dimecres, 25 de novembre de 2009

Sobre percepcions, murmuris i realitats a Barcelona


No us ha passat mai que el que teniu com a segur, com a fet inqüestionable algú us el desmunta amb un tres i no res? Ahir vaig assistir com a espectador a un d’aquets moments.

Estàvem reunides unes quantes persones i discutíem de quina era la millor manera d’acostar, als veïns i veïnes, i publicitar -des de l’òptica dels socialistes- la gestió municipal a Barcelona. Ja se sap que els de casa sempre som el més crítics, per tant no és d’estranyar que una de les assistents fes una intervenció demolidora sobre la poca accessibilitat de la ciutat per als minusvàlids. Immediatament, com si fos una molla, va saltar la noia que tenia al costat i la va replicar. Precisament ahir mateix el Periódico havia publicat un informe on s’afirmava que Barcelona era una de les ciutats més accessibles de tot Europa, en especial en el tema de transports públics.

La reunió va seguir d’una forma fructífera i al cap d’una estona, quan s’acostava l’hora de sopar, vam plegar. Mentre baixava cap a casa pel carrer Numància reprenia mentalment el fil de la discussió; em preguntava com algú podia tenir una percepció tan falsa de la ciutat, em sorprenia la capacitat de les persones a menystenir el que tenim més a la vora, em meravellava de la facilitat que tenen alguns –l’oposició- de fer creure a propis i estranys del “mal funcionament” de la ciutat.

És comprensible caure en els paranys dels falsos rumors, encara és més fàcil criticar, però la feina dels qui estimem Barcelona es discutir en positiu i amb dades a la mà. La nostra ciutat s’ho val i -malgrat que a alguns els hi pesi- és de lo milloret que hi ha.

4 comentaris:

  1. No sé qui qüestionava la accessibilitat de Barcelona, potser podria millorar,com tot, però no fa gaire, vàren venir professionals de l'educació de Bèlgica a veure escoles d'educació especial a Barcelona, un d'ells anava amb cadira de rodes, i el va sorprendre de manera positiva l'accessibilitat de la nostra ciutat. Es bo ser critic però no es bo passar-se de rosca, que per això ja hi ha l'oposició.

    ResponElimina
  2. L'accessibilitat a Barcelona, de cap manera es pot questionar. El que no vol dir, que pot ser algú es pugui trovar en algún cas concret, pero no es extrapolable a tota la ciutat.

    ResponElimina
  3. Una de les eines més interessants per valorar el que tenim es la comparació.

    És cert que per a un minusvàlid, l'entorn serà sempre agresiu, perquè tot seràn adaptacions del que ja existix per als que no tenen minusvalia.

    Però tal com deies, el Periodico ja mostrava la adaptació que ha fet Barcelona... Potser perquè la seva xarxa de metro es més petita i recent que la de Paris, Londres, Berlin o Madrid, però la adaptació és increiblement gran i contínua.

    Però tot i això, sempre hi haurà qui voldrà veure que tot està malament. Va lligat a la personalitat del grup... Sempre hi ha qui te una facilitat de infelicitat colectiva...

    L'altre dia, en la constitució del consell de barri de Les Corts, una señora entre el públic manifestava que mancava informació. Que ella volia contactar amb l'Associació de Veins i que NINGU sabía on ni com podia fer-ho... Però parlant amb ella, en privat, em deia que ho havia demanat a les seves veines, als coneguts... però no ho havia preguntat a cap seu de l'ajuntament(ni a districte, ni a 010, ni a cap centre civic...). És a dir, publicament va quedar com que no hi ha comunicacio i el més curios de tot es que per ella també li quedarà aquesta sensació.

    ;-)

    ResponElimina
  4. Les persones negatives son la poma podrida del cabas. Barcelona avança i el que no ho vulgui veure és que no vol. Viatjant pots comparar i aqui ens emportem un 10 en quasi tot.

    ResponElimina