dimarts, 12 d’abril del 2011

Sense piles


No sóc gaire amant de la verdura. Me la menjo quan toca, però no faré mai un pas de més per aconseguir-la si tinc a l’abast un bon plat de pasta. Les mongetes tendres les tolero, el bròquil i la coliflor no em desagraden, però odio els pèsols i els espinacs. I avui parlarem d’espinacs.

De petit em deien que els espinacs donaven força, em posaven com exemple la vitalitat i energia que adquiria en Popeye el Mariner per esbatussar a tort i a dret al seu etern enemic Brutus. Amb el anys he sabut que el binomi espinacs – força és una fal•làcia. Les fulles verdes de la Spinacia oleracea amb prou feines aporten algun valor calòric i energètic.

Fa uns dies que em sento fluix; la primavera, les inacabables hores a la feina, la tensió, els caps de setmana ocupats, dormir poc... En definitiva vaig cansat, estic esgotat. Estic sense piles. I com que no m’agraden els espinacs ni tampoc aporten cap tipus d’energia addicional avui he anat a la farmàcia a comprar-me un complex vitamínic. No és que hi cregui gaire amb aquets tipus de fàrmacs però el fet de pagar 17,10 euros et fa pensar que d’alguna cosa haurà de servir, si més no de fer més riques a les farmacèutiques. Ara una temporadeta amb una pastilleta al dia, d’aquí un temps us explico que tal m’ha anat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada