Parets de Brussel·les (2)
View more presentations from enricllorens.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris graffiti. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris graffiti. Mostrar tots els missatges
divendres, 9 de desembre del 2011
dijous, 8 de desembre del 2011
dissabte, 2 de juliol del 2011
Graffiti al Parc de la Bederrida
Unes tanques d’un parking provisional, un conveni entre la Universitat de Barcelona i el seu ajuntament permeten l’expressió creativa de joves artistes. El lloc és el Parc de la Bederrida, a les Corts, tocant el camp del Barça, darrera el cementiri i en plena zona universitària.
Graffitis Parc de la Bederrida
View more presentations from enricllorens
divendres, 1 de juliol del 2011
El fantasma de Michael Landon pels carrers de Barcelona
Pel carrer Numància volta el fantasma d’en Michael Landon (el de Bonanza i el de la Casa de la Pradera). Aquí teniu la seva petjada en forma de guixada que ha deixat al parc de les Corts. Pel que sembla i com podeu comprovar per les faltes d’ortografia o encara no domina bé el castellà o és un fantasma ben bromista.
dimarts, 10 de maig del 2011
Dona no et callis
Passejar pel districte de Ciutat Vella és un lloc idoni si ens volem distreure. Racons insospitats, grafits insolents, solidaris o reivindicatius, personatges curiosos, botigues increïbles. És un pou de sorpreses.
Al carrer Montalegre, a un pas zebra que va de la facultat de Geografia i Història al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, es pot veure un petita i desgastada pintada: “Mujer no te calles”. Tot i que subscric la frase i que crec que és llàstima que encara sigui necessària, preferiria veure-la als llibres d’història.
Al carrer Montalegre, a un pas zebra que va de la facultat de Geografia i Història al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, es pot veure un petita i desgastada pintada: “Mujer no te calles”. Tot i que subscric la frase i que crec que és llàstima que encara sigui necessària, preferiria veure-la als llibres d’història.
dilluns, 9 de maig del 2011
Barcelona, la ciutat dels ulls distrets
Quan vaig pel carrer i no tinc gaire pressa m’encanta buscar i observar aquells petits detalls que la ciutat ens ofereix i que varien en el temps. Un arbre florit, el canvi d’una retolació, un cartell, la presentació d’un aparador, l’avi esperant a la neta a la sortida de l’escola, les restes d’un petit accident o la senyora recollint les caques del gos... per sort la llista es fa inacabable i és una demostració que la ciutat està viva.
Al costat de casa, als vidres d’una tenda que estan reformant, algú ha aprofitat per deixar la seva petjada filosòfica. Un breu missatge escrit sobre un bocí de cinta adhesiva: “mis ojos se aburren”. Ulls avorrits? Un concepte interessant, fins i tot estètic, però el trobo preocupant. Com pot ser que a una ciutat com Barcelona, que és una constant caixa de sorpreses, hi hagi algú que no pugui tenir els seus ulls “distrets”? Un missatge trist, que demostra la greu incapacitat d'oservació del seu autor, però que a mi m’ha servit per escriure aquestes ratlles i per reconfortar-me per tenir els ulls ben desperts i distrets.
Al costat de casa, als vidres d’una tenda que estan reformant, algú ha aprofitat per deixar la seva petjada filosòfica. Un breu missatge escrit sobre un bocí de cinta adhesiva: “mis ojos se aburren”. Ulls avorrits? Un concepte interessant, fins i tot estètic, però el trobo preocupant. Com pot ser que a una ciutat com Barcelona, que és una constant caixa de sorpreses, hi hagi algú que no pugui tenir els seus ulls “distrets”? Un missatge trist, que demostra la greu incapacitat d'oservació del seu autor, però que a mi m’ha servit per escriure aquestes ratlles i per reconfortar-me per tenir els ulls ben desperts i distrets.
diumenge, 24 d’abril del 2011
Pintades que fan història i pintades que empastifen les ciutats
La necessitat de “marcar” territori no és exclusiu dels animals; també és important entre els humans. Voler deixar empremta sembla que és inherent a la nostra condició. En tenim mostres al llarg dels temps: les coves prehistòriques, el gravats de Pompeia o moltes de les parets de les nostres ciutats...Política, amor, reivindicacions, art, protestes, ... qualsevol tema és possible.
Murs pintats són sinònim de vida? Són de ganes de comunicar o simples bretolades? Totes les pintades són legítimes? Embruten o fan història?
Us deixo amb una genial pintada que vaig veure a la plaça George Orwell a Barcelona, em va fer gràcia, té la seva conya, és interpretable. Llàstima que dos minuts més tard, al Pas de l’Ensenyança, en vaig veure una d’idèntica. L'encant de l’original havia desaparegut, el missatge havia perdut intensitat, havia passat a ser una simple pintada que empastifava la meva ciutat.
Murs pintats són sinònim de vida? Són de ganes de comunicar o simples bretolades? Totes les pintades són legítimes? Embruten o fan història?
Us deixo amb una genial pintada que vaig veure a la plaça George Orwell a Barcelona, em va fer gràcia, té la seva conya, és interpretable. Llàstima que dos minuts més tard, al Pas de l’Ensenyança, en vaig veure una d’idèntica. L'encant de l’original havia desaparegut, el missatge havia perdut intensitat, havia passat a ser una simple pintada que empastifava la meva ciutat.
dilluns, 24 d’agost del 2009
Graffiti alemanys
Uns quants dies de vacances pel nord d’ Alemanya i he pogut trobar uns quants graffiti que m’han cridat l’atenció, aquí en teniu una mostra.
diumenge, 16 d’agost del 2009
dimecres, 5 d’agost del 2009
Graffiti
Les parets de Roma i Nàpols estan plenes de pintades. La majoria no valen res, son tags que embruten totes les parets; i quan dic totes vull dir totes. M’he dedicat a fer unes fotos de les que m’han cridat més l’atenció. En tinc moltes més però només son de parets brutes. El graffiti és un art i les ciutats han de trobar-li un espai, però no tot s’hi val. El carrer és de tots i cal respectar-lo.
No m’agraden les pintades per se. Cal buscar una sortida pactada. Potser les portes metàl·liques? El que segur que hem d’eradicar son els tags (signatures) de les ciutats, son lletjos, fan mal als ulls i embruten.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)