Els caps de setmana que no tinc cap activitat programa d’antuvi sempre són els més aprofitats. Normalment faig una mica de tot, però el que no falta mai és un bon esmorzar amb la lectura de la premsa en paper. Els dissabtes espero que siguin les nou del matí per sortir, el supermercat no l’obren fins aquesta hora i tenen una “xapata” que és un delícia, val la pena esperar.
Aquest dissabte, doncs, quan anava cap el pa i els diaris m’he trobat una sorpresa, desagradable però sorpresa. Dins l’escocell d’un arbre, al carrer Berlin, a les Corts, hi havia un ocell mort, no era un colom, tenia les plomes de color marró amb taquetes negres i el bec molt llarg. M’agraden els animals, però no sóc gens expert en aus. No l’he pogut identificar, però n’estava segur que no era un ocell de ciutat.
He comprat el pa, els diaris, tornat a casa, esmorzat, una primera lectura, he despertat al meu fill que tenia partit -fa d’àrbitre de futbol sala-, m’ha trucat la Montse, he sortit a comprar un regal per un amic que a
viat farà seixanta, he tornat a casa, he xafardejat pel Facebook, he mantingut una conversa–controvèrsia amb un convergent al Twitter, però l’ocell se’m anava apareixent, tenia la imatge de l’ocell mort al cap.
He decidit tornat al carrer a veure l’au i intentar esbrinar alguna coseta més. Encara hi era, n’he pogut fer unes quantes fotos, torno cap a casa, baixo les fotos, agafo els meus llibres d’ocells, faig de naturalista amateur, remeno, comparo i per fi trobo la resposta. L’ocell mort era una becada (Scolopax Rusticola).
I com que la curiositat em mata, no m’he pogut d’estar en consultar què és això de les becades. Per no fer-me pesat només us diré que no és un animal que pugui viure a les ciutats, els seu hàbitat natural és el bosc humit i profund, però amb zones de prats a la vora que és un va a menjar de matinada o al capvespre. Definitivament la nostra becada no estava en el lloc correcte, que ha passat? Un misteri? Jo crec que probablement ha mort en plena emigració. S’accepten teories.
Aquest dissabte, doncs, quan anava cap el pa i els diaris m’he trobat una sorpresa, desagradable però sorpresa. Dins l’escocell d’un arbre, al carrer Berlin, a les Corts, hi havia un ocell mort, no era un colom, tenia les plomes de color marró amb taquetes negres i el bec molt llarg. M’agraden els animals, però no sóc gens expert en aus. No l’he pogut identificar, però n’estava segur que no era un ocell de ciutat.
He comprat el pa, els diaris, tornat a casa, esmorzat, una primera lectura, he despertat al meu fill que tenia partit -fa d’àrbitre de futbol sala-, m’ha trucat la Montse, he sortit a comprar un regal per un amic que a
viat farà seixanta, he tornat a casa, he xafardejat pel Facebook, he mantingut una conversa–controvèrsia amb un convergent al Twitter, però l’ocell se’m anava apareixent, tenia la imatge de l’ocell mort al cap.He decidit tornat al carrer a veure l’au i intentar esbrinar alguna coseta més. Encara hi era, n’he pogut fer unes quantes fotos, torno cap a casa, baixo les fotos, agafo els meus llibres d’ocells, faig de naturalista amateur, remeno, comparo i per fi trobo la resposta. L’ocell mort era una becada (Scolopax Rusticola).
I com que la curiositat em mata, no m’he pogut d’estar en consultar què és això de les becades. Per no fer-me pesat només us diré que no és un animal que pugui viure a les ciutats, els seu hàbitat natural és el bosc humit i profund, però amb zones de prats a la vora que és un va a menjar de matinada o al capvespre. Definitivament la nostra becada no estava en el lloc correcte, que ha passat? Un misteri? Jo crec que probablement ha mort en plena emigració. S’accepten teories.
Quan era petita hagues pensat que era el "pinzon" un ocell que pels vols de nadal espiava si em portava be! Deu ser que de tant malament que es porten els nens ha mort de desesperacio?
ResponEliminaUna abraçada!
Es una lastima que tengamos que encontrar estas cosas por la calle...
ResponEliminaLa becada, chocha perdiz, dama del bosque, sorda (tiene gran variedad onomástica) es un escolopácido difundido en varias subespecies en todo el mundo, la de nuestra península, es generalmente migradora.
DESCRIPCIÓN:
Sus rasgos más significativos, son el pico, que le mide entre 7 y 8 cm siendo recto, flexible y móvil, que le permite entre otras cosas, encontrar alimento y le sirve también de timón cuando vuela entre el espeso ramaje del bosque. Tiene los ojos situados a los laterales de la cabeza, cosa que le da una visión de casi 360º. Su peso oscila entre los 340 y 360 gramos aunque se han visto pesos máximos de 450 gramos, su longitud total oscila entorno los 35 – 40cm. La diferenciación de los dos sexos resulta muy difícil de ver, siendo necesaria una buena inspección de cerca.
Tot un símbol de no estar en el lloc correcte i en solitud.
ResponEliminaJordina: No sabia que els "pinsans" vigilessin a les criatures, potser fóra millor que vigilessin als seus pares, probablement les coses anirien millor.
ResponEliminaAntonio: Gracias por la magnífica información sobre les becadas.
Silvia: Com sempre gràcies per comentar reflexions.