dissabte, 7 de novembre de 2009

Joc brut contra el President



El rumor es una declaració formulada per ser creguda com a certa, relacionada amb l’actualitat i difosa sense cap verificació. Utilitzar el rumor per desprestigiar o enfonsar algú és una pràctica més vella que l’anar a peu. Els rumors són corrents en tots els àmbits de la vida ja sigui la professional o com la privada. El món de la política tampoc se’n escapa.

Al nostre país tenim exemples de llibre sobre rumors i política. Qui no va sentir mai que l’alcalde Maragall era un borratxo? Qui no tenia un amic que sabia del cert que l’Àngel Colom, quan era secretari general d’ERC, era un ludòpata i un pedòfil? En els dos casos l’objectiu era clar: fer perdre credibilitat de dos líders de dos partits catalans. A qui beneficiaven els rumors?

Les darreres setmanes n’ha aparegut un de nou. Primer va iniciar-se tímidament a la xarxa, a mida que passaven els dies la bola s’anava fent més gran, els primers missatges havien calat i els receptors els “rebotaven” a les seves amistats. Èxit rotund, avui en dia tothom en va ple: la dona d’en Montilla té la tira de càrrecs i cobra de tot arreu. La diputació de Barcelona ha fet un comunicat desmentint-ho, els socialistes intenten explicar que és fals, però el mal ja està fet i l’objectiu aconseguit; si la dona del president surt “tocada” el President surt “tocat”. A qui beneficia el rumor? No seré jo que faci cas d’un altre rumor que diu que la història de la dona del president va ser generada als despatxos d’en David Madí, l’Oriol Pujol i d’en Felip Puig. No crec en rumors i no m’agrada fer-los córrer.

Per cert des de que l’Àngel Colom està a Convergència Democràtica ja no es ni pedòfil ni ludòpata. Per què serà?

2 comentaris:

  1. Sincerament crec que és més greu que un simple bulo d'internet. La noticia de que la dona de Montilla és consellera de la Caixa va sortir al ABC, i no a un confidencial qualsevol, i és una completa falsetat

    http://www.abc.es/20091105/nacional-politica/denuncian-acumulacion-cargos-esposa-200911050355.html

    No ens podem aturar en la lamentació inactiva. El partit i la Generalitat tenen que demanar responsabilitats als autors d'articles com aquest.

    Segur que són els mateixos que després donen la culpa als polítics de que la gent no vota

    ResponElimina
  2. Enric,

    El que s'hauria d'explicar es com pot una persona tenir 16 càrrecs... o 41!!!! Perquè no es tracte de si es cobra per ells o no. Només que un d'ells, tant en Felip Puig com N'Ana Hernandez els haguessin d'exercir de veritat, no podrien viure!!! Arribo aleshores a la conclusió que son Pseudocàrrecs, que en realitat la feina la fan altres per sota i ells firmen, accepten, llegeixen resums... i al final podem explicar coses com el CAS MILLET, on decenes de patrons, públics i privats, accepten, deleguen, firmen i finalment es sorprenen. Però el pitxor de tot es que quan es descobreix un cas com aquest, aleshores tothom es sorpren.

    Ho dic perquè jo tinc una feina i dos càrrecs a l'Espiga... i una familia, i ja vaig de cul... Com ho pots fer per respondre a 16 o 41 càrrecs? Sè que no es el mateix, però... Sorprèn. I no es que cobrin o no, repeteixo... es la responsabilitat que hauria d'haber darrera el nom del càrrec.

    ResponElimina