dimecres, 18 de novembre del 2009

Periodistes, manipulació i desafecció


Ningú nega una sensació de desafecció dels ciutadans i les ciutadanes vers la política. Ni els propis polítics neguen, o neguem, tenir part de la culpa en aquest desinterès i allunyament ciutadà. Els darrers casos de corrupció no ajuden a millorar l’ambient, al contrari, l’enterboleixen encara més.

Però la situació gairebé catastròfica a que s’ha arribat no és fruit d’una casualitat, hi ha molts factors que convergeixen; la crisi econòmica i les seves conseqüències també hi juguen un paper important. Avui no parlaré ni de la crisi, ni dels polítics, parlaré d’uns altres agents responsables del desencant generalitzat: els periodistes.

En aquesta època on ens ha tocat viure, els periodistes, de ser mers relators asèptics de la vida quotidiana, han passat a ser generadors d’opinió i focus d’influència de la societat. Els periodistes, a la vegada, amb l’excusa de la llibertat d’expressió s’han transformat en personatges intocables de la vida del nostre país. I això no és bo, ningú els hi pot cridar “l’alto”. És igual el que diguin, tan fa del que opinin, no se’ls pot criticar, sempre tenen la raó. Els partits els temen; els partits poden ser criticats pels periodistes, però els partits no poden criticar la premsa. Alguna cosa falla...

De petit em van ensenyar a comptar; el mestre , Herr Müller, em deia que desprès del tres anava el quatre, el cinc, el sis...El mestre em va fer entendre que els números, a diferència de les paraules, no portaven a engany, que per tots eren igual. Avui quaranta i tants anys més tard encara ho penso. Però si llegeixo la premsa me’n adono que alguna cosa no va. Per ser més clars, posem un exemple de fa uns mesos: manifestació de veïns de les Corts en contra la requalificació del Miniestadi. Agafem tres diaris (no posaré noms) uns diuen que 50 assistents, els altres que 500, el darrer 1000. Resultat: com a mínim dos dels tres menteixen, o falten a la veritat. Però el que és pitjor, al no informar amb veracitat creen confusió, atien -o no- una lluita, una sensació de malestar.

Segon exemple, els periodistes han de ser curosos com escriuen (recordem que la seva missió és informar). No és el mateix dir “varis centenars” de persones que “dues-centes” persones, les dues apreciacions poden ser correctes però les interpretacions dels lectors poden ser vàries, per tant, s’ha informat malament.

Tercer exemple. No és el mateix dir “veïns de Barcelona”, que poden ser des de dos a tota la població , a dir que ”els veïns de Barcelona”, que implica una majoria qualificada. Cal vigilar les paraules, per informar amb veracitat s’ha de filar prim.

Diuen que els polítics són els causants de la desafecció social vers la política, també diuen que “tots els polítics són iguals”. Fer frases obertes, interpretables no és informar, és manipular. I els que manipulen a la societat també són responsables de la seva desafecció. Ara ve la gran pregunta: “tots els periodistes són iguals?”

9 comentaris:

  1. Per sort no tots els periodistes són iguals, de la mateixa manera que no tots els polítics són iguals, ni ho son el metges, mestres etc... En totes les professions en n'hi ha de bons i de dolents i per sort la majòria hem de pensar que són bons, sinó seria un caos, però els bons no són notícia i no vénen, en canvi els dolent sí que són notícia i vénen moltíssim, hi ha una doble moral que això si que ens ho hauriem de fer mirar

    ResponElimina
  2. igual si els politics reformaren el codi penal, posant cadena perpètua efectiva (que significa no surtir mai) per delictes de corrupció i als seus corruptes el desitjasen morir a la presó, la gent confiaria en els que nos son corruptes.

    És més, m'agradaria la legislació xinesa per a casos de corrupció.

    ResponElimina
  3. Lamento discrepar de l'"anònim".¨)Seria bo que quan es critica un comentari es signés amb el nom real) El post era sobre periodistes no sobre polítics.De tota manera: corrupció en política sempre n'hi ha hagut, no a tota la política o no tots els polítics, de la mateixa manera que hi ha corrupció a les empreses i als particulars. No coneixes a ningú que ens hagi estafat a tots no pagant l'IVA? Això també és corrupció. Cal vigilar el que es diu, no m'agrada la pena de mort, en sóc contari.Crec que cap estat té dret a treure la vida a una persona hagi fet el que hagi fet. En el seu dia vaig lluitar, entre altres coses, contra la pena de mort, estic orgullós de viure a un país on ja no n'hi ha. I és més lluitaré perque és mantigui així.

    ResponElimina
  4. Enric,

    Moltes vegades escolto les noticies i observo desgana per les dades i els números. És evident (i trist) que qui presenta els números (empresa, govern, entitat) ho fa de la manera que més li afavoreixi. Si cal quantitat global, així ho farà, si cal un porcentatge, així ho farà... Es trist, però és comprensible. Però això no ho hauria de fer un periodista.

    Un periodista hauria de buscar tots els números i presentar-los i comparar-los.

    Per exemple... diuen que als terrenys del miniestadi del Barça hi volen fer 1500 vivendes de 90 m2 al solar, vol dir que hi poden anar a viure de 3000 a 6000 persones noves a la zona. Si el cens del 2008 ens diu que a les corts hi viuen 82000 persones (cens a www.bcn.es), podem calcular un increment de la població del 3,5% al 7,6% de la població del districte... Pos aquest calcul, que mostra un creixement gran (si ho venen tot, si els pisos son de 90m2 i no més petits) aquest calcul no l'he vist enlloc, i sobre aquest calcul ningú ha valorat si es asumible per al districte. I així tantes altres dades presentades...

    ResponElimina
  5. Enric,

    Del que vaig escriure ahir de matinada, el fet de que sortis del cas del mini, era a tall d'exemple d'anàlisi... personalment no volia dir que fos bo o dolent, sino que en cap lloc s'ha analitzat fredament les dades, només s'ens donen, als mitjans, les opinions i dades parcials, no globals... Jo un dia vaig fer el càlcul i em vaig plantejar si algun barri pot digerir un augment del 7 % de la població de cop. I ningú, cap mitjà, m'ho deia. Tots parlaven o de les protestes veinals (sense exposar-ne les raons i les dades que aportaven aquests veins) o parlaven del negoci que feia el Barça, o enumeraven una serie indefinida d'equipaments.

    Apa... no se si aclareixo... però jo parlava d'exposició de dades... jeje.

    Bon dia!

    ResponElimina
  6. Eric: Tens raó, les informacions sovint són massa parcials ( que només toquen un aspecte), la manca de més informació fa que sovint els lectors ens fem idees equivocades.

    ResponElimina
  7. L'amic Vicenç Planella, m'ha enviat aquest comentari pel facebook, sembla que el blogger no els deixa posar el comentari.
    "Als meus alumnes a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, una de les primeres coses que els explico és que els periodistes no són simples "relators" de la "realitat", perquè aquesta és molt més àmplia, diversa i complexa que el concepte del que és notícia (hi ha una selecció simplificada) i perquè la informació és un producte elaborat d'allò que prèviament s'ha decidit que és notícia (hi ha una segona reducció en funció de l'ordenació de les dades, de la seva explicació, de la semàntica i de condicionants d'espai i de temps). Dins d'aquests tres passos (realitat-notícia-informació) intervenen molts agents decisoris o, dit d'una altra manera, molts interessos. L'objectivitat, si és que existeix, consisteix a mantenir l'equilibri entre els interessos contraposants inherents a qualsevol societat, i assumir amb encert les limitacions, posem per cas, de les dues ratlles que pot tenir un titular. Dir 500, 5.000 o 50.000 a una manifestació pot dependre de les fonts que els periodistes estan obligats a consultar (de la Guàrdia Urbana als convocants, seguint l'exemple casual que utilitza l'Enric). No hi ha res millor, en el cas d'un periodista, que anar-hi i, si cal, comptar manifestants gairebé un per un, com sé que alguns mitjans de comunicació han fet. A més, resulta curiós defensar la crítica valenta als periodistes (que comparteixo) i no gossar citar els noms dels diaris que van discrepar sobre l'assistència a la protesta contra la requalificació del Miniestadi"
    Vicenç Planella

    ResponElimina
  8. Perdón he tenido que eliminar mi comentario porque había expresado mal una idea y estaba diciendo lo contrario de lo que quería decir. Empiezo de nuevo:

    A ver: ¡no es tan dificil!. Un periodista tiene que informarse para informar bien. ¿No sabemos acaso como se cuenta la cantidad de gente que cabe en 1m2? ¡Así se ha contado siempre! Tantos metros cuadrados ocupados, tantos asistentes. Es que si la diferencia es de 1000 personas alguien miente descaradamente, y si el periodista no contrasta la información antes de darla también está mintiendo.

    Tienes mucha razón Enric.¡Claro que hay buenos periodistas! Pero dentro de la profesión de periodismo hay mucho novato que no sabe hacer su trabajo, o que "sirve a su amo" y no al lector.

    En cuanto a anónimo: ¿Estamos en contra de matar, o sea de asesinar o estamos de acuerdo? Si consideramos que matar es un delito ud. quiere institucionalizarlo? o sea, no hay que matar, pero vamos a crear la figura de un asesino que mate a otro asesino. ¿Y a esto alguien le puede llamar justicia?
    Una cosita más: NO sólo es corrupción el dinero que roba un político, también se roba pidiendo a tu lampista que te haga la factura en negro, saltándote el metro sin pagar, cogiendo una chocolatina en el super o un CD o un libro, muchas corrupciones que se perdonan algunas porque son ellos los que las cometen, sumen, sumen a lo largo de su vida el dinero que han estafado.

    A otra cosa Enric:

    Hay un artículo en el Pais de Juan José MIllás, que si lo encuentro traeré el enlace, donde afirma que muchas veces no se entera de nada leyendo un artículo, de lo mál expresado que está.

    Salut!

    ResponElimina