Dissabte roig del SPD

Els darrer dia d’estada a una ciutat quan ja has deixat l’habitació i tens guardades les maletes a la recepció de l’hotel és una mica estrany. Encara et queden coses per fer però estàs sempre pendent de l’hora de marxar. Com que no coneixes ni els costums ni les distàncies el neguit de no arribar a temps per agafar l’avió no et deixa gaudir com cal del darrers moments de les vacances.

Així ens sentíem mentre caminàvem sota les gotes de pluja d’un dissabte gris i fred a Düsseldorf quan en ple centre, en uns els carrers més comercials, ens vam topar amb una parada del SPD. Sota una senzilla carpa blanca (com les del PSC) una taula amb material informatiu i globus pel nens. Quatre persones, totes més grans de 45 anys, atenien al públic. Com a data curiosa repartien ous de pasqua als vianants i la “cosa” tenia força èxit.

Com és natural mi vaig acostar i em vaig presentar, vam estar parlant uns moments. Era gent amable i no ens van deixar marxar sense regalar-nos dos ous.

Res és més congratulant que passejar per un país estranger i trobar-te una taula informativa de propaganda del teu partit. Te’n adones in situ que el “teus” estan per tot arreu, i t’anima que les teves idees polítiques siguin compatides per centenars de milions de persones de tot el món. No tots ho poden dir...

Angie i el SPD

Avui diumenge es celebren eleccions a Portugal i Alemanya. Les prediccions, segons les enquestes, son bones pels socialistes a Portugal i bones per la dreta a Alemanya. Parlem una mica d’Alemanya.

La Merkel té totes les guanyar, la Merkel trepitja fort. Vaig tenir l’ocasió de sentir-la parlar aquest estiu en directe a la plaça major de Bremen, té ganxo, sap improvisar i el que diu es coherent, de dretes però coherent. Ha fet una campanya senzilla, molt personalitzada. En campanya tot si val, però hi ha una cosa que no li perdono: ha utilitzat la cançó Angie dels Rolling Stones en els seus mítings. Jo mai, ni en el meu pitjor dels somnis, hagués vinculat aquesta cançó amb els interessos de la dreta.

És una llàstima però els meus, els del SPD, fa anys que a Alemanya van a la deriva, poca ideologia, moltes discussions, massa pragmatisme, divisions, escissions, pactes contra natura, oblidar-se els principis al fons d’un calaix... en política tot té un preu. La mala gestió, la mala política significa oposició, dura oposició, ara al SPD li tocarà oposició: temps per reflexionar, temps per reconstruir, temps per fer partit. Esperem que serveixi per alguna cosa, esperem que la mala experiència serveixi a altres partits germans per no cometre els mateixos errors. Esperem que l’esquerra, l’esquerra de debò, l’esquerra de les persones, l’esquerra social torni a governar aviat a Europa.

Avui, votarà poca gent, menys que mai, però la Merkel i els seu CDU guanyaran. Els meus perdran, m’agradaria equivocar- me, d’aquí dues hores ho sabrem.

Una animalada: baralles de peixos amb apostes.

Sembla que el dia de la Mercè de 2009 passarà a la història del meu bloc com el dia de la defensa dels animals. Abans he escrit sobre la posició del senat sobre les festes “tradicionals” i el maltractament dels animals. Ara, desprès de llegir una notícia al digital de “el mercantil valenciano” haig de tornar a parlar de maltractaments. Això sembla que passa a Cambodja, on les apostes son il·legals, resulta que s’ha posat de moda organitzar a les baralles de peixos i jugar-se els “duros”sota mà. La policia ha fet vàries detencions , però no per les baralles, que són legals, si no per apostes que no ho són.

De moment no en tenim constància, però no dubto que passarà aviat que les baralles de peixos acompanyades d’apostes clandestines arribaran a la civilitzada “Europa”. A aquells que els agrada veure patir als animals, els que gaudeixen de veure sang, de veure la mort estaran de enhorabona. Els demès, espero que la majoria, haurem de lluitar per tal que no passi. Els defensors de les baralles també diran que defensen les tradicions? Voldran fer-les festes nacionals?

Roma ciutat eterna?

M’he estat pensant alguns dies la conveniència d’escriure aquest post. Finalment, com no podia ser d’una altra manera, he decidit tirar pel dret i expressar el que penso. Probablement se’m dirà que sóc massa barceloní, que escombro cap a casa. No és la meva intenció. Només vull comunicar el que em surt de l’ànima. Dir la veritat.

He tingut la sort de poder viatjar dues vegades a la meva vida a Roma. La primera per la setmana santa del 76, la segona fa tan sols dues setmanes. L’any 76 Roma em va impressionar. Era una ciutat molt bulliciosa, amb el tràfic molt espès, anàrquic. Hi havia moltes coses que al nostre país encara no havien arribat. Cinema, cultura, modernitat, però sobretot política, política democràtica. Es respirava llibertat –recordem que a Espanya només feia uns pocs mesos que s’havia mort el dictador- . Recordo molt especialment aquell viatge, va ser quan vaig dir als meus pares que militava a Convergència Socialista de Catalunya. Recordo la cara d’orgull del meu pare i la de preocupació de la meva mare. Sembla que fos ahir i ja han passat 33 anys!

Aquest darrer viatge a Roma, fent jo de pare de família, la ciutat no m’ha impressionat, m’ha decebut. No parlo de la Roma monumental, que val tots els viatges del món, parlo de la Roma dels romans actuals, parlo de les només dues línies de metro, parlo de les eternes esperes sota el sol a les parades d’autobús, parlo de la manca d’aire condicionat als transports, parlo de la quantitat de brutícia al carrers, parlo de totes les parets pintades, parlo dels preus als supermercats, parlo...

Fa 33 anys Barcelona era una ciutat gris, sortia d’una dictadura, estava ancorada en el passat. Roma, en canvi, era una ciutat moderna. Barcelona estava a anys llum de Roma. Avui Barcelona és una ciutat dinàmica, que cada dia canvia. Malgrat el que alguns ho neguen - potser per manca de coneixement, potser per desgastar- Barcelona funciona. Avui, us ho ben asseguro , Barcelona ha sobrepassat a Roma. Avui és Roma la que està anys llum de Barcelona. Roma s’ha quedat al segle passat. Barcelona camina ferma cap al segle XXII

Resultat de les eleccions europees