El Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament, que presideix Xavier Trias, ha denunciat avui el gran nombre d’aturats a la ciutat de Barcelona. Les dades certifiquen, segons els convergents, el fracàs absolut de les polítiques d’ocupació de l’alcalde Jordi Hereu.
Convergència i Unió que ha callat durant quatre anys, que no ha fet cap proposta constructiva ara gosa dir que el Pacte per l’Ocupació de Barcelona no serveix. La portaveu de CiU Sònia Recasens ha fet unes afirmacions amb les que intenta desprestigiar no només a l’alcalde Hereu sinó també als agents econòmics i socials de la ciutat que juntament amb els grups polítics han treballat colze a cloze per enfrontar-se amb les millors condicions possibles a la crisi.
A ningú agrada els índex d’atur de la nostra ciutat, però el que no és menys cert que els efectes de la crisi es sobreviuen millor en una població com Barcelona on els serveis a les persones i on l’atenció als més necessitats és bandera; cal que recordem, per exemple, els 50.000 abonats al servei de teleassistència?
Si bé es cert que l’augment de l’atur el darrer mes a Barcelona és lleugerament superior a altres poblacions també és cert que és un fet força excepcional. I posats a parlar de xifres d’atur -que mentre hi hagi un sol aturat mai seran bones- m’agradaria recordar i fer un repàs de quines són a altres poblacions i contrades. Mirem, per exemple, els increments percentuals d’atur d’aquest darrer mandat, des del maig del 2007 al març del 2011. Així sí que podrem tenir una idea més clara de la situació real i de la greu crisi que patim.
Barcelona 115% (PSC)
Espanya 119,6% (PSOE)
Sant Cugat 133,3% (CiU)
Catalunya 149,7% (CiU)
Vic 186,2% (CiU)
Figueres 252,9% (CiU)
Lloret 273% (CiU)
Sobren les paraules...
Convergència i Unió que ha callat durant quatre anys, que no ha fet cap proposta constructiva ara gosa dir que el Pacte per l’Ocupació de Barcelona no serveix. La portaveu de CiU Sònia Recasens ha fet unes afirmacions amb les que intenta desprestigiar no només a l’alcalde Hereu sinó també als agents econòmics i socials de la ciutat que juntament amb els grups polítics han treballat colze a cloze per enfrontar-se amb les millors condicions possibles a la crisi.
A ningú agrada els índex d’atur de la nostra ciutat, però el que no és menys cert que els efectes de la crisi es sobreviuen millor en una població com Barcelona on els serveis a les persones i on l’atenció als més necessitats és bandera; cal que recordem, per exemple, els 50.000 abonats al servei de teleassistència?
Si bé es cert que l’augment de l’atur el darrer mes a Barcelona és lleugerament superior a altres poblacions també és cert que és un fet força excepcional. I posats a parlar de xifres d’atur -que mentre hi hagi un sol aturat mai seran bones- m’agradaria recordar i fer un repàs de quines són a altres poblacions i contrades. Mirem, per exemple, els increments percentuals d’atur d’aquest darrer mandat, des del maig del 2007 al març del 2011. Així sí que podrem tenir una idea més clara de la situació real i de la greu crisi que patim.
Barcelona 115% (PSC)
Espanya 119,6% (PSOE)
Sant Cugat 133,3% (CiU)
Catalunya 149,7% (CiU)
Vic 186,2% (CiU)
Figueres 252,9% (CiU)
Lloret 273% (CiU)
Sobren les paraules...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada