Granges de nadons, un negoci amb futur?

A ningú se li escapa que l’extrema pobresa d’alguns facilita la vida opulenta a uns altres. Aprofitar-se de la debilitat aliena ha estat sempre una de les maneres més senzilles de “prosperar” ràpidament per part de gent sense escrúpols. Algunes vegades aquest enriquiment ràpid és del tot legal - no entraré ara en si també ho és ètic -, però sovint traspassa totes les línies vermelles.

I comença a ser tan habitual la transgressió de la llibertat individual de les persones que als i a les que tenim la sort de viure al primer món poques coses ens fan perdre la son. Ens hem acostumat a conviure amb el tràfic de persones, amb les xarxes de prostitució, amb les desigualtats extremes. Hem sabut crear-nos un escut de greix sobre el que rellisca qualsevol tema que ens desagradi. Si no ens toca de prop no ens deixem que ens afecti, no existeix.

Però a vegades, maleït Internet que ens permet conèixer coses que d’altra manera no sabríem, t’arriben notícies que et fan trontollar. Casualment vaig veure un titular d’una agència de notícies russa on s’anunciava que la policia havia desmantellat una “fabrica de nens” a Nigèria. Amb un títol tan cridaner era impossible que la meva curiositat hi passés de llarg. Llegida la nota de premsa i superada la primera sorpresa i indignació no puc fer menys que traslladar-vos a mode de denúncia els fets relatats.

Durant una investigació policial al sud de Nigèria, la policia ha alliberat a 17 nenes prenyades i ha arrestat a l’home sospitós de vendre bebès. Les noies, que romanien tancades a la força a un orfenat, havien estat obligades a quedar prenyades per, posteriorment, vendre els seus fills suposadament a parelles sense fills.

Però resulta que aquest no és un fet aïllat, diverses mencions fàcils de trobar a Internet - només cal cercar “fàbriques de nens”- així ho certifiquen. Són molts els centres clausurats a llarg dels darrers anys que es dedicaven a la cria de nadons, a Nigèria és habitual el tràfic de nadons. Nadons traficats, en el millor dels casos, per servir famílies adinerades; nadons traficats per ser venuts com a joguines sexuals a xarxes pedòfiles; nadons traficats per ser utilitzats a diferents ritus de bruixeria o nadons traficats per comercialitzar tots o algun dels seus òrgans a la benestant Europa.

Les granges de nadons d’humans a Nigèria són un gran i senzill negoci; només cal tractar les persones com si fossin ratolins de laboratori: primer forçar i prenyar sota coacció a les mares i, en segon lloc, un cop nascudes les cries vendre-les ràpidament al millor postor. Una realitat que no voldríem ni en el pitjor dels somnis.

On hi ha demanda, en aquest cas de mà d’obra barata, de comerç sexual o d’òrgans vitals a tothora hi haurà algun “espavilat” que farà una oferta. El problema rau en que sempre paguen els més desvalguts: les dones i els infants. I els “espavilats” la majoria de les vegades se’n surten amb grans beneficis.

El Papa a twitter (1)

@Ebixu
El Papa dice que dios está arrinconado. Normal, lo han echado a patadas de la física, la biología, la astronomía...
@albertemontes
El Papa, como buen jubilado, viene a ver las obras (de la Sagrada Familia).
@Sota_de_Picas
la fauna llegada a bcn para ver al brujo de la tribu se divide en señoras de mediana edad con cara de estreñidas, adolescentes rubias de bote
@VictorCorreal
El Papa lo hace todo por estar con los niños pero ellos sólo lo ven como un amigo. Es un papafantas.
@c0rvid0
Si el papa dice que los tiempos de la republica eran malos... solo puede significar que son buenos.
@didacboza
Les paraules del Papa avui tenen molta càrrega de profunditat. Ratzinger qüestiona la democràcia quan qüestiona la laïcitat
@DonAire
Es muy imprudente meter a los niños en el Papamóvil para que los bese. No, hombre. Lo digo porque no lleva cinturón.
@MrInsustancial
¿laicismo agresivo? Ah, sí...claro, aquí La Inquisición laica quema católicos todos los días...siempre se me olvida.
@Netoraton
En papa viene a España...y yo me voy de cañas ;) (@ Plaza Herradores)
@Montsinya
Y por mi parte no hay más papa hasta mañana. Ma alegro de que haya aterrizado a tiempo para ver La Noria
@ebixu
Hola, mi nombre artístico es "PAPA" y he organizado una performance subvencionada por el estado español
@alexfrancesg
Me estoy empezando a emPAPAcharme...buf... TV3, ens veiem dilluns.
@PacoLuisGRX
Que un Jefe de Estado antidemocrático, homófobo y misógino venga a cuestionar la democracia española me pone enfermo :(
@LibrodeNotas
Las pérdidas de fe son como las pérdidas de orina: una vez que empiezan sólo un milagro puede pararlas.
@mrgomezponce
La perla de la emisión de la visita del Papa hoy: "...En el escenario, el Papa..." ¿El escenario? Será el altar!
@perejp
Lo de @TV3cat és pura pornografia catòlica:ni un mínim de respecte pels no creients.

Humor papal o terror fatal?

La visita del Papa a UK

No plou sempre al gust de tothom

Visió clerical del matrimoni entre persones del mateix sexe

Des de México Luis ‘El Cartún’ Pérez ens fa els seu particular retrat de els diferents graus de mesurar.

Perill pederastes

Estan de moda, estan per tot arreu, provoquen rius de tinta la premsa, surten com bolets. Són els capellans pederastes. El propi Vaticà reconeix que els capellans amb “problemes” de pederàstia són “només” el 5 % de tot el clero. Bisbes i cardenals han esta durant anys i anys encobridors dels abusos, el mateix Papa ha fet els ulls grossos davant les agressions d’alguns del seus subordinats, diuen que el seu germà...

Davant aquesta situació es comencen veure davant d’alguna església senyals de perill -com la de la foto- que avisen als ciutadans del risc que corren els infants si se’ls deixa sense vigilància per la zona. Sé de bona tinta que alguns ja han encarregat vàris d’aquests senyals per posar-los als voltants de la Sagrada Família, la visita del Papa està a prop i cal estar preparats! Si ve el Papa a Barcelona, la ciutat s’omplirà de capellans i els nens i nenes barcelonins estaran en perill. Millor que no surtin de casa mentre ens envaeixi la plaga pederasta!

Els bisbes juguen a les famílies

L’emissora de ràdio de l’arquebisbat de Colònia, en motiu de la conferència episcopal que es celebrava a del 22 al 25 de febrer a la ciutat de Freiburg, ha editat un joc de cartes gratuït on els personatges son els bisbes membres de la conferència alemanya. La intenció és clara, es vol que els bisbes alemanys siguin coneguts pels seus feligresos.

El joc en qüestió es diu Bischofsquartett i és del tipus de les “famílies”. El que no sé és amb quin criteri han fet els grups. Ja m’imagino jugant: et demano el bisbe de la família dels integristes, o be dóna’m el bisbe de la família dels pederastes o tens el cardenal de la família dels encobridors? El que no em queda clar és com col•loquen aquells que pertanyen a dos o més grups? Serà a la família dels dimonis?

Joc brut contra el President

El rumor es una declaració formulada per ser creguda com a certa, relacionada amb l’actualitat i difosa sense cap verificació. Utilitzar el rumor per desprestigiar o enfonsar algú és una pràctica més vella que l’anar a peu. Els rumors són corrents en tots els àmbits de la vida ja sigui la professional o com la privada. El món de la política tampoc se’n escapa.

Al nostre país tenim exemples de llibre sobre rumors i política. Qui no va sentir mai que l’alcalde Maragall era un borratxo? Qui no tenia un amic que sabia del cert que l’Àngel Colom, quan era secretari general d’ERC, era un ludòpata i un pedòfil? En els dos casos l’objectiu era clar: fer perdre credibilitat de dos líders de dos partits catalans. A qui beneficiaven els rumors?

Les darreres setmanes n’ha aparegut un de nou. Primer va iniciar-se tímidament a la xarxa, a mida que passaven els dies la bola s’anava fent més gran, els primers missatges havien calat i els receptors els “rebotaven” a les seves amistats. Èxit rotund, avui en dia tothom en va ple: la dona d’en Montilla té la tira de càrrecs i cobra de tot arreu. La diputació de Barcelona ha fet un comunicat desmentint-ho, els socialistes intenten explicar que és fals, però el mal ja està fet i l’objectiu aconseguit; si la dona del president surt “tocada” el President surt “tocat”. A qui beneficia el rumor? No seré jo que faci cas d’un altre rumor que diu que la història de la dona del president va ser generada als despatxos d’en David Madí, l’Oriol Pujol i d’en Felip Puig. No crec en rumors i no m’agrada fer-los córrer.

Per cert des de que l’Àngel Colom està a Convergència Democràtica ja no es ni pedòfil ni ludòpata. Per què serà?

Inquisidors a la cort d’Obama

Quan un organització de qualsevol tipus esmerça part dels seus esforços per controlar les activitats dels seus membres, quan l’obediència i la força autoritària de la direcció és l’única manera de mantenir unit un grup vol dir que alguna cosa no funciona, que el sistema està espatllat.

Això és el que li passa a l’església catòlica americana. Fa poc va haver d’afrontar centenars de denúncies per assetjaments sexuals als feligresos, d’acusacions de pederàstia de molts dels seus capellans. Desprès de molt judicis i investigacions ha hagut de reconèixer les “malifetes” de molts dels seus representants. Han hagut de pagar fortunes en indemnitzacions per tal que els afectats callin. Han tapat com han pogut el forat.

Ara tenen un nou problema, resulta que el Vaticà creu que la conducta de moltes de les congregacions de monges dels Estats Units d'Amèrica s’ha” liberalitzat” massa. Sembla ser que aquestes monges segueixen la filosofia emanada del congrés Vaticà Segon, alhora que incrementen el seu treball en activitats de caire caritatiu independentment del seu caràcter catòlic o no. Algunes d’aquetes monges van més enllà i defensen sense embuts l’ordenació sacerdotal femenina i l’abolició del celibat obligatori, i a més van sense hàbit!. Pels bisbes conservadors que fan costat a Ratzinger això ja es massa i han endegat una campanya per fer tornar a les “bones costums” a les monges divergents, a les monges massa progres pels seus ulls.

Per controlar a les monges s’ha encarregat a la Sagrada Congregació per la Doctrina de la Fe(La Santa Inquisició) que faci un estudi de totes les congregacions sospitoses, en tregui conclusions i actuï en conseqüència. A tal efecte hi han enviat inquisidors. El resultats de les investigacions no es faran públics i quedaran en mans dels bisbes (homes) per actuar, regular i imposar la seva llei sobre les monges (dones).

En fi, gris futur a la vista per les “monges progres ianquis”. Que Déu les agafi confessades.

Narco detingut en plena missa

La celebració dels 15 anys de la filla, un de les festes més importants per les noies mexicanes, va conduir a la detenció d’un dels narcos més perillosos i buscats per la policia internacional, en Miguel Ángel Beraza, alies la Troca, el rei de la droga sintètica: el cristall.

Mentre que fora vigilaven varies camionetes i un helicòpter, més de doscents policies armats van entrar a l’església i van detenir a més de 30 persones.

Les autoritats, les mexicanes i les americanes (DEA), estan satisfetes de l’èxit de l’operatiu en un clar exemple de l’estreta col·laboració entre els dos països en la lluita contra el narcotràfic. L’església catòlica, en canvi, recorda que de la missa és “l’acte sagrat més important pels fidels catòlics” i ha condemnat l’acció policial per “la manca de respecte i violència” i perquè “els fins no justifiquen els mitjans”.

Sembla mentida, els bisbes mexicans pensen que detenir narcotraficants no és una bona cosa. Potser posar delinqüents en mans de la justícia no es bo per a l’església catòlica. Potser no els agradi que “clients” tant bons ara estiguin empresonats. O no serà que estan tan emprenyats per què se’ls ha acabat un bon negoci?

Històries imperfectes (1). El cas del pare que tocava a la seva filla

Aquesta història està protagonitzada per una nena, la seva germana, el seu pare , un fiscal, un amic del pare i uns magistrats.

Segons l’agència EFE, i recollint per diferents mitjans de comunicació, l’audiència de Sevilla ha condemnat a 45 mesos de presó (30.000 euros d’indemnització i 8 anys sense acostar-s’hi) a un pare que va abusar sexualment de la seva filla des dels 3 als 12 anys. S’ha considerat provat que el pare “sotmetia en diverses ocasions a tocaments a les zones genitals durant les nits aprofitant que la mare de la nena estava absent perquè treballava al torn nocturn.” El que no s’ha considerat provat és que es realitzés una “violència o intimidació específica” més enllà d’imposar aquestes relacions (això no és violència?).

La mateixa sentència absol al processat, per manca de proves, dels mateixos abusos contra una altra filla, així com a un amic per qui el fiscal va sol·licitar 9 anys per gravar els suposats abusos en vídeo.

La història és tràgica. La nena, o millor dit les nenes, recordaran els fets durant tota la seva vida, amb tota probabilitat quedaran estigmatitzades. La sentència absol al processat d’un delicte d’agressió sexual (amb demanda de 15 anys per part del fiscal) perquè la nena no va relatar al judici “una violència o intimidació específiques”, sembla que amb la frase que el pare li deia amb reiteració a la nena petita “ si ho expliques a la mare, us mataré a totes dues” no és prou violenta ni intimidadora . La història és tràgica perquè d’aquí quatre dies el pare ja estarà al carrer, perquè els magistrats segueixen sent magistrats, perquè les úniques persones innocents d’aquesta història són les úniques que no dormen. Segur que el pare pensa que tenia dret a fer el que feia, segur que el magistrats creuen que han fet ben fet, segur que han cobert l’expedient, però han fet justícia?

Michael Jackson

Aquest dies sentim moltes lloances al gran music i showman. Sense cap dubte un dels grans entre els de la seva professió, però també era un personatge estrany, controvertit i tèrbol en la seva vida privada. Una cosa no treu l’altra.

El cardenal, los 20.000 curas y los niños perdidos

El cardenal perfecto de la Congregación para el Clero del Vaticano, el brasileño Claudio Hummes, en unas recientes declaraciones en la revista romana “Vida Nueva” y recogidas por varias agencias de nuestros país, ha calificado a la pedofilia como un crimen terrible y aunque intenta dejar claro que la mayoría del clero no tiene nada que ver con esto reconoce que unos 20.000 sacerdotes católicos están implicados. La iglesia -continua diciendo- no puede aceptarlo y los culpables deben ser castigados.

Hasta aquí la noticia, valorémosla.

La cifra de 20.000 sacerdotes pederastas parece escandalosa, significaría que un 4% de los clérigos católicos lo son. Sin embargo, este dato contrasta con los aportados por el Departamento de Investigaciones sobre Abusos Religiosos (DIAR) que afirma -después de un extenso estudio- que un 30% de los sacerdotes mexicanos (de todas las religiones) comete abusos sexuales, un 30% de los cuales son cometidos con menores. El centro de información sobre sectas, religiones y nuevos movimientos espirituales de México afirma que en España existe un estudio con datos similares.

Las cifras dadas por el cardenal quedan pequeñas. Pero no todo es malo, parece ser que en Roma empiezan a darse cuenta de que esconder sus pecados les es contraproducente. ¿Se acabará de una vez la creencia que los curas son menos delincuentes que el resto de los humanos? ¿Se acabará por fin la ocultación de los casos? ¿Se acabará de una vez por todas la complicidad de las altas jerarquías eclesiásticas? Queda por ver cuándo dejan la calculadora a un lado y se empieza a denunciar a esos “20.000” a la justicia ordinaria, de momento hasta que la iglesia católica presente las pruebas que constan en su poder, el Papa es y será el último responsable de cada niño violado. ¿Podrá dormir tranquilo?

Mientras tanto miles y miles de niños y niñas de todo el mundo sufren en silencio su particular desgracia, un trauma de por vida y sus graves secuelas. Viven, perdidos, en su exclusivo País de Nunca Jamás (tú ya me entiendes Michael).