Irene Rigau amb les declaracions sobre la necessitat de que els alumnes vagin uniformats a les escoles ha aconseguit el que volia. La consellera ha desviat l’atenció de l’opinió pública i per uns dies ja no es parlarà de la retallada dels pressupostos educatius. Rigau ha introduït hàbilment en el debat el que alguns podrien catalogar com un tema menor. Però realment és un tema menor?
Mai m’han agradat els uniformes. Recordo amb especial claredat el dia que vaig arribar al campament
militar de San Gregorio (Zaragoza). Tot just baixar dels camions de transport i deixar el poc equipatge que portàvem ens van lliurar l’uniforme que ja no ens trauríem durant més d’un any. Hores desprès passàvem pel barber i ens deixava el cap ben pelat. Tots semblàvem iguals; ben rapats, vestits de color caqui i amb cara espantada. L’exèrcit havia aconseguit el que es proposava i al primer dia ja ni ens reconeixíem nosaltres mateixos.
Mai m’han agradat els uniformes. A les presons d’alta seguretat, als camps de presoners tots van uniformats. No existeix l’individu.
Mai m’han agradat els uniformes. Associo les escoles religioses i algunes elitistes amb els uniformes. No m’agraden ni les unes ni les altres.
L’ús de l’uniforme a l’escola, a la presó o a l’exèrcit nega un àmbit de decisió individual, anorrea el comportament identitari. Castra la voluntat, la llibertat de triar com vestir a diari, de decidir per un mateix. No es cert que l’uniforme potenciï l’ igualitarisme -la doctrina política que sosté que totes les persones han de ser tractades com iguals i tenen el s mateixos drets -, al contrari el que sí es fomenta és l’anulació de la voluntat individual que és una cosa molt diferent, el que persegueix és la despersonalització.
Argumentacions com les de la Rigau, o les retallades a la sanitat, o les retallades en els serveis socials, són un clar atac als drets a les persones. La situació política actual i les actuacions del govern de la Generalitat ens demostren el fàcil que és tornar endarrere, el senzill que és perdre el que hem aconseguit amb l’esforç de molts al llarg dels anys. L’objectiu de la dreta, la d’en Mas i la d’en Rajoy, es debilitar l’estat del benestar i afavorir els interessos d’uns pocs. A mi això no m’agrada.
Mai m’han agradat els uniformes. Recordo amb especial claredat el dia que vaig arribar al campament
militar de San Gregorio (Zaragoza). Tot just baixar dels camions de transport i deixar el poc equipatge que portàvem ens van lliurar l’uniforme que ja no ens trauríem durant més d’un any. Hores desprès passàvem pel barber i ens deixava el cap ben pelat. Tots semblàvem iguals; ben rapats, vestits de color caqui i amb cara espantada. L’exèrcit havia aconseguit el que es proposava i al primer dia ja ni ens reconeixíem nosaltres mateixos.Mai m’han agradat els uniformes. A les presons d’alta seguretat, als camps de presoners tots van uniformats. No existeix l’individu.
Mai m’han agradat els uniformes. Associo les escoles religioses i algunes elitistes amb els uniformes. No m’agraden ni les unes ni les altres.
L’ús de l’uniforme a l’escola, a la presó o a l’exèrcit nega un àmbit de decisió individual, anorrea el comportament identitari. Castra la voluntat, la llibertat de triar com vestir a diari, de decidir per un mateix. No es cert que l’uniforme potenciï l’ igualitarisme -la doctrina política que sosté que totes les persones han de ser tractades com iguals i tenen el s mateixos drets -, al contrari el que sí es fomenta és l’anulació de la voluntat individual que és una cosa molt diferent, el que persegueix és la despersonalització.
Argumentacions com les de la Rigau, o les retallades a la sanitat, o les retallades en els serveis socials, són un clar atac als drets a les persones. La situació política actual i les actuacions del govern de la Generalitat ens demostren el fàcil que és tornar endarrere, el senzill que és perdre el que hem aconseguit amb l’esforç de molts al llarg dels anys. L’objectiu de la dreta, la d’en Mas i la d’en Rajoy, es debilitar l’estat del benestar i afavorir els interessos d’uns pocs. A mi això no m’agrada.
La Julia Silveira també parla del tema: Els uniformes de la Sra. Rigau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada