La merda de TV3

Probablement el que escriuré no agradarà a tothom, de ben segur no serà políticament correcte, però hi ha moments a la vida que un no pot, ni vol, quedar-se callat, que ha de dir el que pensa, peti qui peti. Així doncs aquí va.

Fa temps, anys molts anys, que penso que TV3 no compleix amb el paper que ha d’exercir una televisió pública. Quan manava el Pujol alguns dèiem que era sectària, que no informava per tots igual, que donava les notícies d’una manera esbiaixada i partidista. Els governs convergents, per fi, van caure però el mal ja estava fet, s’havia creat un model televisiu de barretina i estelada, populista però només per un sector de la societat catalana.

Nous governs, Maragall i Montilla, però la TV3 no canvia. Al contrari, amb l’excusa de la llibertat d’expressió la tele catalana s’atreveix a anar més enllà i enlloc d’informar es permet manipular, opinar també amb el punt de mira tort, amb intenció sectària.

Algú dirà que em passo, que l ‘esbiaixat sóc jo. Potser sí, potser estigui equivocat, però en la defensa de la meva tesi només posaré alguns exemples (n’hi ha a milers) del que dic, jutgeu vosaltres mateixos.

Exemple número 1: Discurs institucional del molt honorable president de la Generalitat José Montilla, horari de màxima audiència, just acabar el discurs apareix el personatge de Polònia fent una paròdia sobre el discurs (fora del dia i hora del programa). El tema desprès d’algunes protesta parlamentàries es va saldar amb una breu petició d’excuses per part del a direcció de TV3 i prou. Per mi aquest fet té una intenció: desvirtuar, desgastar i desprestigiar al nostre President i qui fa això fa un flac favor a la democràcia. ( Ep , que no estic criticant al programa Polònia, critico l’oportunitat i el moment).

Exemple número 2: Visita institucional del Prínceps d’Espanya a Lleida, breu noticia i alhora s’informa d’una manifestació contrària independentista. La realitat: els manifestants no arribaven a la vintena, això sí duien estelades i cridaven. Queda per explicar què inauguraven els prínceps, quines millores representen per la ciutat etc.... Els que em coneixen saben que sóc republicà, que si els prínceps es perden en un bosc no els aniré a buscar, però d’això a desvirtuar la realitat n’hi a un bon tros. I em faig una pregunta: quantes manifestacions passen diàriament a Catalunya amb molt més de vint persones que no surten a TV3? Segur que trobo cada dia 20 voluntaris que reivindiquin qualsevol tema davant de la seu de TV3, sortirien per la tele? Sense estelades segur que no.

Exemple número 3: Programa Divendres, avui mateix, treuen el mapa del “xoriçam d’Espanya”(ostres avui han utilitzat la paraula Espanya!), els presentadors fan conyeta , mentre posen xoriços a un mapa. Posen tothom al mateix sac, i amb el rotllo final sobre la presumpció d’innocència creuen que estan lliures per empudegar a tort i dret. Hem sentit frases com “aquí hi va sucar tothom”... en temes que encara estan sota investigació o judici.

Vull acabar, per mi la televisió pública catalana té per sobre de tot una missió especial: educar en democràcia. No dic que s’amaguin les coses, al contrari. El que dic es que s’han de tractar d’una manera positiva, posant en valor la quantitat de coses bones que es fan en aquest país, sense banalitzacions, no forçant les demagògies amb “entrevistes a peu de carrer”, no forçant enquestes amb respostes interessades (per això ja estan les televisions privades). M’agradaria que la TV3 fos una tele per tots, m’agradaria que TV3 recordés que tots som catalans i tots ens mereixem el mateix tracte, encara que alguns no portem l’estelada al cor. M’agradaria poder dir que TV3 també és la meva...