diumenge, 24 d’abril de 2011

Ocaña, Sant Jordi i una ruta diferent


Les promeses s’han de respectar i complir, i més si són als fills. Feia temps que li “devíem” i ahir, aprofitant que ell treballava fins tard el vam anar a recollir per anar plegats a sopar.

Si estàs al carrer de la Fruita -just al costat del Palau de la Generalitat- i vols anar caminant fins al carrer Balmes amb València, si a més és Sant Jordi i et vols estalviar aglomeracions, no ho tens gens fàcil.

Intentar sortejar la multitud de compradors de llibres, curiosos, turistes, badocs i enamorats és complicat. Estàvem cansats i no volíem haver de passar per la Rambla. Per estalviar-la i no haver de tornar a transitar entre les paradetes de llibres la millor opció que se’m va ocórrer era desplaçar-se pel Raval. Un ruta diferent: El Call, Boqueria, Hospital, Egipcíaques, Àngels, Montalegre, Valldonzella, Tallers, Gravina, creuar Pelai, arribar a la Ronda i enfilar Balmes. Un camí més llarg, més sinuós però ben distret i sense aglomeracions.

I com sempre que es passeja per aquests carrers et torbes amb alguna cosa que et crida l’atenció. Aquesta vegada ha estat un petit dibuix que homenatja i recorda al pintor Ocaña; Una senzilla composició feta sobre un paper d’aquells amb sanefa que s’utilitza en pastisseria, penjada al vidre d’una porta d’una casa al carrer de les Egipcíaques. Un detall que m’ha fet recordar altres temps...

Ocaña, el transgressor, el provocador, el militant homosexual que va lluitar per la llibertat en i per a una Barcelona que despertava del franquisme. Uns dels personatges que va marcar la vida de la Rambla de finals dels 70. Ocaña el pioner que ens va deixar un gran llegat: ens va fer més oberts i tolerants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada