Tatuatges

Em direu vell, passat de moda o fins i tot carca però a mi mai m’han agradat els tatuatges. Quan era petit estàvem molt mal vistos, se’ls relacionava amb personatges de vida “fosca” en especial amb mariners, legionaris o presidiaris. Potser això m’ha marcat l’opinió per sempre.

Des de fa uns anys s’han posat de moda i, malgrat que ho intento, segueixen sense agradar-me. Encara avui veure a noies joves, executius, estudiants o fins i tot iaies marcats i marcades per sempre amb aquesta tinta de color blau em fa remoure l’estómac, se’m trenquen els esquemes. No em plau contemplar ni els dibuixos sense cap qualitat artística i de dubtós gust, ni les frases sense cap significat, ni les sanefes tribals. Però el que més em molesta dels tatuatges és la seva irreversibilitat, la no possibilitat de rectificació a no ser a canvi d’onerosos i dolorosos costos.

Avui al Periódico el tatuador Javi Castaño llença una frase sobre la irreversibilitat dels tatuatges que fa reflexionar: Has d’aprendre a conviure amb les teves decisions. Una frase que si la traiem del seu context pot ser un bon lema vital.