dimarts, 23 de febrer de 2010

Carmen Alborch, la ciudad y la vida


Dilluns a la vesprada vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació a Barcelona del llibre de la Carmen Alborch “La ciudad y la vida”, un acte diferent, entretingut i fins i tot divertit que presentaven en Miquel Iceta i la Rosa Regás.

Es va parlar en català i en valencià -dos noms per una mateixa llengua com diu sàviament en Raimon- i també en castellà. Pura normalitat.

Parlem del llibre. Encara no l’he llegit però si haig de fer cas dels que es desprenia de les tres intervencions n’hi ha per sucar-hi pa. La visió d’una ciutat -València- des de l’òptica d’una roja feminista, una mirada enamorada que ha escollit relatar els aspectes positius.

De la xerrada d’ahir em quedo amb tres conceptes. La ciutat és una xarxa de compromisos. La ciutat és un ser viu i com a tal té emocions, també s’avorreix. La ciutat, totes les ciutats, necessiten una gran conversació entre els i les que hi conviuen.

De tornada cap a casa, repassant mentalment les intervencions, em venia al cap una idea; basant-nos amb les paraules d’Alborch -emulant el vell lema de la transició "socialisme és llibertat"- podríem afirmar que la ciutat és vida.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada