dijous, 27 d’agost de 2009

Israel avui: religió i segregació de la dona


Llegeixo amb sorpresa, i indignació, la notícia publicada avui a la Vanguardia digital sobre la cada vegada més freqüent moda en zones ultra ortodoxes israelianes d’obligar a seure a les dones al darrera de l’autobús. Amb l’argument de mantenir la ”decència” les dones que vulguin utilitzar aquestes més de 90 línies públiques han de vestir “adequadament”, es a dir amb vestit llargs, i , per descomptat, no seure al costat dels homes.

Un grup d’intel·lectuals s’afegit al gran nombre d’organitzacions feministes que estan contra la mesura. Han demanat la desaparició d’aquestes línies. El govern ha de donar una resposta abans d’uns mes.

El problema rau en l’augment constant del poder dels ultra ortodoxos jueus. La debilitat electoral del partit de Netanyahu, ha donat ales als seus aliats ultraconservadors per anar introduint, dia i dia i sense contemplacions, mesures que debiliten la llibertat de les persones, en especial la les dones, i que porten al terreny públic el que hauria ser d’àmbit estrictament privat: la religió.

El tema de la segregació als autobusos no és únic, ja s’han començat a detectar cues segregades a estafetes de correus.

Sovint ens queixem dels islamistes pels seus comportament vers les dones, el ultres jueus són exactament iguals. Seguirem callats? O ens començarem a moure quan aquestos moviments intolerants arribin a casa nostra? No serà massa tard?

dilluns, 24 d’agost de 2009

Graffiti alemanys


Uns quants dies de vacances pel nord d’ Alemanya i he pogut trobar uns quants graffiti que m’han cridat l’atenció, aquí en teniu una mostra.


diumenge, 23 d’agost de 2009

Humor: mundials d'atletisme

Un cop tornat de vacances, reinicio la meva activitat blocaire. Per començar amb una coseta suau: una mirada amb humor alemany sobre els mundials d’atletisme publicat a Die Welt el 18 d’agost.

divendres, 14 d’agost de 2009

Una fera a Barcelona


Dins dels periples matutins del mes d’agost que faig per Barcelona juntament amb la meva mare , m’he acostat a Casa Ramona, l’antiga fàbrica tèxtil projectada per Puig i Cadafalch, que actualment alberga el CaixaForum.

Les exposicions (gratuites) del CaixaForum sempre m’aporten alguna sorpresa, aquesta vegada he descobert a Maurice de Vlaminck, un pintor francès que durant uns anys de la seva trajectòria artística va ser un favista radical per més tard anar evolucionant cap a una moderació, i finalment, decantar-se cap a tendències naturalistes.

Recomano especialment la visita, com també, aprofitar l’avinentesa i donar una volteta per la muntanya de Montjuic, està preciosa.

dimarts, 11 d’agost de 2009

Humor

A l'estiu sempre és millor veure les coses amb una mica d'ironia.

divendres, 7 d’agost de 2009

Narco detingut en plena missa


La celebració dels 15 anys de la filla, un de les festes més importants per les noies mexicanes, va conduir a la detenció d’un dels narcos més perillosos i buscats per la policia internacional, en Miguel Ángel Beraza, alies la Troca, el rei de la droga sintètica: el cristall.

Mentre que fora vigilaven varies camionetes i un helicòpter, més de doscents policies armats van entrar a l’església i van detenir a més de 30 persones.

Les autoritats, les mexicanes i les americanes (DEA), estan satisfetes de l’èxit de l’operatiu en un clar exemple de l’estreta col·laboració entre els dos països en la lluita contra el narcotràfic. L’església catòlica, en canvi, recorda que de la missa és “l’acte sagrat més important pels fidels catòlics” i ha condemnat l’acció policial per “la manca de respecte i violència” i perquè “els fins no justifiquen els mitjans”.

Sembla mentida, els bisbes mexicans pensen que detenir narcotraficants no és una bona cosa. Potser posar delinqüents en mans de la justícia no es bo per a l’església catòlica. Potser no els agradi que “clients” tant bons ara estiguin empresonats. O no serà que estan tan emprenyats per què se’ls ha acabat un bon negoci?


dijous, 6 d’agost de 2009

Jordi Sabater Pi


Ha mort l’etòleg Jordi Sabater, un dels científics catalans més reconeguts internacionalment. Gran autodidacta amb visió de futur. Un dels estudiosos més importants dels primats en llibertat. Gran dibuixant va donar els seus arxius a la Universitat de Barcelona. Les seves sentències feien trontollar el món científic i polític.


video

Roma ciutat eterna?


M’he estat pensant alguns dies la conveniència d’escriure aquest post. Finalment, com no podia ser d’una altra manera, he decidit tirar pel dret i expressar el que penso. Probablement se’m dirà que sóc massa barceloní, que escombro cap a casa. No és la meva intenció. Només vull comunicar el que em surt de l’ànima. Dir la veritat.

He tingut la sort de poder viatjar dues vegades a la meva vida a Roma. La primera per la setmana santa del 76, la segona fa tan sols dues setmanes. L’any 76 Roma em va impressionar. Era una ciutat molt bulliciosa, amb el tràfic molt espès, anàrquic. Hi havia moltes coses que al nostre país encara no havien arribat. Cinema, cultura, modernitat, però sobretot política, política democràtica. Es respirava llibertat –recordem que a Espanya només feia uns pocs mesos que s’havia mort el dictador- . Recordo molt especialment aquell viatge, va ser quan vaig dir als meus pares que militava a Convergència Socialista de Catalunya. Recordo la cara d’orgull del meu pare i la de preocupació de la meva mare. Sembla que fos ahir i ja han passat 33 anys!

Aquest darrer viatge a Roma, fent jo de pare de família, la ciutat no m’ha impressionat, m’ha decebut. No parlo de la Roma monumental, que val tots els viatges del món, parlo de la Roma dels romans actuals, parlo de les només dues línies de metro, parlo de les eternes esperes sota el sol a les parades d’autobús, parlo de la manca d’aire condicionat als transports, parlo de la quantitat de brutícia al carrers, parlo de totes les parets pintades, parlo dels preus als supermercats, parlo...

Fa 33 anys Barcelona era una ciutat gris, sortia d’una dictadura, estava ancorada en el passat. Roma, en canvi, era una ciutat moderna. Barcelona estava a anys llum de Roma. Avui Barcelona és una ciutat dinàmica, que cada dia canvia. Malgrat el que alguns ho neguen - potser per manca de coneixement, potser per desgastar- Barcelona funciona. Avui, us ho ben asseguro , Barcelona ha sobrepassat a Roma. Avui és Roma la que està anys llum de Barcelona. Roma s’ha quedat al segle passat. Barcelona camina ferma cap al segle XXII

dimecres, 5 d’agost de 2009

Graffiti





Les parets de Roma i Nàpols estan plenes de pintades. La majoria no valen res, son tags que embruten totes les parets; i quan dic totes vull dir totes. M’he dedicat a fer unes fotos de les que m’han cridat més l’atenció. En tinc moltes més però només son de parets brutes. El graffiti és un art i les ciutats han de trobar-li un espai, però no tot s’hi val. El carrer és de tots i cal respectar-lo.

No m’agraden les pintades per se. Cal buscar una sortida pactada. Potser les portes metàl·liques? El que segur que hem d’eradicar son els tags (signatures) de les ciutats, son lletjos, fan mal als ulls i embruten.

Mercat de l’Estrella, “delicatessen” Montes


En una de les meves passejades matinals d’estiu amb la meva mare hem anat al Mercat de l’Estrella, a Gràcia. M’agrada anar de mercats, sembla que els compradors siguin diferents als que compren a les botigues, sembla que siguin d’un altra dimensió. Als mercats es té molt més per triar, per buscar l’oferta, per trobar la qualitat. La varietat i el tracte son en trets principals.

