Prohibicions i multes insòlites

La Carme m’envia aquesta”perla” trobada a un carrer de Sepúlveda (Segovia). La prohibició ja és de per sí infreqüent, si amés li afegim una quantia de la multa ridícula tenim un bon motiu per somriure, amb els temps que corren val més que riguem, oi?

Quo vadis Barcelona?

Que Barcelona està més bruta que mai és una evidència, també ho és que els seus carrers estan deixats. També que el seu alcalde, Xavier Trias, demostra cada dia la seva manca d’idees. També que les promeses electorals s’estan convertint en un no res. També que les rectificacions i desautoritzacions entre els regidors del govern estan a l’ordre del dia. També que...

El diari Ara no és gens sospitós de tenir tendències filosocialistes, al contrari. Ningú que sigui imparcial pot negar que l'Ara tracta força bé als governs convergents. Per això es força sorprenent l’acudit d’avui d’en Fran Domènech. En un vist i no vist ens defineix amb un realisme cru la Barcelona actual.

I això passa quan tot just fa tres mesos des de que els convergents “manen” a la ciutat! Si en tres mesos s’ha produït aquest desgavell què passarà quan hagin passat 3 anys?

Maltractador del segle XXI

Han passat centenars d’anys, mil•lennis, però encara hem de conviure amb massa troglodites.

Humor nuclear? (4)

Resultats electorals: 2 motius i 4 conclusions

Primer motiu: separació entre els socialistes i el seu electorat habitual, o el distanciament de la parella

Segon motiu: l’electorat se sent traït pels socialistes, o un membre de la parella pensa que li han posat les banyes.

Primera conclusió: resultats pèssims i pujada d’altres partits, o l’amant despitat s’ha anat amb un altre.

Segona conclusió: cal treballar de valent per intentar recuperar l’electorat, o amb un ram de flors no n’hi ha prou per recuperar a l’amant despitat.

Tercera conclusió: cal tornar a guanyar la confiança majoritària de l’electorat, o l’amant ha de “perdonar” la presumpta infidelitat.

Quarta conclusió: Si no se’l vol perdre per sempre no es pot tornar a fallar a l’electorat, o una nova infidelitat serà causa de divorci.

Queda clar? Alguna pregunta més?

Catalunya, una potència mundial.

Els catalanets, i també les catalanetes, de pro estan d’enhorabona, Catalunya és una potència mundial. Almenys això era el que es desprenia a primera hora del matí a moltes piulades al Twitter.

Ni que sigui per una hora han quedat en un calaix les eleccions, les retallades, Madrid... Catalunya potència mundial! Quina alegria!

Pels que només es miren el melic identitari aquesta és la gran notícia del dia, la que eclipsa la crisi i el mal humor: La selecció catalana de korfbal, esport de masses que apassiona a tot el planeta, ha quedat quarta en el mundial de la Xina.

Per fi podrem dormir tranquils, Catalunya al capdavant del món! Perquè no estar contents? Som els millors! (o gairebé...)

La difícil convivència entre l’humor i el “políticament correcte”

La maduresa d’una societat es pot valorar amb la capacitat que té aquesta de riure’s de si mateixa. Quan no se sap distingir la cruesa de l’humor amb els desitjos de la societat “ben pensat” el conflicte està servit.

La crisi -econòmica, política, social o identitària- ens està deixant els nervis i la mala bava a flor de pell. Ens prenem les coses massa a la valenta, ho veiem tot negre. Res pitjor.

El que cal és riure, mirar les coses pel costat amable, treure la punta a allò que no ens agrada i buscar solucions als conflictes, no agreujar-los.

Dic tot això en referència a dos temes de diferent magnitud que han passat els darrers dies i que trobo incomprensible que succeeixin a una societat moderna com la pretenem viure. Per una banda l’incendi i destrucció, a París, de la seu del setmanari humorístic francès Charlie Hebdo per satiritzar sobre l’assoliment del poder pels islamistes a Tunísia. L’altre cas, encara que de conseqüències menys espectaculars però igualment preocupant, és la crítica apareguda a diversos mitjans catalans a un gag de la sèrie “Aida” on es feia conya sobre el fet de ser català.

Integrismes n’hi ha a tot arreu; darrerament es difícil criticar qualsevol religió sense sortir-ne escaldat (els francesos ho han patit), però si també s’han de criticar i calumniar les sèries d’humor -encara que tinguin un gust discutible- pels sol fet d’intentar fer riure significa que estem arribant a extrems no desitjats, perillosos, per la bona convivència.

Cada cosa té seu temps i al seu lloc. Fem política quan toqui i sense conyes. Però a l’hora del lleure intentem veure la vida d’una forma humorística. Riure d’un mateix o dels propis sempre és una bona teràpia.

Fusió a la catalana

Acollidora i integradora així ha estat sempre la nostra terra. El rètol d’aquest establiment de Torroella n’és una mostra.

Humor: Un terrat del carrer Còrsega...

L’humor pot ser una manera de resposta amable a les declaracions xenòfobes (andalusos, immigrants) i homofòbes (homosexualitat es pot tractar al psicòleg) del candidat de CiU, Duran i Lleida, a les eleccions del 20 de novembre.

Una altra manera de resposta és no votar-lo!

Nota: imatge que he trobat a la xarxa. M’he permès retallar-la, modificar-la i he afegit el text.

Errada tipogràfica

A vegades els errors tipogràfics porten sorpreses. Si observeu aquest titular del Periódico la “desaparició” d’una lletra, en aquest cas la u, canvia el sentit de la frase.

Tant de bo que fos veritat. Tant de bo que totes les guerres es transformessin en gerres, tots aniríem més "alegres".

Qui no es fa notar és perquè no vol

La setmana passada una bona amiga va anar a Londres i, en una casa qualsevol d’un carrer qualsevol - cèntrics tots dos, això sí- , hi va trobar aquesta placa.

Realment se les pensen totes!

Humor nuclear? (3)

Humor nuclear? (2)

Una postal de vacances...

Humor nuclear? (1)

Espera un moment! Vens del Japó?

Humor: Publicitat vegetariana

Els jocs de paraules són un vell recurs publicitari... aquest m'ha tret un somriure.

Aclarim confusions

Encara que alguns el puguin confondre amb un mascarell emmascarat (Sula dactylatra) a la foto podeu veure un voltor comú (Gyps fulvus).

Homer Simpson nou cap de seguretat de la central nuclear d’Ascó

La inspección del CSN en Ascó I halla colillas en el almacén de combustible

Donats els diversos contratemps deguts errades humanes i fallades del sistema (1, 2, 3 ...), la direcció de la central nuclear d’Ascó ha decidit contractar com a cap de seguretat al tècnic especialista Homer Simpson. Simpson procedeix de la central americana de Springfield on ha desenvolupat tota la seva carrera. Amb el fitxatge d’en Simpson els responsables de la central consideren que els problemes de seguretat desapareixeran en breu.

Tancament de les nucleras ja!

Humor animal

Els homes d'en Puig (1)

Marietes convergents

Us presento una colla de coleòpters de la família dels Coccinellidae , pels profans són un tipus de marietes molt corrent a Amèrica. De marietes n’hi ha més de 4.500 especies conegudes però el que m’ha cridat l’atenció és el nom científic d’aquesta espècie en concret: Hippodamia convergens.

Sí, ho heu llegit bé, són marietes convergents. Es veu que en Mas i els seus no en tenen prou amb la seva aclaparadora victòria electoral del passat diumenge a Catalunya i ara ja “penetren” dins el món animal! Si seguim així en els trobarem fins a la sopa!

(que consti que des de petit odio les sopes!)