divendres, 1 d’abril del 2011

La zebra i el lleó o el futur mai està escrit


Des de que tenim us de raó aprenem que la pedra guanya a la tisora, que la tisora guanya al paper i que el paper guanya a la pedra. També aprenem que el peix gran es menja al petit. I, també aprenem de les nostres costums i tradicions que, habitualment, les coses a la vida no passen així com així sinó que tenen un sentit.

Però aquest determinisme que se’ns intenta inculcar des de la més dolça infància no sempre és, sortosament, real. Us imagineu que avorrit seria un món on tot fos previsible? Us imagineu la poca gràcia que ens faria tenir la certesa del resultat d’un partit de futbol? Podeu suposar que trista i negitosa seria la vida si sabéssim amb exactitud la fi dels nostres estimats? Heu arribat a pensar que passaria si els aturats de llarga duració estiguessin convençuts que mai més trobarien feina? O saber les notes d’un examen abans de fer-lo?

Exemples que contradiuen el determinisme en tenim de tot tipus al llarg de la història; des del bíblic David contra Goliard (tot i que en aquest cas el petit va fer trampes i va utilitzar un mandró), a la guerra del Vietnam, a la victòria d’en Pujol al 80.

A la natura també ens trobem amb excepcions a diari. Pregunteu-li sinó al lleó de la foto que se les prometia molt felices i en canvi rep una guitza de la zebra.

Res està escrit, com diuen al món de l’esport les estadístiques estan per trencar-les. Jo afegeixo les enquestes electorals no determinen el resultat, la victòria o la derrota la donen els electors i les electores el dia de la votació i per això encara queden 52 dies...

1 comentari:

  1. I al fil del 52 dies, recordeu aquella molt bona pel-licula "52 dies a Pekin"? amb el treball i el esforç David Niven ( si no recordo malament) ajudava als altres i treie endevant la seva lluita, nosaltres ens em d'ajudar i treure endevant la nostre lluita que no es altre que en Jordi Hereu i Barcelona.
    Pep Torres

    ResponElimina