El mercat de l’Estrella n’és un dels meus preferits. El conec des de fa anys, he anat moltes vegades a repartir propaganda política, a repartir clavells. Em queda lluny de casa, jo visc a les Corts,però de tant en tant hi faig una escapada. Sempre vaig a comprar a la parada dels Montes. Els Montes, a part de ser parents meus, tenen una magnífica xarcuteria, tenen una gran tenda de "delicatessen". Fa anys que alguna part del sopar de Nadal el comprem aquí. Enguany uns amics van venir a sopar casa tot els plats van sortir dels Montes. Encara recordo les magnífiques poulardes amb raïm. Èxit total i a un preu molt raonable.
Per tal que us feu una idea, a part de macarrons i llenties amb salsitxa, avui tenien uns pits de pollastres farcits de figa, cuixes de pollastres amb olives i pastanaga. Filet de porc amb gingebre , bacallà, mongetes saltejades. Tot per llepar-se els dits.

Avui he comprat unes galtes de porc per fer al forn, com que sóc parent m’han donat a tastar unes boletes de xocolata farcides de diferents fruits, sublim. Ara ja he arribat a casa, aquesta tarda a fer les galtes. He passat una bona estona al mercat, llàstima que estigui lluny de casa. Si algú dels que em llegeix hi viu a prop no dubteu en donar-hi un cop d’ull, us encantarà.

dimarts, 4 d’agost de 2009

1909: fotografia, ciutat i conflicte



Passar part de les vacances d’estiu a Barcelona, t’obre un ventall de possibilitats que durant la resta de l’any no en pots ni tant sols somniar. A l’estiu la manca de temps del dia a dia queda aparcada. Així avui he anat amb la meva mare cap al barri del Born. Hem estat passejant una bona estoneta, hem comprat bacallà, hem fet els tafaners. Hem passat per carrers que feia anys que no trepitjava. Hem fet de turistes a la nostra ciutat i, aprofitant que estàvem per la zona, ens hem apropat a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ha organitzat des del 17 de juny fins al 16 de gener del 2010, una exposició sota el títol 1909: fotografia, ciutat i conflicte. La mostra de més de 200 fotos reflexa, o com a mínim ho intenta, la realitat d’una societat noucentista enfrontada, o en convivència, amb una societat obrera, proletària. Un seguit de fotografies molt interessants, moltes d’elles curioses; des d’un Hospital de Sant Pau aïllat, sense cap casa pels voltants, a grups d’obrers treballant, passant per la reforma de la Via Laietana i el seu entorn.
Una exposició gratuïta que val la pena, un retrat de la història de la nostra ciutat. Està a l’abast de tothom, només cal acostar-se a la plaça Pons i Clerch 2, cantonada amb Comerç, qualsevol dia feiner entre les 10 i les 19 hores.
Com a anècdota, la sala de l'exposició és la mateixa on em van "tallar" per anar a la mili. Ja en fa un grapat d'anys...

dilluns, 3 d’agost de 2009

La civilització, el pernil de jabugo i les cries de foca


L’evolució de l’home va lligada, entre d’altres aspectes, a la utilització dels animals per al seu benefici. Com omnívors primer hem caçat, o pescat, però desprès hem capturat, domesticat i seleccionat molts tipus d’animals pel nostre gaudi. Gallines, gossos, gats, vaques, cabres, ocells i una llarga llista que no s’acaba mai.

Lamentablement per consumir aquests animals se’ls ha matar, però hi ha moltes formes de produir la mort d’un animal pel nostre benefici. La societat actual ja no accepta qualsevol cosa, hi ha d’haver unes garanties sanitàries, però també un mínim respecte a l’animal. S’intenta que, en la mida del possible, no hi hagi estrés, no que no hagi sofriment . De tota manera encara avui hi ha llocs que el patiment dels animals no es té en consideració. Hem de denunciar aquestes salvatjades, pròpies de societats que encara no s’han plantejat fer el salt cap a un món més civilitzat, hem d'entendre per "civilitzat" com respectuós amb el medi, amb els animals i amb la gent. Sovint aquest nova “civilització” xoca amb la tradició. No hem de tenir cap dubte: hem d’eradicar les males tradicions.

El porc n’és un exemple d’animal domesticat, gairebé el paradigma. Amb segles de selecció hem aconseguit magnífiques races reproductores, d’engreix, o per fer bons pernils -que bons son els ibèrics o els de Salamanca-. Però encara ara hi ha llocs on es fa una matança il·legal, cruenta, cruel. Us adjunto un vídeo il·lustratiu, si això no més patir ja em direu que és.

video

Finalment, per treure’ns el gust amargant, us poso un acudit, tret d’un diari canadenc, Le Devoir, publicat el 28 de febrer de 2009. Ja sabeu de les matances anuals de cries foques i que gràcies a la pressió de múltiples ONG animalistes cada vegada més per s’estan posant en dificultats la seva cacera cruel i violenta, malgrat que encara se’n fan moltes. A l’acudit els porcs demanen el mateix que les foques, un millor tracte. Pels que no saben francès la traducció lliure seria més o menys:
Podria tenir el nom de la vostra empresa de relacions públiques?

diumenge, 2 d’agost de 2009

Humor animal

Sovint factors externs, normalment aliens a la nostra voluntat, influencien la nostra vida quotidiana i ens pertorben. L’amor n’és un clar exemple. Acceptem-ho amb una mica d’humor.


dissabte, 1 d’agost de 2009

Una gran troballa al rovell de Les Corts: cultura i oci al Bar Comas


Deu ser l’estiu, la calor, la relaxació el que et fa veure les coses d’una altra manera. A l’estiu te’n adones -o recordes- que a la vida es pot anar a un altre ritme, més ràpid, més lent, al ralentí segons el moment. A l’estiu estem oberts a noves experiències, a nous reptes. A l’estiu fem el viatge somiat, fem el dropo, rellegim el “nostre” llibre. A l’estiu fem, o ho intentem fer, tot allò que durant tot l’any no hem fet. A l’estiu intentem viure d’una altra manera.

I pot ser gràcies al l’estiu que he fet una gran troballa al barri. Ahir, tot passejant, sense presses, em vaig plantar a la plaça Comas. Tenia una conversa pendent amb la Monste Sánchez, la regidora del districte, i, enlloc de fer-la a la seu, em va proposar fer-la al bar de la plaça. Ens vam dirigir al Bar Comas, un establiment amb una magnífica terrassa, a la cantonada amb el carrer peatonal Taquígraf Martí. Ens vam seure sota un dels grans para-sols i es vam posar a xerrar. De seguida la mirada se’m va desviar: a la paret un cartell anunciant una exposició sobre la Setmana Tràgica a l’interior del bar.

Una gran troballa, un exposició cultural en un bar-restaurant de barri, del meu barri. L’exposició consta de 22 reproduccions a gran tamany de postals sobre la Setmana Tràgica editades a l’època. Jordi Miralles, el seu coordinador, ens explica que és una petita selecció de targetes del editors J. Vilà i d’A.T.V (un dels més grans editors de l’època). Realment val la pena veure-la.
Però la història no comença ni acaba aquí. La idea que tenen els del Bar Comas és transformar les parets del menjador en una petita sala d’exposicions de tema cartòfil. Aquesta és la segona que realitzen, la primera va ser una selecció de postals de pintors modernistes, com ara Ramon Casas, Antoni Utrillo, Alexandre de Riquer o Gaspar Camps. En estreta col·laboració amb el Cercle Cartòfil de Catalunya, del qual en Jordi Miralles n’és membre actiu, estant preparant les properes exposicions, una de les quals de ben segur seran postals antigues del barri de Les Corts.

Realment n’he sortit impressionat, l’esperit innovador de la gent del bar, les ganes de fer coses noves, la perfecta conjunció entre lleure i cultura, la voluntat de donar un servei de qualitat fan que el Bar Comas (Plaça Comas 6) sigui ja un pol d’atracció cultural del barri. Cal que fem córrer la veu. Felicitats per l’iniciativa.

Nota: No deixeu de visitar l’arxiu de fotos de postals sobre la setmana Tràgica que té penjat en Jordi Miralles al Flickr. Invertiu dos minuts, segur que us agrada.