Prohibit comprar en pijama

Sempre m’ha agradat vestir d’una manera informal, detesto portar corbata. Entenc, doncs, aquelles persones que donen prioritat a la comoditat front a l’elegància. Però sempre he odiat la sensació que em produeix el veure una persona caminant pel carrer vestida amb un xandall. El xandall, penso, és per fer esport no per vestir. Per això entenc molt bé la mesura que ha pres un supermercat de Cardiff, a Gales, prohibint l’entrada a les seves instal•lacions a persones vestides amb pijama i/o descalces.

La convivència entre persones és complicada, a vegades difícil. El mirar només interessos propis, el no respectar les mínimes normes d’urbanitat, la deixadesa personal portada al màxim extrem poden fer que la cohabitació entre persones arribi a extrems insuportables. És per això que les administracions han de posar normes, normes d’urbanitat que tothom hauria de complir.

A Cardiff, el supermercat de la cadena Tesco, vist el batibull que s’estava organitzant al seu establiment amb el vestuari d’algun dels seus clients, ha decidit prendre mesures per aturar-ho. Hi ha clients, que habitualment anaven a comprar en pijama, que no estan d’acord amb la mesura restrictiva. Els afectats afirmen que el supermercat perdrà clientela doncs la gent anirà a altres llocs on es permeti entrar en pijama.

No sóc gaire amant de les prohibicions, prefereixo l’autoregulació de les persones, però quan tothom campa per la seva crec que la mesura del supermercat és molt adient.