Suposicions, sumes, aliances, certeses i desenganys

En el món de la política, com a la vida, sovint les coses no són com semblen o com ens volen fer creure que semblen.

Les sumes de voluntats no són exactes, varien en funció de la solidesa del seu compromís.

Les aliances són circumstancials, finites.

El que avui és segur pot variar a canvi d’un preu, encara que aquest sigui molt petit.

De traïdories sempre n’hi ha hagut.

L’hora de la venjança, i això és el bo que té, mai se sap quan arriba.

Tot això passa al món de la política, com al món real. És cosa d’humans, però n’hi uns que poden dormir millor que altres.

Que ningú cregui que els cercles es tanquen.

Continuarà...

Parets de Brussel·les (2)

Parets de Brussel·les (2)

View more presentations from enricllorens.

Parets de Brussel·les (1)

Parets de Brussel·les (1)

View more presentations from enricllorens.

Qui no es fa notar és perquè no vol

La setmana passada una bona amiga va anar a Londres i, en una casa qualsevol d’un carrer qualsevol - cèntrics tots dos, això sí- , hi va trobar aquesta placa.

Realment se les pensen totes!

Un ocell molt llaminer

Pels parcs de Stockolm és fàcil veure aquesta mena de còrvids. Són petits i juganers. Sempre estan remenant a veure que troben per menjar.

Aquests en concret ha trobat una llaminadura i se la està cruspint, esperem que no li pugi gaire el sucre!

(Per cert si algú em pot donar més informació sobre aquest mena de còrvid serà ben rebuda. Gràcies)

Humor: Publicitat vegetariana

Els jocs de paraules són un vell recurs publicitari... aquest m'ha tret un somriure.

Stockolm a Linné

Al costat de l’hotel tenim un magnífic parc amb un nom difícil de recordar -Kungliga Humlegärden- que sovint travessem per anar cap el centre.

Fem un agradable passeig, que per molt que es repeteixi no es fa mai pesat, entre zones infantils, grans arbredes, prats verds i una gran estàtua dedicada a Carl von Linné.

I veure la figura de Linné, a casa nostra conegut com Carlos Linneo, com a naturalista frustrat no em deixa indiferent. Vagi des d’aquí el meu reconeixement al gran zoòleg, botànic, naturalista i sobretot científic que va establir els fonaments de la nomenclatura binominal; el fundador de moderna taxonomia, la ciència de la classificació.

Sant Jordi mata l’aranya també a Stockolm

El caminar pels carrers de qualsevol ciutat del món sempre t’aporta alguna sorpresa. Avui caminant pel casc antic de Stockolm m’he ensopegat amb aquesta escultura. És una rèplica d’una altra que es pot veure -diuen- a la catedral. És un Sant Jordi matant el drac. Un drac amb unes característiques especials ja que porta unes banyes d’ant (alces alces).

Veure l’estàtua em reconforta al poder comprovar que algunes tradicions són compartides per molts pobles diferents i distants. I com a conseqüència em porta a reafirmar-me en el meu convenciment que enlloc que quedar-se en un cercle tancat i petit cal encarar la vida des d’una òptica oberta i àmplia. Cal ser més clar?

Stockolm, la ciutat dels bebès

Arribar a l’hotel de Stockolm i trobar-te que part del vestíbul de la recepció està ocupat per un espai reservat pels més petits i els seus jocs em va cridar l’atenció. Però el que és encara més destacable - al menys des del punt de vista d’un barceloní - és la quantitat de nens que es veuen pels carrers.

A qualsevol hora del dia, des de primera hora del matí fins l’hora de sopar, els carrers estan plens de cotxets de bebès. No us penseu que exagero, estan per tot arreu, sembla una invasió. Mares i pares molt joves porten els nens a passejar. Es veuen moltes famílies nombroses, els grups de tres o quatre nens arrossegats pels seus pares no són gens estranys.

Segur que els i les sueques tenen moltes avantatges per tenir criatures. Facilitats laborals, baixes maternals i paternals subvencionades, reduccions d’horaris, compensacions econòmiques...

Que l’estat ajudi i fomenti la maternitat segur que afavoreix l’ increment de la natalitat. Però també ajuda una cultura social que facilita la vida a les parelles amb fills.

Kris Kindl Market, Chicago

Tarda de Nadal: sofà, tele i internet. Xafardejo per la xarxa i em trobo amb aquesta magnífica foto feta per una tal Sandra68 al Kris Kindl Market a la Daley Plaza de Chicago. Només per gaudir dels colors de la foto venen ganes de fer una “escapadeta”.

Heigh Ho, a casa a descansar

La meva amiga Carme ha estat a la Patagònia i m’ha enviat aquesta foto tan divertida.

Els pingüins arrenglerats m’han retornat la meva infància i m’han recordat la imatge del nans sortint de la mina a la peli de la Blancaneus. No sé si vaig veure “Blancanieves y los siete enanitos” al cine Bonanova, o potser al Spring o a l’Adriano , probablement a més d’un ja que la vaig veure vàries vegades. No es precisament la pel•lícula de la meva vida però l’escena dels nans anant cap a “casa a descansar” no té preu.

No sex

Al centre d’Amsterdam el sexe, o millor dit, la indústria del sexe està present per tot arreu. Les tendes de souvenirs, els sex shops, cartells, espectacles... i no parlem ja del “ red light district” on les prostitutes s’exhibeixen i s’ofereixen des de les finestres i aparadors.

