahir es va celebrar la Super Bowl XLIV. La final de la lliga de futbol americà. Una final que aportarà uns beneficis de més de 500 milions de dòlars a la ciutat de Miami que és la ha estat l’organitzadora de l’acte. Remarco, encara que no sigui el motiu inicial del meu apunt, els beneficis obtinguts per la ciutat, potser així aquells que creuen que no és necessari proposar i organitzar esdeveniments esportius a Barcelona se’n adonin de la importància econòmica de la candidatura dels jocs d’hivern.

Ahir, diuen, es va veure un bon partit de futbol americà, amb totes les avantatges i inconvenients d’una final. No vaig tenir l’oportunitat de veure’l en directe, el feien per la tele per un canal que no tinc i no em venia gaire de gust passar-me gran part de la nit en blanc, a un bar atapeït, pensant que l’endemà tenia que treballar - el que fa l’edat!-. He llegit alguna crònica i el partit sembla que va ser força distret. El de menys- per als que ens agrada aquest esport i no som fans de cap dels dos equips- és el resultat. Però no ha deixat de ser un resultat sorpresa. L’equip que encapçalava totes les apostes, l’equip que els experts deien que tenia tots els números per guanyar, l’equip del jugador més valuós de la lliga ha perdut. Els que anaven segons, els que els experts deien que tenien poc a pelar, han guanyat.

Avui volia parlar dels que van segons a les apostes, a les enquestes, i que per diferents motius acaben primers. No només passa en el món de l’esport, també en altres àmbits, sobretot en la política. La comoditat, la manca de valentia, el cansament d’un dels contrincants sovint ens fa donar per feta la derrota abans de començar la partida. En política sovint es crea un ambient que fa creure a propis i aliens d’un estat d’opinió que no és del tot real. Quan això passa les enquestes ho ratifiquen, hi ha canvis en les previsions de resultats, s’albira un nou guanyador. Però aquest guanyador no ho serà, encara que ho vaticinin tots els gurus, fins que no s’acabi la partida. Fins que l’àrbitre no pita el final o fins que s’escruta el darrer vot no se sap qui guanya.

Si parlem d’esports, als Estats Units, els Colts d’Indianapolis donaven la Super Bowl per guanyada i l’han perdut contra els Saints de Nova Orleans. Si parlem de política, a Catalunya, ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada