dissabte, 27 de març de 2010

Les “tribus” de la conferència oberta


Si ens fixem una mica, al pati de les escoles o a les sortides dels instituts podem veure com es formen diferents grups de persones, algun d’aquests col•lectius per la seva cohesió interna arriba a teni adquirir la denominació i consideració de tribu. Agrupats per interessos diversos, sovint són fàcils de distingir. No cal ser un linx per diferenciar els esportistes, dels “pijos”, dels alternatius, dels “skaters”, la seva forma de vestir els delata. També és fàcil reconèixer als “empollons”-sempre amb llibres a la mà-, als grups de noies que parlen de nois, o als grups de nois que parlen de noies. Altres grups són de més difícil catalogació i més encara la seva visualització, però a cada escola n’existeixen un bon grapat més. S’ajunten per motius molt variats, i les aliances poden ser permanents o circumstancials. Es pot pertànyer a un o més grups. Per exemple, es pot ser alhora “pijo” i esportista o bé “empollón” i ecologista.

Dins de les organitzacions polítiques també hi ha grups o tribus i un bon lloc per identificar-los són els passadissos dels congressos o conferències. Avui, aprofitant la Conferència Oberta de la Causa Comuna, m’he dedicat a tractar d’identificar –sense cap base científica i només a tall de diversió- diferents grups o personatges característics dins del món dels partits polítics, més en concret el dels socialistes. Aquí teniu algun exemple, però segur que me’n deixo molts.

Els “institucionals” destaquen de la resta per la seva vestimenta. Mentre la majoria dels participants a la jornada van vestits d’una manera informal els institucionals, sobretot els “municipalistes” van més mudats, probablement els espera un acte oficial. Estan sempre intentant avançar la solució de temes o negociant un acord amb altres administracions.

Els “sectorials” son aquells que s’agrupen per interessos del seu sector, normalment són de diferents poblacions i aprofiten la trobada per intercanviar informacions. Se’ls pot veure a qualsevol recó en petits grupets parlant de la seva especialització; els d’esports, cultura o ensenyament són els més nombrosos. Participen en els debats molt activament quan es parla dels seus interessos.

Tractament apart mereixen tres grans grups: els de les” dones”, el de la “gent gran” i el dels “joves” són els més visibles i actuen d’una forma organitzada en les comissions.

Els “territorials” són els més nombrosos, es reuneixen per agrupacions, van junts a tot arreu, reserven llocs a la sala i seuen tots plegats. Són el pal de paller de l’organització i es fan notar. Entre ells fer fotos de grups o amb el líders està l’ordre del dia. Són els més disciplinats, els que participen més activament de la reunió, els que hi dediquen més hores.

Els de la “Blackberry”, cada cop amb més presència, són un grup transversal. Es poden trobar per tot arreu, la característica principal és que estan tot el dia pendents del mòbil, rebent i enviant missatges.

Els “fumadors” són els que s’aprofiten del seu vici per abandonar durant una estona la reunió, n’hi ha de totes les edats. Es confonen sovint amb els que estan sempre al bar, però no són necessariament del mateix grup.

El “ciberactivistes”, els més frikis de tots, aquest són -som- uns espècimens d’aparició recent als nostres actes. Van amb el portàtil a tot arreu, sempre teclejant “retransmetrent” tot el que passa. Encara que estiguin a la mateixa sala es comuniquen entre ells via Internet. Tot i tenir molts punts en comú sovint no es coneixen físicament.

Els “llestos”, aquests no són cap grup homogeni. Varia segons la jornada. Són personatges que s’acrediten, estan una estona per tal que se’ls vegi i de cop i volta “desapareixen”. Tots ho hem fet alguna vegada, però n’hi alguns que en són autèntics especialistes.

I així podríem fer una llista interminable de grups i grupets segons el dia i el moment polític; ecologistes, pro nuclears, taurins i anti taurins, europeistes, olímpics, contraris i favorables a les vegueries...En fi els socialistes tenen infinitat d’opinions, com a tot arreu.

No m’agradaria acabar sense comentar un fet. A part de pertànyer a un o varis grups, els assistents a la Conferència Oberta els uneix un interès molt important en comú: reunir-se durant tot un dissabte per discutir i elaborar propostes de futur. Només per això, independentment del que decideixin, ja mereixen tot el respecte.

3 comentaris:

  1. Tota la raó del món: mereixeu tot el respecte i més d'una dosi d'admiració :-))

    ResponElimina
  2. L'anàlisi és molt superficial només és un "divertiment", potser caldria fer-ne algun dia un de més seriós.

    ResponElimina