dimarts, 17 de novembre de 2009

Mirando el mar soñé...


Algun dia o altre tots fem volar coloms, ens agrada imaginar, transportar-nos en el temps o en l’espai. Vistes idíl•liques, una posta de sol, el caliu d’una llar de foc... a tothom li cal desconnectar de tant en tant. Tots tenim dret a somniar, els elefants també.

2 comentaris:

  1. En sembla Enric, que si, están bonic tenir somnis i lluitar per ells, i conquerils. Peró només obru els ulls en trobo envoltat de tanta bruticia politica, burxant la ferida, ara toca l álakrana, que si tot se fet malament etc. etc.la gent estém pasan moltes dificultats, i tot aquest estil de fer politica, tiran-se a la yugular del adversari,demostrant que només interesa lo seu, i despreocupanse del patiment del poble, crea un decensis i una poca confianca, amb la clase politica que costará molt remontar-ho. Es tant dificil somiar amb els ulls oberts. Vallés

    ResponElimina
  2. És necesari somniar i fer volar coloms de colors! La vida ens dona cops i no és allò que voldriem... Pero si mentenim el cor obert als somnis no defallirem mai! Gràcies, Enric!

    ResponElimina