dijous, 26 de novembre de 2009

Esperit lliure


Vaig estrenar el bloc el darrer dia del mes de gener d’enguany. Vaig començar amb la intenció d’escriure un cop a la setmana. De seguida em vaig adonar que amb això no n’hi havia prou, que si volia estar al dia, si volia expressar algunes de les meves dèries, preocupacions o aficions, havia d’escriure més sovint. De seguida vaig passar a dues entrades setmanals, i deu mesos desprès en faig un mínim de cinc a la setmana.

L’escriure amb el cap, però també amb el cor i amb l’estómac, em fa feliç. Escric el que penso, quan vull. Ningú pot dir-me que no toco temes polèmics, penso que em mullo força i sovint intento conscientment provocar debats de temes que son pràcticament tabús. No m’he amagat mai de la meva ideologia, del meu amor per Barcelona, i seguiré lluitant pel que crec just.

Dic tot això perquè avui és un dia especial. Avui ja ho sabeu, 12 diaris catalans han signat una editorial en defensa de la dignitat de Catalunya. Un empresa lloable, necessària i que molt probablement portarà conseqüències. La xarxa catalana no s’ha mantingut aliena a la moguda, de seguida ha començat una campanya de recolzament: Twitter, Facebook, blocs... Qui més qui menys els blocaires afiliats a organitzacions polítiques hem rebut el suggeriment –real , moral o imàginari- de fer una entrada al bloc al respecte. Jo, avui he tingut molta feina i no he pogut escriure res; però la veritat és que no m’agrada seguir aquest tipus de consignes, penso que el meu bloc ha de ser meu. M’agrada pensar que, com a mínim en el bloc, sóc un esperit lliure. No cal que ningú em digui el que haig d’escriure.

Pel que us diré avui no necessito consignes, només afirmaré el que he pensat sempre: vull l’estatut sense retalls.

6 comentaris:

  1. Ei.. pollo. Los que los impulsamos tenemos ya bastantes tiros pegados de ser almas libres (Rubén Novoa y un servidor si algo somos es ciberactivistas), lo que pasa es que a veces podemos sumarnos a cosas que no las picamos nosotros mismos pero con las que podemos comulgar. Y si ya hay una editorial excelente, aprovecharla.

    Como lo hacen otros ciberactivistas con tanto pedigrí como el que más.

    ResponElimina
  2. José: lo de pollo suposo que és per la foto ,oi? Precisament el meu post està en favor de la llibertat de cadascú a parlar als seus blocs quan volen i del que volen. En cap moment he criticat la campanya que s ‘ha endegat avui (per cert felicitats per la part que et toca). Reflexionava , i ho segueixo fent , en veu alta sobre la llibertat que dóna expressar-te en un bloc personal. De tota manera he acabat posicionant-me sobre el tema de l’editorial.

    ResponElimina
  3. El primer que he fet aquest matí, amb el cafè a la ma, abans d'anar a treballar és compartir en el FB l'entrada de Miquel Iceta recollint l'editorial. Encara no havien tocat les 8. I ho he fet alertada pel José. Gràcies
    Dicho lo cual, estic totalment d'acord amb l'Enric

    ResponElimina
  4. Jo entenc a L'Enric perquè a mi hem passa el mateix. A mi no m'agrada q'hem diguin el que haig de fer. M'agrada que m'aconsellin, que hem fessin reflexionar, pero res més. Així ho ha fet l'Enric, ell estava d'acord amb el manifest però ho ha dit i ho ha fet a la seva manera. I es molt respectable. També es possible que jo pensi així, perquè els socialistes no fem el que fan altres partits que no tinc ganes de anomenar ara, que tot son consignas i ni es plantejan si están d'acord o no, obeeixen i prou, i la llibertat brilla per la seva absència

    ResponElimina
  5. Jo també vull l'Estatut sense retalls. Lamentablement, això ja no pot ser: el senyor Guerra "y sus mariachis" ja el van deixar ben repolit (al seu gust). A més, aquest tribunal ha perdut tota credibilitat. O els canvien a tots i fan que aquest organisme sigui, de debò, independent o, surti el que surti, serà dolent per Catalunya. O algú es pensa que, en cas que l'aprovessin tal i com està, els peperos deixaran de tocar el potet?

    ResponElimina
  6. Lamentablement no vaig poder enviar el meu comentari en el seu moment perque no tenia internet. Ara segurament ja no servirá de res enviar-lo perque ningún no tornarà enrrera per llegir-lo. No obstant i "para por si acaso" com deia un cartell a una vella esglèsia antiga que va quedar oblidada al Congo després que els missioners van marxar cagant llets i els nadius van decidir no treure la creu per si d'un cas hi havia quelcom de veritat en tot el que els hi havien volgut ficar al cap, vull expressar el meu suport al Jose, doncs estic d'acord amb ell en que sumar-se a una causa no vol dir en cap cas deixar de ser un esperit lliure. Ser lliure és una actitut en front de la vida i aixó ni s'aconsegueix amb paraules ni es perd de cap manera. Nelson Mandela ha estat sempre un esperit lliure malgrat haver passat gran part de la seva vida a la presó. Moltes altres persones es consideren lliures i son esclaves del que diran, de religions o de temors de tot tipus. Per ser lliure només cal ser valent i tenir una bona autoestima. I aixó no es perd per difrondra una editorial comuna que sento no haver pogut ajudar a difondra en el seu dia per internet, però que vull deixar constancia que vaig recolzar i vaig ajudar a fer-ne ressó entre els companys, veïns, familia i amics.

    ResponElimina