diumenge, 14 de febrer de 2010

1 entre 1000, el cas de David Sills

Als que ens agraden les pel•lícules de l’oest, sabem que era conegut per “1 entre 1000” un rifle Winchester amb unes característiques especials: velocitat en el tir, suavitat de gallet i gran precisió. S’anomenaven així degut a que tot i que tots els rifles es feien de la mateixa manera n’hi havia només alguns amb aquestes característiques tan peculiars. Eren rifles fóra de sèrie. Si hem de fer cas al que hem vist al les pelis del dissabte a la tarda molts cowboys lluitaven -en concursos o entre sí- per tal d’aconseguir-los. Ser posseïdor d’un Winchester d’aquetes particularitats et donava de categoria, pedigrí.

Han passat els anys, els americans -al menys la majoria- ja no lluiten amb les armes a la mà pels carrers dels pobles o ciutats. Ara competeixen a altres espais. L’esport ha estat un vàlvula de fuita de moltes de les seves dèries. L’esport és present al dia a dia de la societat nord-americana. Els partits escolars dels divendres, els partits universitaris del dissabte i els partits dels professionals els diumenges i els dilluns i els dimarts i els... Basket, beisbol, hockey sobre gel o futbol americà, tot els dies de l’any esport i més esport.

No és d’estranyar, doncs, que en una societat que viu cara i per l’esport, es busquin per sota les pedres a les futures figures. A fi a efecte de no intercedir en l’educació dels joves, la seva contractació està molt regulada. Estan absolutament prohibides qualsevol oferta econòmica, els joves esportistes han d’arribar -teòricament- a la universitat, on iniciaran el darrer pas cap el camí professional, només amb ofertes de beques acadèmiques.

Però feta la llei feta la trampa. La USC (Universitat del Sud de Califòrnia) ha fet la seva interpretació de la llei. La llei diu que no es poden fer ofertes als joves dels “high schools”, la llei omet prohibir que es facin propostes als nens de les escoles de primària. Així la USC ha aprofitat el “descobriment” d’un noi ( un nen) de 13, en David Sills, que sembla que té tot el potencial per ser el futur número 1 del futbol americà i li ha fet una oferta econòmica. Suposo que ara s’obrirà la veda i altres universitats nord-americanes faran les seves propostes pecunàries al mateix Sills o a altres nens. Totes les universitats es barallaran per tenir el seu propi 1 entre 1000, com a l’antic oest.

Però no cal anar tan lluny, a Europa els clubs de futbol també pugnen entre ells i paguen milionades pels drets de nens de poc més de 10 anys. Nens que deixaran de ser-ho pel benefici dels seus familiars i dels clubs que els compren. El Barça, el Madrid, l’Arsenal, el Manchester i molts altres també volen tenir el seu 1 entre 1000. Això és esport? Això és ètic?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada