dissabte, 20 de març de 2010

La vida


Quan jo era petit era força curiós i arrencava les ales de les mosques per tal de veure que feien i m’ho passava bé.

Quan jo era petit, tenia un amic que em va explicar que els negres feien pudor i me’l vaig creure.

Quan jo era petit mirava, a casa la meva àvia, les curses de braus que la televisió espanyola retransmetia per les tardes i n’era tot un expert.

Quan jo era petit ...

Avui, quan ja fa temps que he deixat de ser petit, he après que les mosques estan més bé amb ales, que les necessiten per fer la seva funció, per la seva vida. M’esgarrifa només pensar el patiment inútil que vaig provocar.

Avui, quan ja fa temps que he deixat de ser petit, aquell amic que tenia per sort ja no ho és, en canvi tinc amics i amigues de tots colors i us garanteixo que no fan pudor.

Avui, quan ja fa temps que he deixat de ser petit, no només no miro cap cursa de braus sinó que n’estic radicalment en contra. Ho trobo una salvatjada.

Avui, quan ja fa temps que he deixat de ser petit, em sap greu constatar que encara hi ha persones que tot i la seva edat encara no han crescut.

Conclusió: queda molta feina a fer.

4 comentaris:

  1. Queda feina per fer, però la salvatjada està ja molt de capa caiguda. Sóc partidari de l'abolició legal per accelerar-ho però si aquesta no arribés (de moment) ja s'està produint l'abolició social. Ànim, que ja falta poc.

    ResponElimina
  2. hello... hapi blogging... have a nice day! just visiting here....

    ResponElimina
  3. Ja saps que estic molt d'acord amb tú, pero estic esperançada, perque te raó Anònim, la exclusió social ja hi es, i poc a poc serem més i farem camí.

    ResponElimina
  4. Segur que hi haurà un dia que la raó vençerà!

    ResponElimina