dissabte, 27 de novembre de 2010

És més fàcil trobar a en Wally que a una dona en una reunió d'alta direcció espanyola!


Avui, a la Moncloa, el president Zapatero s’ha reunit amb els representants de 37 empreses espanyoles amb l’objectiu d’accelerar la recuperació econòmica. Hi eren totes les grans companyies , o gairebé. Banca, automoció, alimentació, construcció, comunicació... Totes representades pels seus màximes dirigents. I quan parlo de dirigents utilitzo intencionadament un llenguatge políticament incorrecte. Ho faig en masculí, i ho faig perquè la reunió era fonamentalment masculina. De 37 presidents o alts directius només dues dones: la presidenta de Hispasat, Petra Mateos Aparicio i la consellera delegada d’ Hoteles Riu, Carmen Riu.

2 directives de 37, un 5,4 per cert! Tot un rècord. Aquesta és dissortadament la representació real de l’empresariat espanyol.

Sabem que són diverses les causes de la crisi, fins i tot moltes d’elles alienes als empresaris reunits. Sabem també que la situació no és gens senzilla, però de ben segur que una visió de les empreses i del seu món més femenina i més igualitària contribuiria a solucionar el problema.

L’altre dia vam veure el paper humiliant de les monges a la Sagrada Família, avui he tingut la mateixa sensació: les dones juguen un paper secundari dins el món empresarial.

Reitero: queda molt per fer.

Sobre victòries i derrotes


El fet de començar a tenir una edat té els seus inconvenients i les seves avantatges. Per una banda es perd vista, agilitat, espontaneïtat i ,en general, totes les parts del cos ens pengen més. Però amb el pas dels anys també es guanya en experiència i en la possibilitat de veure i analitzar les situacions amb una certa perspectiva. Dic tot això a mode d’introductori de la meva particular anàlisi d’uns resultats electorals espectacularment nefastos pels socialistes de Catalunya, els meus.

Hi ha persones -algunes d’elles bones amistats- que es passen el dia entre estudis electorals, que analitzen fil per randa el que opina la població i ho intenten interpretar. Sovint aquest mateixos individus, emmirallats per altres cultures, intenten importar mètodes i sistemes que aquí tenen uns resultats molt dispars quan no negatius.

Personalment en política no m’han agradat mai el números, no hi crec. Sempre he pensat que les enquestes estan mal plantejades des d’un inici, que no responen a una realitat, que el que més aviat intenten és crear-la. Crec, i defenso, que és un greu problema que les persones que es dediquen a la política es basin en la demoscòpia per plantejar les seves propostes.

No es l’hora ni el lloc per fer una anàlisi exhaustiva de cada un del motius de la gran pèrdua de vots dels socialistes, tindrem temps i millors espais de debat per a fer-ho, però no puc deixar citar la que crec que n’és la principal raó. La cosa no rutlla quan una organització política avant posa, dia darrera dia, el pragmatisme enfront el principis. La cosa no rutlla quan es creu que la suma d’accions sectorials -ni que siguin bones- fan un tot. La cosa no rutlla quan es confonen desitjos amb realitats. En definitiva la cosa no rutlla quan es deixen al calaix els símbols d’identitat d’un partit.

Els i les socialistes hem pagat un preu ben alt per oblidar el que som, per intentar ser el que no som. Si retornem als orígens, als principis i els defensem amb convicció estic convençut que la ciutadania ens retornarà la seva confiança.

Em comentava una companya que el diumenge seria un dia trist, tenia raó. Perdre unes eleccions mai es agradable, i més si es perd per pallissa. Però crec que cal aprofitar els mals tràngols per aprendre dels errors. Hem de buscar l’aspecte positiu: la derrota ens ha de fer renéixer amb més força que mai.

Deia el poeta, en Jaume Sisa, “de les tristors en farem fum”. Nosaltres, dones i homes socialistes, també farem fum de la nostra tristor, un fum vermell. Un fum vermell, color de sang. Un fum vermell, color de la nostra bandera.

La llagosta feminista


Un estrany exemplar de llagosta de color lila. El color no significa que l’insecte sigui feminista més aviat denota que pateix una mutació genètica anomenada eritrisme.

Als humans pintar-nos de lila no ens fa feministes; és més per ser-ho a la majoria encara ens cal un canvi en el convenciment, en els comportaments i sobretot en els fets. No tots, ni totes, compartim els valors, les aspiracions i les actituds necessàries. Però algun dia, tot i que queda un llarg camí per recórrer, la igualtat -en el treball, en la política, en la casa, en els sous, en les oportunitats- serà un fet. Que així sigui.

diumenge, 21 de novembre de 2010

dissabte, 20 de novembre de 2010

Reclams violents


Que a l’Amèrica d’Obama no tot són flors i violes no és cap novetat, però quan el marketing s’ajunta amb la “veneració” a les armes de molts nord-americans la cosa ja passa e la ratlla. Veieu la foto: a un concessionari de cotxes de Florida per la compra d’un vehicle et regalen un fusell d’assalt!

Diguin el que diguin -encara que alguns ho puguin considerar com a una ingerència a la política internacional del govern- afirmo que a mi el fet de regalar màquines de matar no em sembla bé.

divendres, 19 de novembre de 2010

La caputxa


No es vermella, aquesta es groga i descolorida. Aquesta caputxa emmascara un gall. No sé si està espantada però el que és clar que sense visió l’au no es mou. Sabeu el motiu d’aquesta estranya situació? És un gall ensinistrat per la baralla i està junt a uns quants congèneres esperant ser comprat al mercat de Lahore, Pakistan.

Lluites entre animals potenciades per humans? No gràcies.

Reitero, queda molt per fer...

diumenge, 14 de novembre de 2010

Sense llibertat d’expressió no hi ha democràcia


Un titular de premsa basat en unes declaracions de la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi i una lectura posterior de l’article on s’esposava els trets principals del seu discurs m’han portat a tornar a rumiar al voltant de la llibertat d’expressió.

Diu Suu Kyi que “la base de la llibertat democràtica és la llibertat d’expressió” , n’estic plenament d’acord.

Però és un concepte, el de la llibertat d’expressió, que varia segons qui el formula. N’hi ha que des del seu pedestal del poder estan convençuts que tenen dret de dir i fer el que els hi sembla i esperen –i exigeixen- que el seus "seguidors" ho assumeixin sense discussió. Altres creuen que dins d’un mateix grup per enfortir la democràcia el dret a la discrepància o a la diferència és imprescindible. Una discrepància que s’acaba quan desprès d’un debat obert s’estableix democràticament la línia d’actuació dins el grup. No és de rebut que dins del mateix col•lectiu uns tinguin, respecte a les seves declaracions, diferent tracte de favor que els altres.

En un món on la informació està gràcies a Internet a l’abast de gairebé tothom, la veritat absoluta, la veritat única ja no existeix. Ignorar-ho significa negar la realitat. Les lliçons de moral sense dret a rèplica ja no són efectives. Voler mantenir callada a la gent, esperant que funcionin com uns autòmats sense criteri es propi més d’una república bananera o d’una dictadura. Ningú ha de tenir por a sentir l’opinió dels demés sobretot, i molt especialment, si són dels seus.

La penúltima bestiesa


El que em faltava per veure. Una cervesa per a gossos! Això sí, sense alcohol i amb gust a carn.

M'agrada que als animals de companyia se’ls estimi i se’ls cuidi. El que em sembla fora de lloc es tractar-los com a humans, això ja es passar-se de la ratlla. Hem de tenir clar que encara que hi hagi persones -i jo en conec a moltes- que són uns animals, els animals no són persones!

dissabte, 13 de novembre de 2010

Soldats?



Soldats? Prefereixo pensar que són un nou model de jardins ambulants.

divendres, 12 de novembre de 2010

433, un número malèfic pels joves


Article 433 del programa de govern de Convergència i Unió:

“Proposarem la creació d’un contracte d’aprenentatge dels oficis, de caràcter no retribuït i sense cost per l’empresa, per a la formació professional dels estudiants dins les empreses.”


Puc estar equivocat, però això del “treball no retribuït” em recorda la manera en que van fer fortuna alguns Indians. Recordeu?

diumenge, 7 de novembre de 2010

El papa a twitter ( i 2)


@ciudaddemujeres
No estaba dispuesta a darme un chute de incienso así que hoy no vi la tele.
@RecioManolo
RT @Javier_Baraja: Rajoy se mete por error en el Papamovil --> y de ha puesto el cinturón esta vez?
@JordiPM
Ja que la Sagrada Família està en obres, el papa farà la missa amb casc?
@lamallacat
darrera el papa passa un camió de BCN Neta... vaja! per què serà?
@perejp
El miracle dels pans i els peixos:els 4 gats que veuen pasar al #papa al carrer es convertiran en 'centenars de milers de persones'
@Amgarcia01
Además casi me da algo pensando que el kkk había invadido la sagrada família!!
@carlosguadian
Qué claro tiene el Papa y Cia. la separación de género. Ellos sentados y las monjas preparando la mesa
@raventos
Las señoras monjas limpiando el altar, las únicas mujeres que participan activamente en la ceremonia. Pim pam toma lacasitos
@mgarrigap
1r miracle de la visita del Papa a #Barcelona: escoltar català a Intereconomía i que no ho critiquin! ;-)
@elbaronrojo
Dice el Papa que España es laica. ¿Eso no era una perra? A ver si va a tener razón...
@minipunk
Hoy Barcelona es la ciudad más segura de España (porque tienen al mayor "pastor alemán" de Europa)
@ciudaddemujeres
Si el Papa viene a recordarnos qué pasó en España en los años 30, tiene sentido que nos preguntemos qué hacía él en aquel momento. (PÁSALO)
@JosepAntonFdez
Benet XVI i Ahmadinejad són els únics caps d'estat amb carta blanca per insultar els seus amfitrions.
@DavidLinares
El Papa está en Barcelona, ¿dónde está Jimmy Jump cuando se le necesita?

