Escoles bressol municipals: una inversió de futur

A Barcelona, d’ençà la victòria d’en Trias, estem vivint un etapa de desmantellament de l’estat del benestar. Agradi o no, i tingui la culpa qui la tingui, aquesta afirmació és ben real. Exemples en tenim a grapats i no cal citar-los ja que són a la memòria de tothom i que ens toca patir-los a diari.

Sovint em sorprèn la capacitat que té la dreta política i econòmica de mediatitzar l’opinió pública. El canvis de vent polític i/o econòmics, els interessos partidistes juguen un paper clau, només calen unes quantes declaracions, uns quants articles als diaris, l’expressió de quatre o cinc tertulians i ja s’ha creat dins la societat una visió favorable sobre el tema en qüestió. Però a vegades, molt de tant en tant, les lluites populars aconsegueixen aturar, si més no matisar, l’impuls de la dreta.

Darrerament s’ha obert un nou front en un espai on en Trias creia que no tindria resistència: les escoles bressol municipals. Trias, com bon governant de dretes, vol privatitzar-ho tot costi el que costi i sigui el que sigui. Trias addueix la manca de recursos per reduir més del 40% de personal de suport a les escoles bressol, però amb aquesta reducció el que s’aconsegueix és oferir una menor qualitat del servei. A Trias addueix la manca de recursos per ampliar les ràtios per aula, però amb aquest ampliació el que s’aconsegueix és menys atenció a cada infant. Trias addueix la manca de recursos per externalitzar la gestió de les noves escoles bressol, però amb aquesta externalització el que s’aconsegueix és afavorir una doble xarxa dins les escoles de titularitat pública: les de gestió directa i les de gestió externalitzada.

La possible degradació del model d’escoles bressol municipal ha alertat a molta gent, i la ciutadania, almenys la ciutadania afectada, ha dit prou. Nombroses reunions i el convenciment de mares i pares implicats, de sindicats, d’entitats i d’organitzacions polítiques han portat a l’elaboració d’un document: MANIFEST DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DEL MODEL D’ESCOLA BRESSOL PÚBLICA I SERVEIS COMPLEMENTARIS DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA.

El manifest denuncia les mesures proposades pel govern Trias i reclama la millora i extensió de la xarxa d’escoles bressol alhora que reclama l’estabilitat laboral del personal interí i de suport.

Estic convençut que la millor aposta, la millor inversió, que pot fer actualment l’administració municipal està en l’educació. S’ha de protegir el sistema educatiu de qualitat i això comença amb unes escoles bressols públiques dignes i acaba amb una universitat pública d’excel•lència. No podem deixar el futur de la ciutat sols en mans privades, d’especuladors que només miren i vetllen pels seus interessos.

Imatges de Barcelona (2)

Un nova moda que s’està imposant a la ciutat: l’ocupació de l’espai públic per part de particulars.

Aprofitant la deixadesa del govern municipal molts petits comerços es permeten el luxe d’envair els carrers de Barcelona amb tota mena d’estris per tal d’anunciar el seu negoci. Deixant de banda la dubtosa estètica i l’agressió visual que pot comportar, aquestes eines de “marketing modern” no sols violen impunement les ordenances municipals sinó que també obstaculitzen molt sovint el pas dels vianants.

La foto que presideix l’apunt, per si l’alcalde vol fer el que li toca fer, està feta al carrer Numància cantonada Robrenyo. El cartell anunciador està fins i tot encadenat al pal del semàfor. Com a curiositat cal dir que a les nits tenen la deferència de retirar-lo.

CiU castiga Barcelona posant els preus dels transports públics pels núvols

"Barcelona té un alcalde que vetlla per la salut dels seus habitants”. Aquest podria ser un titular d’algun dels diaris de la dreta catalana que fan el joc al govern convergent. L’argumentació seria molt planera:

Xavier Trias, com a bon metge que és, ha decidit facilitar la condició física, i per tant l’estat de salut, dels ciutadans de Barcelona potenciant que caminin més hores al dia. El sistema que aplicarà l’alcalde es molt senzill, encarint els preus dels transports públics farà que moltes persones s’ho pensin dues vegades abans d’utilitzar-los, per tant hauran de desplaçar-se a peu cosa que els reportarà grans beneficis al seu estat de forma física.

Però la realitat és una altra. D’entrada, i per tal que quedi clar, Trias es contradiu un cop més. Les seves contundents postures contra qualsevol pujada per sobre de l’índex de preus que feia quan era cap de l’oposició ara queden en un no res (vegeu el vídeo de més avall). Les seves afirmacions, ja com alcalde, del setembre passat on assegurava que l’augment seria moderat són paper mullat. El fet és que els transports públics pugen una barbaritat.

La T-10 puja un 12,1%, el bitllet senzill un 37,9%, la T-50/30 un 10,4%, en canvi baixen les que menys s’utilitzen : la T-mes un 2% i la T-Trimestre un 3,6%. Una pujada amb majúscules fora de tota justificació.

Dit d’una altra manera qualsevol que utilitzi la T-10 només 2 cops al dia haurà de pagar quan s’acabi l’any 52 euros més en transport per la ciutat!

Però no tot acaba amb les pujades de preus, també es rebaixa la qualitat del servei. Es suspenen línies d’autobús, s’ampliaran els temps de pas en segons quines línies, els caps de setmana es suprimeixen tots els busos de barri i algunes línies més. El metro nocturn dels dissabtes és manté però es retiren els ramals urbans del Ferrocarrils, precisament els que van a Sarrià o al Tibidabo. Aquest darrera mesura em fa sospitar que hi ha un interès ocult al darrera per tal que joves d’alguns barris no pugin anar a segons quins barris i és barregin amb els fills dels millors, m’enteneu oi?.

En fi, és el que tenim. Un alcalde que no mira pels interessos de la majoria de la població, Trias és un alcalde que enlloc defensar el be de la CIUTAT advoca pels beneficis de CIU. Tot un panorama...

Imatges de Barcelona (1)

Començo avui una nova sèrie al bloc titulada “Imatges de Barcelona” on intentaré plasmar la progressiva deixadesa als carrers de la ciutat. No tot en té culpa la crisi, en canvi la mala gestió de l’equip d’en Trias en té molt a veure.

A la foto d’avui, feta fa més de dues setmanes en ple Passeig de Gràcia, cantonada Consell de Cent ( Muntanya/ Besòs) podeu veure que falta un rajola. Està en el pas de vianants i cada dos per tres algú hi ensopega.

He esperat més de 15 dies per publicar la foto, em sembla un temps prudencial per tal que els serveis municipals substituïssin la rajola, no ha estat així. És una mostra més de la degradació de la ciutat però sembla que a l’alcalde Trias no li importi, deu estar massa ocupat preparant privatitzacions...

Quo vadis Barcelona?

Que Barcelona està més bruta que mai és una evidència, també ho és que els seus carrers estan deixats. També que el seu alcalde, Xavier Trias, demostra cada dia la seva manca d’idees. També que les promeses electorals s’estan convertint en un no res. També que les rectificacions i desautoritzacions entre els regidors del govern estan a l’ordre del dia. També que...

El diari Ara no és gens sospitós de tenir tendències filosocialistes, al contrari. Ningú que sigui imparcial pot negar que l'Ara tracta força bé als governs convergents. Per això es força sorprenent l’acudit d’avui d’en Fran Domènech. En un vist i no vist ens defineix amb un realisme cru la Barcelona actual.

I això passa quan tot just fa tres mesos des de que els convergents “manen” a la ciutat! Si en tres mesos s’ha produït aquest desgavell què passarà quan hagin passat 3 anys?

Promeses incomplertes o enganys intencionats? El cas de les motos al carril bus

Estar més de trenta anys a l’oposició és molt dur, per això la dreta política barcelonina aliada amb la dreta econòmica i amb la dreta mediàtica va dedicar-se durant el passat mandat municipal a carregar, desprestigiar i vilipendiar la tasca del govern municipal.

La seva perseverança, ajudada per una crisi econòmica de cavall i alguns errors de gestió magnificats, va tenir el seu premi: les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona van donar a la llista de CiU la seva confiança majoritària, Xavier Trias és ara l’alcalde de Barcelona. Res a dir, la democràcia va dictar la seva llei.

Però han passat més de cent dies i la realitat posa les coses al seu lloc. Recordeu que deia en Trias sobre les motos i el carril bus? Recordeu que deia el seu programa electoral? Si voleu fem una mica de memòria, us cito un paràgraf de la pàgina 278 de seu programa. “Modificarem les ordenances municipals per tal que les motos puguin circular pel carril bus-taxi.”

Deia que el temps posa les coses al seu lloc, i tant. Aquesta mateixa setmana els convergents de l’ajuntament han rebutjat -i sotmès a un estudi posterior- una proposta del PP per crear la normativa que permeti que les motos puguin circular pel carril bus. La decisió de la gent d’en Trias es basa en un informe del RACC que assenyala que la mesura incrementaria la velocitat mitjana de les motos, augmentant significativament el perill d’accidents -ja de per sí quantiosos- alhora que la seva gravetat. Igualment, l’informe afegeix que la invasió del carril bus per part de les motos provocaria un alentiment de la autobusos.

El més greu i lleig del cas és que aquests informes ja existien fa anys, informes que els tècnics de diferents àrees de la ajuntament havien fet i que l’oposició tenia al seu poder. I el que encara és més greu: tot i saber les possibles conseqüències per la integritat dels motoristes que comportaria la mesura la dreta barcelonina ho va utilitzar com a arma electoral.

Per sort Trias es tira enrere i de moment les motos aniran per on han d’anar, però per desgràcia les barcelonines i barcelonins comprovem que el nostre alcalde o bé no té paraula o bé ens ha mentit conscientment per arribar al poder. Visca l'ètica.

El veritable vot ocult, el vot d’en Fèlix Millet

Ja ni se’n parla però, de tant en tant, val la pena recordar-ho. En Fèlix Millet, aquell que va aprofitar-se del seu càrrec per espoliar els fons del Palau de la Música, aquell que “regalava” subvencions a fons perdut als seus correligionaris segueix en llibertat.

I si en Millet segueix en llibertat voldrà dir que aquest diumenge podrà anar a votar d’una manera presencial i, si vota, votarà pels seus. Votarà pels mateixos que gràcies a les seves subvencions van tenir diners “fàcils” per fer campanya des de la Fundació Ramón Trias Fargas, avui Catdem, pel ara alcalde de Barcelona Xavier Trias. Votarà pels mateixos als qui va “regalar” un grapat molt important de diners per eixugar els deutes d’un partit fracassat i que ara són càrrecs importants dins el partit d’en Mas.

I mentrestant, mentre un delinqüent confés campa per Barcelona com si res, la vida segueix. Si fos mal pensat diria que siguin presidents, alcaldes o regidors tots els que ”manen”d’un determinat color polític ja els està bé aquesta situació.

Si fos malpensat diria que potser tots els que deuen favors a en Millet ja els està bé aquesta situació.

Si fos malpensat diria que potser en Millet sap massa coses i el millor - per alguns- és que segueixi lliure.

Si fos malpensat diria que Millet, un personatge que s’estima d’una manera molt peculiar el nostre país, rep una dosi de tolerància que sobrepassa tots els límits de l’ètica i la justícia.

Per sort jo no sóc malpensat, però per si de cas no votaré als amics d’en Millet aquells que demanen el vot per la cartera.


Altres entrades al bloc sobre en Fèlix Millet:

Els obscurs favors d’en Millet
Cas Millet: CDC sou vosaltres qui heu fet del silenci paraules
Diners bruts sota l’estora d’en Trias?

CiU i PP han passat de nuvis a parella de fet. Aviat tindrem casament!

Tothom en tenia sospites, tot i els constants desmentits i que ningú tenia proves concloents finalment s’ha fet públic: en Trias i en Fernández Díaz són parella fet.

Malgrat els esforços del socialdemòcrata de “boquilla” Xavier Trias per mantenir en secret les seves relacions amb el popular Alberto Fernández finalment la notícia ha esclatat: a Barcelona els pressupostos municipals seran aprovats gràcies als vots favorables del PP.

Poc els importa el que diguin, la dreta barcelonina no ha esperat ni als resultats del 20 de novembre per declarar-se el seu amor i la seva fidelitat. Van crescuts i ja no els cal dissimular.

Els conservadors barcelonins, un cop comprovat a base d’enquestes que les retallades en salut i en ensenyament no els afecten electoralment, han decidit tancar files darrera un pressupost restrictiu que en cap cas contraresta els danys a la cohesió social que s’han produït per les actuacions intencionades del govern de la Generalitat contra les persones més desvalgudes de la nostra societat. La dreta es descara i aposta només pels seus.

La Barcelona d'en Trias, la ciutat del sexe?

“L’alcalde està despistat i mira sempre cap una altra banda. Sembla que li doni vergonya aplicar les normes cíviques. Però ho ha de fer, Barcelona no pot donar aquesta imatge al món, no pot ser la ciutat del sexe”.

Aquestes declaracions es van efectuar el 31 d’agost de 2009. Les va fer el qui aleshores era cap de l’oposició de l’ajuntament de Barcelona: Xavier Trias. Les rotundes afirmacions va ser fetes arrel d’un foto reportatge aparegut a final d’agost al diari el País. El diari relatava, i publicava unes fotos molt explícites, que als voltants del mercat de La Boqueria, sota el porxos, un cop tancat el mercat es produïen contactes sexuals de prostitutes amb els seus clients. Al mig de l carrer, als ulls de tothom.

No cal dir que la setmana següent el tema de la prostitució als carrers de la ciutat va ser un tema estrella del mitjans de comunicació. Alguns simplement analitzaven la situació, altres aprofitaven la situació per carregar d’una forma contundent per desgastar a l’equip de govern de l’ajuntament. Per alguns mitjans, un problema comú a moltes ciutats del món es transformava en un fet que només passava a una ciutat sense govern i desgavellada com Barcelona. Alguns polítics i mitjans van utilitzar amb èxit la prostitució com a arma política i electoral, els fruits es van recollir al maig del 2011: Xavier Trias, desprès de més de trenta anys de governs socialistes a la ciutat, arribava a l’alcaldia de Barcelona. La dreta, política, econòmica i mediàtica de la ciutat havia assolit el seu preuat objectiu.

Però la vida dóna moltes voltes. Resulta que tot just acabat l’estiu, passat els 100 dies de gràcia que es mereix qualsevol govern, el Periódico edita en portada i pàgines preferents un ampli reportatge sobre la prostitució als carrers de Barcelona, amb material gràfic on es demostra que hi ha intercanvis sexuals al carrers del Gòtic.

La polèmica esta servida: ara la dreta política, econòmica i mediàtica no podrà acusar a Jordi Hereu de mala gestió. Ara els responsables de mantenir el tan valorat “ordre” no són els socialistes. Ara els responsables són la dreta política d’aquesta ciutat: els regidors i regidores de Convergència i Unió.

Com era d’esperar en Trias no ha trigat gens en contestar -l’aparell mediàtic “rides again”- i en unes declaracions al propi Periódico argumenta que la situació és inadmissible, que la culpa és de la llei d’estrangeria i tot un seguit de bones paraules. Bla, bla, bla ... en Trias no vol recordar que deia fa dos anys quan es ficava amb l’Hereu. Probablement hauria de reconèixer, seguint les seves tesis, que ell mateix, sí l’alcalde Trias, està despistat i mira sempre cap una altra banda. Fins i tot, per coherència, hauria de demanar la seva pròpia dimissió.

Nota final: em comprometo a parlar sobre el que penso sobre la prostitució -que no s’ha de tractar d’una manera frívola, ni partidista- en un futur article, el d’avui només és reacció a una notícia. Crec que es necessari i també he volgut recordar la història recent d’aquesta ciutat.

Les aparences enganyen o la transformació radical d’en Trias

Al món animal no tot és el que sembla. Ningú diria, sense veure els seus progenitors, que aquesta cria de langur platejat (Trachypithecus cristatus) amb aquest color taronja tan espectacular un cop adulta tindrà un color gris fosc metal•litzat.

El mateix passa en el món de la política, no tot és el que sembla. Ningú diria fa un any que el llavores candidat a l’alcaldia de Barcelona Xavier Trias, autoproclamat socialdemòcrata i amb pinat de bon jan, es transformaria d’una forma radical un cop assolida l’alcaldia.

Per no fer-me gaire pesat només un poso dos exemples:

1.- Aturar d’arrel la política de llars d’infants públiques i proposta de concertació de les llars d’infants privades.

2.- Proposta de pujar d’una manera notòria el preu dels transports públics.

En Trias té una manera molt peculiar d’interpretar la socialdemocràcia i sobretot d’entendre el que és el repartiment de la riquesa. Reparteix només pels “seus” i no als qui més ho necessiten.

Tornant al símil del regne animal en Trias ha evolucionat d’una manera espectacular de bon xai a llop ferotge. Quin canvi!

Hereu i Trias. Lideratges, manipulacions i llibertat de premsa.

Fa un temps, quan en Trias era cap de l’oposició acusava a en Jordi Hereu de manca de lideratge degut a que s’havia de pujar el preu dels transports públics (per sota del cost de la vida). Ara en Trias anuncia que enguany els preus dels transports públics pujaran d’una manera important, algú li dirà que li manca lideratge?

Fa un temps la premsa convergent i de dretes quan l’Hereu era l’alcalde de Barcelona carregava, per excessiva, contra la pujada del transport públic, i això que era per sota de l’increment del cost de la vida! Avui la premsa convergent i de dretes de Barcelona calla contra l’anunci d’una pujada de preus del transport públic molt més considerable anunciada pel alcalde Trias.

Fa un temps Hereu era per la premsa convergent i de dretes de Barcelona un mal alcalde per pujar els preu dels transports públics, avui la premsa convergent alaba a l’alcalde Trias.

El que era abans manca de lideratge (Hereu) ara és responsabilitat (Trias). Aquesta és la gran imparcialitat de la premsa convergent i de dretes barcelonina. Això sí, si algú es queixa se’l acusa ràpidament d’antidemòcrata per atemptar contra la llibertat d’expressió de la premsa. País...

Els espantaocells d’en Trias

Un cop han passat uns mesos de la presa de possessió d’en Xavier Trias com a alcalde de Barcelona, el maquillatge amb que va començar el seu mandat comença a perdre color. Les mesures que s’han pres -tot i comptar amb un recolzament mediàtic que ni el president Pujol en les seves millor èpoques va tenir- no han donat els fruits perseguits. La ciutadania comença a detectar que darrera una magnífica escenografia no hi ha res, que el que diu en Trias és un bluf.

Us poso com exemple el desplegament policial conjunt de mossos i guàrdia urbana a algunes estacions del metro barceloní per tractar d’evitar furts. Avui mateix el propi Trias reconeix a la premsa que, a més de l’alt econòmic de l’operació difícil de mantenir per les arques municipals, la seva eficàcia es mínima ( diu que sembla ser que la delinqüència al metro que només ha baixat en un 12%) i el que realment ha passat és que els lladres s’han traslladat a altres estacions.

En Trias i el seu equip a part d’ignorar la realitat de Barcelona, sembla desconèixer el que al món rural tothom sap: si poses un espantaocells en un camp els ocell no desapareixen, senzillament canvien de camp i continuen fent de les seves. Traduït a la ciutat: posar policia a unes quantes estacions de metro no elimina als carteristes, simplement els desplaça.

Les promeses d'en Trias

Amb 19 segons n’hi ha prou

A vegades no cal donar gaires explicacions. A vegades no cal omplir pàgines i pàgines amb propostes i arguments. A vegades no cal donar durant hores i hores la tabarra...

A vegades amb 19 segons n’hi ha prou!

Humor polític: Els invents d’en Trias (7): Nou sistema de recollida selectiva, el Magneto Boy

Us presento a Magneto Boy el nou, i econòmic, sistema que ha ideat l’equip d’en Xavier Trias, l’etern candidat a l’alcaldia de Barcelona, per facilitar la recollida selectiva de metalls.

Fixeu-vos; el noi té poders paranormals, només cal que es tregui la samarreta i el seu cos atrau tots els metalls que estan a la vora. Pot arreplegar fins a 25 quilos d’una tongada! Si guanya Trias amb el projecte Magneto Boy s’han acabat els antiestètics contenidors de metalls als carrers de la ciutat. L’únic problema que planteja el manteniment del noi magnètic és que consumeix més del compte, la seva magnífica panxa aixì ho certifica.

Trias canta una nova versió del ball de la civada

Els veïns d’en Trias estan de pega. Diuen que cada dia han d’”aguantar” els cants del candidat sota la dutxa. Fa una temporadeta, des de que en Mas és president de la Generalitat, que Trias ha variat de cançó; ja no perpetra “il barbiere di Siviglia”, ara interpreta una nova versió molt particular d’una tradicional cançó catalana el ball de la civada. Us en deixo la lletra modificada i traieu-ne les conseqüències ...

El ball de la privada, jo us el cantaré; (bis)
el Mas, quan la potenciava, feia així, feia així;
se'n dava un truc al pit i l’ajudava així.
retallem, retallem, que la privada, que la privada,
retallem, retallem, que la privada guanyarem.

Humor contra les retallades

Sempre he admirat la capacitat popular per satiritzar i treure suc de les situacions més extremes. Les manifestacions, si es va amb ells ulls ben desperts, són un bon lloc per trobar mostres d’aquesta saviesa popular.

Trias, tòrtores i prostitutes

Per motius laborals m’he hagut de desplaçar al carrer Lleida. Al costat del BTM (Barcelona Teatre Musical), l’antic Palau d’Esports, he pogut veure aquesta parella de tórtores (Streptopelia turtur). M’he acostat sense molestar-les i les he gaudit durant uns minuts.

Alguns pensarem que n’és de bonic poder observar animals lliures a la nostra pròpia ciutat. Altres, aquells que a Barcelona ho perceben tot negre i que creuen que en època electoral tot si val, enlloc d’una parella de tórtores segur que veuen dues prostitutes mafioses i drogoaddictes fent “botellón” a la capital mundial del delicte.

(Per si algú no sap a qui em refereixo, Xavier Trias ha fet unes declaracions on ha dit que no vol que Barcelona sigui la capital de la prostitució, les màfies, les drogues i el “botellón”. O Trias desconeix la realitat o sembla que confongui Barcelona amb el Bronx.)

Una "perla" electoral

Estem en temps d ‘eleccions. Tots els partits fan les seves propostes, algunes més afortunades que altres. Els carrers s’omplen de banderoles, cartells i pancartes. Voluntàries i voluntaris de tots colors reparteixen material pels carrers i places. La premsa, les ràdios, les televisions dediquen part dels seus espais informatius a la propera consulta electoral. A les nostres bústies ens arriben les paperetes. Venen eleccions, no podem escapar-nos, es respira a l’ambient.

També a la xarxa les eleccions són presents. Activistes de tots els partits trepanem amb consignes i missatges els cervells dels nostres amics o seguidors. Realment podem a arribar a fer-nos molt pesats, massa, i des d’aquí demano disculpes per la part que em toca. Però de tant en tant apareix una “perla” que, independentment del color polític que defensi, té una gràcia especial. Avui us adjunto un vídeo que m’ha semblat fora de sèrie, un “remake” humorístic d’un clàssic. No sé d‘on ha sortit, ni qui la fet, us ho ben asseguro però té la seva “conya”.

Trias, l’alcaldable que no volia el traçat de l’AVE per la seva ciutat

Ara que s’acosten les eleccions es bo recordar que opinava en Xavier Trias, l’etern candidat a l’alcaldia de Barcelona, sobre temes concrets. Es bo saber com posava per davant els interessos del seu partit als de la ciutat de Barcelona.

Us adjunto un vídeo que recull part de les seves postures i intervencions. Crec que les imatges parlen per si soles.