Violència masclista, atemptat a la democràcia

L’Anna González ha demanat a un seguit d’amics, personals i del Facebook, que comentem un cartell per un article que està preparant pel seu magnífic bloc: “El mirador de les dones”. La veritat és que d’entrada m’ha fet força mandra, però un cop m’he posat a pensar crec que m’han sortit algunes idees tractades d’una forma diferent i amb implicació personal sobre la violència masclista. Un cop fet el comentari i penjat al Facebook de l’Anna, he pensat que no estaria gens malament que ho publiqués com un post al meu bloc. Dit i fet, ja està publicat, ara bé si voleu veure el cartell que he comentat haureu de fer una visiteta al bloc de l’Anna.

Només em faltava això, una tarda de divendres que tinc lliure i l’Anna em posa deures. En fi, tot i que no és dels meus millors dies, aquí van algunes idees que em suggereix el cartell.

D’entrada em recorda l’estètica “tarantiniana”, en especial em sona a Kill Bill – pel•lícula que per altra banda m’apassiona -. I com sempre que parlo de cinema o de literatura recordo que cal que tinguem molt clar el què és la ficció i el què és realitat. Cal saber on és la línia vermella; aquella que no és pot traspassar mai.

No hem tingut filles, però tinc dos nois. Els hem intentat educar en democràcia i llibertat, sempre hem parlat de tot; a casa no hi ha temes tabú. No cap al meu magí que els meus fills pugin alguna vegada a la seva vida utilitzar la violència per imposar les seves idees. Si algun d’ells utilitzés la violència masclista per mi seria un cop molt dur, m’estarien agredint a mi també, i , el què és pitjor, certificaria el fracàs de les nostres ensenyances.

La violència masclista primerament és un atac imperdonable a la llibertat de les dones, però també atenta contra la llibertat dels homes . És el reflex que a la nostra societat encara falta molta democràcia, que falta molta educació i més pedagogia. La societat actual està fracassant, encara ens queda molt fer. Encara ens hem de “guanyar la llibertat”.