dissabte, 6 de novembre de 2010

El Papa a twitter (1)


@Ebixu
El Papa dice que dios está arrinconado. Normal, lo han echado a patadas de la física, la biología, la astronomía...
@albertemontes
El Papa, como buen jubilado, viene a ver las obras (de la Sagrada Familia).
@Sota_de_Picas
la fauna llegada a bcn para ver al brujo de la tribu se divide en señoras de mediana edad con cara de estreñidas, adolescentes rubias de bote
@VictorCorreal
El Papa lo hace todo por estar con los niños pero ellos sólo lo ven como un amigo. Es un papafantas.
@c0rvid0
Si el papa dice que los tiempos de la republica eran malos... solo puede significar que son buenos.
@didacboza
Les paraules del Papa avui tenen molta càrrega de profunditat. Ratzinger qüestiona la democràcia quan qüestiona la laïcitat
@DonAire
Es muy imprudente meter a los niños en el Papamóvil para que los bese. No, hombre. Lo digo porque no lleva cinturón.
@MrInsustancial
¿laicismo agresivo? Ah, sí...claro, aquí La Inquisición laica quema católicos todos los días...siempre se me olvida.
@Netoraton
En papa viene a España...y yo me voy de cañas ;) (@ Plaza Herradores)
@Montsinya
Y por mi parte no hay más papa hasta mañana. Ma alegro de que haya aterrizado a tiempo para ver La Noria
@ebixu
Hola, mi nombre artístico es "PAPA" y he organizado una performance subvencionada por el estado español
@alexfrancesg
Me estoy empezando a emPAPAcharme...buf... TV3, ens veiem dilluns.
@PacoLuisGRX
Que un Jefe de Estado antidemocrático, homófobo y misógino venga a cuestionar la democracia española me pone enfermo :(
@LibrodeNotas
Las pérdidas de fe son como las pérdidas de orina: una vez que empiezan sólo un milagro puede pararlas.
@mrgomezponce
La perla de la emisión de la visita del Papa hoy: "...En el escenario, el Papa..." ¿El escenario? Será el altar!
@perejp
Lo de @TV3cat és pura pornografia catòlica:ni un mínim de respecte pels no creients.

dimecres, 3 de novembre de 2010

Reflexions al voltant d’una bústia


La setmana passada uns operaris van repintar la bústia de la cantonada just al costat de la feina. La van deixar brillant i van posar els pertinents cartells d’ “acabat de pintar”. Estava tan brillant la “meva” bústia que vaig fer-li una foto de record.

Ha passat tot just una setmana i algun brètol ja hi ha deixat la seva marca, la seva empremta. Una pintada, una signatura sense cap valor artístic, ja l’embruta. Un pocavergonya -probablement molt orgullós del seu acte- ha malmès l’espai comú, el mobiliari urbà. De ben segur ha comés la seva acció amb nocturnitat, amagat, sense que el vegin, sense donar la cara. Segur que és conscient que el que fa no està bé, però alhora es creu amb la “llibertat” de fer-ho, de transgredir.

Per un moment i sense por d’equivocar-me gaire, imagino que els pares de l’infractor no saben de les seves activitats nocturnes, estic segur es queixen de la brutícia de la bústia, i que segurament culparan de la pintada a l’administració per manca de manteniment. Probablement el que no són conscients aquests pares és que molta de la responsabilitat també és seva.

dimarts, 2 de novembre de 2010

Quan la raça no importa


Qui diu que la raça importa? Només cal una mica de bona voluntat per comprendre als demés i la resta serà més fàcil.

Dir-ho es senzill, ara ens toca fer-ho a tots i totes. Ho aconseguirem algun dia?

dilluns, 1 de novembre de 2010

Seqüeles de la castanyada


Sortir de marxa, menjar massa, beure un pel més del que toca i anar a dormir tard acostuma a tenir les seves conseqüències. Mireu el que li ha passat a aquest jove ós polar, té un mal de cap i una ressaca que no s’aguanta!