Demà comença el congrés del Partido dos Trabalhadores on, amb gairebé tota probabilitat, Dilma Rousseff sortirà escollida candidata a la presidència del Brasil.
En el cas de guanyar les eleccions presidencials d’octubre, cosa que no passarà si les forces progressistes i d’esquerra es presenten dividides, es trobarà un país ple de contrastos: 190 milions d’habitants, exportador de matèries primes, una de les economies amb més expansió del món, fàbriques d’avions, petroli (Petrobras és la 25a empresa del món) al costat de barris de faveles (amb més de 8 milions de persones) problemes amb la seguretat, més del 27% de la població sense serveis bàsics...
Dilma es trobarà una nació que ha viscut la crisi internacional i que n’ha sortit sense gaires conseqüències negatives. Un país que segons les previsions pot arribar al ritme xinés de creixement i convertir-se durant la propera dècada en la cinquena potència mundial. Però Dilma té clar que el camí serà dur, que el benestar no només ha de ser per uns pocs i que la lluita per la inclusió social ha de ser i serà el seu principal repte. No deixarà de banda les polítiques estatistes de la segona part del mandat de Lula, al contrari, les incrementarà. Està convençuda que l’estat no només ha d’incentivar sinó que ha d’actuar com el primer per construir un futur millor.
El Brasil d’avui, gràcies al govern de Lula, ha deixat de ser només el país dels 190 milions de candidats a futbolistes, ja no és només el Brasil de la pobresa, també crea riquesa...
El Brasil de demà ha de ser el país del repartiment de la riquesa i això només pot tenir un nom, un nom de dona: Dilma Rouseff
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada