Ahir al matí els mossos van desallotjar al grup de joves que des de fa quatre mesos estava tancat al rectorat de la Universitat de Barcelona. Els joves mostraven el seu desacord amb les reformes impulsades pel pla Bolonya. Els esforços del rector Dídac Ramírez pel diàleg i la paciència que ha demostrat reiteradament durant tot aquests temps han estat infructuosos. Finalment en Dídac Ramírez, un gran matemàtic i millor persona, vist el caire que estaven agafant els fets ( increment dels insults, agressions al personal no docent, impediment de fer classes...) i per tal evitar mals majors va demanar la intervenció de la policia. El grup d’estudiants havia passat la línia vermella Fins aquí un final previsible.
Final? No. La intervenció, un cop al carrer, de la policia autonòmica considerada massa contundent per part dels estudiants va desencadenar un seguit de manifestacions de protesta durant tot el dia al centre de la ciutat. Bolonya quedava en un segon pla i molts joves es mobilitzaven en protesta de la “brutalitat” del mossos, joves pro Bolonya també s’hi van unir. Els rumors es transformaven en veritats (tinc un amic que....). L’ambient s’anava escalfant. Del que havia de ser una manifestació de protesta es va passar, gràcies al “bon art” de grups ben preparats, activistes antisistema i molts d’ells de fora els ambients estudiantils, en una batalla campal. Tots ho veuen segons el seu punt de vista, defensa davant els atacs segons els mossos, una “massacre” segons el meu fill que també hi era .
A banda del meu fill, conec personalment molt joves que estaven a la mani, amics del facebook i gent d’entitats juvenils del meu districte, el de Les Corts. Alguns han rebut una bona pallissa. Ells m’han preguntat sobre la meva opinió. Cap problema: em mullo; aquí teniu esquemàticament el que penso.
1.- Conec en Dídac Ramírez des de fa temps i sé que es una bona persona. Crec que ha actuat honestament.
2.- El dret a la discrepància és inviolable.
3.- Bloquejar la vida d’una ciutat (tallar carrers, impedir fer classes...) va en contra del dret de les persones. (Això us ho diu un que l’any 75 tallava dia sí , dia també la Diagonal, com passa el temps!)
4.- La policia (per definició) sempre és repressora.
5.- Si jo fos jove i estudiant hagués anat a la mani.
6.- Ahir la policia es va passar molt. Va passar la línia vermella