Avui no és la meva intenció parlar de les relacions de l’ètica i/o la moral amb prostitució, per cert legal a Holanda. Avui m’agradaria destacar les dificultats que es troben molt comerços del centre d’Amsterdam per aclarir realment la seva activitat. Com a mostra aquí en teniu una foto.

Consciència ecològica

La conscienciació ecològica va arribar fa molts anys als països del nord d’Europa. Els cotxes i les motos amb motors elèctrics o híbrids formen part dels parc mòbil de les ciutats. Per això no és gens estrany trobar-se punts de recàrrega de bateries en ple centre d’Amsterdam, espero que en un temps raonablement breu aquestes estacions, o similars, formin part del paisatge urbà de Barcelona.

Si beus...

La seguretat vial és una de les preocupacions de totes les administracions. A les localitats, com Amsterdam, on la circulació no només és terrestre, sinó també per l’aigua, s’han hagut de idear noves senyalitzacions. Però els consells són els mateixos: si beus no condueixis. En el nostre cas no naveguis...

La bicicleta hortera

Caminar pel carrer i trobar-te amb aquesta bicicleta no et deixa indiferent.

Mira que hi ha bicicletes a Amsterdam, però aquesta és única. Crida l’atenció d’una manera extraordinària, potser que així compleix la seva funció: destacar entre les altres i ser fàcil de localitzar entre els milers de bicis aparcades als carrers.

Fa anys s’hagués definit a la bici d’hortera, avui que tots anem de moderns diem simplement que és friki.

Del tot a 100 (pessetes) al tot a 5 (euros)

Passejar, badar, deambular, badocar, vagar són algunes de les paraules que podrien definir algunes de les accions que el visitants realitzem quan som als carrers d’una ciutat desconeguda.

Particularment m’agrada veure com viu la gent i comparar-ho amb la vida a Barcelona. Per això volto molt, me’n vaig a diferents barris, llunyans del centre –residencials, dormitori, d’oficines...-. En aquestes passejades sempre trobes alguna cosa que et crida l’atenció.

Avui, per exemple, una botiga. La tenda és un tot a 5. Ho anuncien com a gran cosa. Allò que a casa nostra es coneix com un tot a 100 (pessetes) a Holanda és un tot a 5 (euros). La diferència és notòria, i es una mostra més dels distints poders adquisitius que existeixen entre una país i un altre. Holanda és tot és molt més car. Al tanto que això no vol ser cap critica, és només una constatació.

Barcelona ciutat neta

Viatjar et permet comparar el lloc on vius habitualment amb els que visites. Aquest any ha “tocat” anar a Amsterdam. D’entrada cal que us digui que és la quarta vegada que tinc la sort de visitar-la, però han passat molts anys -uns 35- des de que no ho feia.

Amsterdam segueix sent una magnífica ciutat, plena de contrastos. El canals, els coffee shops, les bicicletes... Però una fet m’ha cridat l’atenció: el centre està brut, molt brut. A mig matí els carrers estan plens de papers, restes de menjar, gots de plàstics i ampolles buides...realment alguns fan fins i tot fàstic. No entenc com els ciutadans no es queixen de la degradació.

Estic segur que si els carrers de Barcelona estiguessin la meitat de bruts que els d’Amsterdam tindríem una revolta ciutadana i mediàtica. En comparació els barcelonins i barcelonines -malgrat algunes queixes interessades que l’únic que volen es desestabilitzar- tenim una ciutat força neta. Hem d’estar contents.

Bones idees

Quan tinc uns dies lliures -i si l’economia familiar i les “obligacions” de la resta de la família ho permeten- m’agrada viatjar, conèixer altres realitats i cultures. Dels paisatges me’n canso molt ràpidament en canvi tinc una especial predilecció per les ciutats europees.

Passejar, hores i hores, pels carrers cèntrics o dels barris de les ciutats em reporta multitud de sensacions. Noves cares, diversitat d’ambients, botigues curioses... Sempre vaig buscant la diferència, allò que no tenim a “casa”. A qualsevol racó et pots trobar amb una sorpresa; una pintada, un mercat estrany, una escultura, una caseta, l’aparcament de bicicletes...

I dins d’aquestes llargues passejades durant la darrera Setmana Santa, a Düsseldorf, vam “descobrir” de casualitat un parc on els bancs estaven fets de fluorescents. Vaig fer-ne una foto però com era de dia no estaven encesos i no es podia veure que efecte feien. Em va semblar una idea magnífica i n’estava segur que la vista nocturna seria espectacular. No vam poder tornar a passar pel parc -i menys de nit- però vam tenir la sort de veure un cartell on es veia d’una manera clara el gran impacte visual del parc il•luminat.

Els bancs que il•luminen són espectaculars i una bona idea. Potser caldria que enlloc d’estar connectats a la xarxa elèctrica aprofitessin l’energia solar i, també, caldria minimitzar l’efecte de contaminació lumínica. Algun dissenyador, urbanista o polític s’anima a fer una proposta semblant per a Barcelona?

Temporada de conills

Anar a Alemanya per Setmana Santa significa veure conills de Pasqua per tot arreu. Aquí teniu una petita mostra de les fotos -transformades a vídeo i amb una música pertinent- que vaig fer en només quatre dies. Els conills -que en realitat són llebres- de Pasqua són a cada racó.

Què és?

Seguim amb les troballes del viatge. Què és el que surt a la foto?
Pensa una mica...

Mira la foto inferior i ho veuràs clar: la part de l’orella d’un dels candidats del SPD a les eleccions del Land. Els pírcings en forma de botó han arribat a la política!