Afirmar que al nostre país conciliar l’horari laboral amb el familiar es gairebé una tasca impossible no és cap novetat. Si a aquesta incompatibilitat d’horari se li afegeix una altra ocupació voluntària -hobby, esport, anglès, ONG- la cosa ja ratlla el miracle.
En el meu cas la meva ocupació voluntària, fora de l’horari laboral, és la política. Si tens el cuquet de la política és molt difícil de foragitar-lo. El problema és que les moltes reunions t’omplen ràpidament les hores, no només els dies laborals, els dissabtes i diumenges també es fan activitats. No es pot arribar a tot; algun dia has de descansar o estar amb els teus i fer família!
Avui es celebra l’escola d’hivern del PSC, com cada any a Tarragona. El programa és interessant com gairebé sempre. Però jo, conscientment, m’he quedat a casa. M’he quedat a casa per molts motius, primer i important: tinc ganes -i dret- d’estar a casa. Segon: la família i les relacions familiars també són importants. I tercer: puc seguir l’escola per la TV del PSC, per Internet.
No només he seguit la inauguració i el discurs del Carles Martí,mentre netejava la casa, sinó que he pogut participar i relacionar-me -via twitter i facebook - amb els participants presencials i virtuals. I el que millor és que puc dir la mevaopinió des de casa!
Gràcies Internet i gràcies PSC per fer possible, ni que sigui per un dia, la meva conciliació particular entre família i política.
En el meu cas la meva ocupació voluntària, fora de l’horari laboral, és la política. Si tens el cuquet de la política és molt difícil de foragitar-lo. El problema és que les moltes reunions t’omplen ràpidament les hores, no només els dies laborals, els dissabtes i diumenges també es fan activitats. No es pot arribar a tot; algun dia has de descansar o estar amb els teus i fer família!
Avui es celebra l’escola d’hivern del PSC, com cada any a Tarragona. El programa és interessant com gairebé sempre. Però jo, conscientment, m’he quedat a casa. M’he quedat a casa per molts motius, primer i important: tinc ganes -i dret- d’estar a casa. Segon: la família i les relacions familiars també són importants. I tercer: puc seguir l’escola per la TV del PSC, per Internet.
No només he seguit la inauguració i el discurs del Carles Martí,mentre netejava la casa, sinó que he pogut participar i relacionar-me -via twitter i facebook - amb els participants presencials i virtuals. I el que millor és que puc dir la mevaopinió des de casa!
Gràcies Internet i gràcies PSC per fer possible, ni que sigui per un dia, la meva conciliació particular entre família i política.
molt bona reflexió, :))
ResponEliminajo he fet el mateix que tu! he hagut d'escollir entre festa organitzar una festa de d'aniversari o anar a l'escola.He intentat quedar-me amb ls dues opcions. Arantxa
ResponElimina