Fa gairebé dos anys moria, a Cambridge Massachusetts, el científic Edward Lorenz a l’edat de 90 anys. Conegut per crear la teoria del caos que explica, entre d’altres coses, perquè és tan difícil fer pronòstics meteorològics. Va descobrir que petites diferències en sistema dinàmic -com pot ser l’atmosfera- poden provocar canvis de gran magnitud. Aquesta teoria la va intentar explicar amb un estudi que va titular: Pot l’aleteig de les ales d’una papallona al Brasil provocar un tornado a Texas? L’informe concloïa que es podia fer una predicció completament equivocada per no haver tingut en compte les pertorbacions en el sistema que condueixen a una turmenta.
L’efecte papallona es, doncs, una de les característiques del comportament d’un sistema caòtic, que fa impossible fer prediccions més enllà de l’habitual.
Ahir, Catalunya i Barcelona, van ser un caos. La nevada dels segle. Les previsions de tempesta existien, però no s’esperava amb tanta virulència. Molta neu, arbres caiguts, torres d’electricitat fetes miques, cotxes sense cadenes, accidents, relliscades, carreteres col•lapsades, servei ferroviària aturat, milers d’usuaris sense llum, sense servei d’autobusos, telèfons sense funcionar, atrapats a les carreteres...un caos, i quin caos!
Molts ciutadans i ciutadanes s’han queixat, segurament amb part de raó. Quan hi ha una crisi provocada per desastres naturals d’aquesta magnitud no tot va com desitjaríem. Tothom vol ser el primer en tenir els “seus” problemes solucionats i això és impossible. La Generalitat es va posar a la feia i aquí teniu alguns exemples: 100 màquines llevaneus, 50.000 trucades ateses pels serveis d’emergència, 7.000 mossos i 1.000 bombers mobilitzats. A Barcelona més de 24 vehicles llevant neu, el metro funcionant durant tota la nit per facilitar els desplaçaments, més de 600 urbans desplegats, tres pavellons esportius a disposició dels afectats... I tot això en un país on neva gairebé mai.
Ahir Catalunya i Barcelona van patir un efecte papallona. Les autoritats estaven preparades, la població alertada, però la papallona va aletejar massa fort i va provocar el caos. Impredicible.
La foto és de plaça de la Concòrdia i el vídeo està filmat des del balcó i de la feina a Pau Claris -Diputació
L’efecte papallona es, doncs, una de les característiques del comportament d’un sistema caòtic, que fa impossible fer prediccions més enllà de l’habitual.
Ahir, Catalunya i Barcelona, van ser un caos. La nevada dels segle. Les previsions de tempesta existien, però no s’esperava amb tanta virulència. Molta neu, arbres caiguts, torres d’electricitat fetes miques, cotxes sense cadenes, accidents, relliscades, carreteres col•lapsades, servei ferroviària aturat, milers d’usuaris sense llum, sense servei d’autobusos, telèfons sense funcionar, atrapats a les carreteres...un caos, i quin caos!
Molts ciutadans i ciutadanes s’han queixat, segurament amb part de raó. Quan hi ha una crisi provocada per desastres naturals d’aquesta magnitud no tot va com desitjaríem. Tothom vol ser el primer en tenir els “seus” problemes solucionats i això és impossible. La Generalitat es va posar a la feia i aquí teniu alguns exemples: 100 màquines llevaneus, 50.000 trucades ateses pels serveis d’emergència, 7.000 mossos i 1.000 bombers mobilitzats. A Barcelona més de 24 vehicles llevant neu, el metro funcionant durant tota la nit per facilitar els desplaçaments, més de 600 urbans desplegats, tres pavellons esportius a disposició dels afectats... I tot això en un país on neva gairebé mai.
Ahir Catalunya i Barcelona van patir un efecte papallona. Les autoritats estaven preparades, la població alertada, però la papallona va aletejar massa fort i va provocar el caos. Impredicible.
La foto és de plaça de la Concòrdia i el vídeo està filmat des del balcó i de la feina a Pau Claris -Diputació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada