Amb motiu del dia internacional contra la violència de gènere la secretaria de la dona del PSC ha editat un manifest. Una declaració que repassa i analitza sintèticament, però amb rigor, la situació actual i els molts reptes que encara queden per assolir. El document posa especial èmfasi en la necessitat d’educació, educació cultural però també democràtica.
La lectura del manifest em reafirma en el convenciment que encara queda molt per fer. Però hi ha un detall, una afirmació, que des del meu punt de vista masculí m’ha cridat enormement l’atenció: “és imprescindible implicar i reconèixer a tots aquells homes que estan convençuts que sense igualtat d’oportunitats no assolirem mai la justícia social ni transformarem un model de societat...”.
M’agrada el raonament, no deixa la solució del problema en només a les mans de les dones. Admetre la necessària implicació dels homes a favor de la lluita per la igualtat, reconèixer el requisit imprescindible del treball i l’esforç comú és un gran pas endavant, gairebé definitiu. La demanda de complicitat de ben segur que tindrà un gran resposta, aquest és el camí. I en aquest camí ens hi trobareu a molts.
La lectura del manifest em reafirma en el convenciment que encara queda molt per fer. Però hi ha un detall, una afirmació, que des del meu punt de vista masculí m’ha cridat enormement l’atenció: “és imprescindible implicar i reconèixer a tots aquells homes que estan convençuts que sense igualtat d’oportunitats no assolirem mai la justícia social ni transformarem un model de societat...”.
M’agrada el raonament, no deixa la solució del problema en només a les mans de les dones. Admetre la necessària implicació dels homes a favor de la lluita per la igualtat, reconèixer el requisit imprescindible del treball i l’esforç comú és un gran pas endavant, gairebé definitiu. La demanda de complicitat de ben segur que tindrà un gran resposta, aquest és el camí. I en aquest camí ens hi trobareu a molts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada