El fet de pertànyer des de fa molta anys a un partit polític m’ha donat una perspectiva de la vida política determinada. He assistit a milers -sí he dit milers- de reunions. Reunions interessants, pesades, protocol•làries, productives, rutinàries, inacabables, curtes, útils, reglamentàries... En aquestes reunions he après a sentir sense escoltar, a escoltar i llegir alhora, a prendre notes, a xerrar amb el veí, a fer sudokus... Amb els anys he desenvolupat un curiós sentit que em permet avançar, amb gran exactitud, el contingut i la forma que tindran de les exposicions dels oradors dels actes que assisteixo. Normalment no tinc sorpreses, gairebé sempre l’endevino. Sempre? No, a vegades m’equivoco en les meves previsions i tinc una sorpresa molt agradable. Ahir va ser un d’aquells dies.
Havia de ser un acte més dins del calendari mensual de l’agrupació de les Corts. Ens venia a parlar la Lourdes Muñoz sobre la nova llei de l’avortament. La Lourdes és diputada a Madrid, ha estat a l’executiva del PSC com a responsable de la secretaria de la Dona. Fa molt anys que ens coneixem, hem fet moltes coses plegats i espero seguir-ho fent, compartim molts projectes. Doncs el que deia, la Lourdes ens venia a parlar de la nova llei; ho va fer, però d’una manera diferent, nova i fresca. Em va sorprendre el seu discurs.
Un discurs convincent que implica a tothom, homes i dones, en un mateix projecte. Un discurs que sense abandonar les velles i necessàries tesis feministes aconsegueix modernitzar-se i engrescar a tots els assistents, que els fa còmplices. Un discurs que no exclou, un discurs on em vaig sentir molt còmode. Crec que aquest és el camí. El femisme integrador.
Havia de ser un acte més dins del calendari mensual de l’agrupació de les Corts. Ens venia a parlar la Lourdes Muñoz sobre la nova llei de l’avortament. La Lourdes és diputada a Madrid, ha estat a l’executiva del PSC com a responsable de la secretaria de la Dona. Fa molt anys que ens coneixem, hem fet moltes coses plegats i espero seguir-ho fent, compartim molts projectes. Doncs el que deia, la Lourdes ens venia a parlar de la nova llei; ho va fer, però d’una manera diferent, nova i fresca. Em va sorprendre el seu discurs.
Un discurs convincent que implica a tothom, homes i dones, en un mateix projecte. Un discurs que sense abandonar les velles i necessàries tesis feministes aconsegueix modernitzar-se i engrescar a tots els assistents, que els fa còmplices. Un discurs que no exclou, un discurs on em vaig sentir molt còmode. Crec que aquest és el camí. El femisme integrador.
Gràcies, Enric, per escriure'l i per enviar-me'l; i a la Lourdes pel discurs que comparteixo
ResponEliminaAnna,crec que l'estil i les formes són bones. Així la lluita per la igualtat serà conjunta.
ResponElimina