divendres, 6 de novembre del 2009

La merda de TV3




Probablement el que escriuré no agradarà a tothom, de ben segur no serà políticament correcte, però hi ha moments a la vida que un no pot, ni vol, quedar-se callat, que ha de dir el que pensa, peti qui peti. Així doncs aquí va.

Fa temps, anys molts anys, que penso que TV3 no compleix amb el paper que ha d’exercir una televisió pública. Quan manava el Pujol alguns dèiem que era sectària, que no informava per tots igual, que donava les notícies d’una manera esbiaixada i partidista. Els governs convergents, per fi, van caure però el mal ja estava fet, s’havia creat un model televisiu de barretina i estelada, populista però només per un sector de la societat catalana.

Nous governs, Maragall i Montilla, però la TV3 no canvia. Al contrari, amb l’excusa de la llibertat d’expressió la tele catalana s’atreveix a anar més enllà i enlloc d’informar es permet manipular, opinar també amb el punt de mira tort, amb intenció sectària.

Algú dirà que em passo, que l ‘esbiaixat sóc jo. Potser sí, potser estigui equivocat, però en la defensa de la meva tesi només posaré alguns exemples (n’hi ha a milers) del que dic, jutgeu vosaltres mateixos.

Exemple número 1: Discurs institucional del molt honorable president de la Generalitat José Montilla, horari de màxima audiència, just acabar el discurs apareix el personatge de Polònia fent una paròdia sobre el discurs (fora del dia i hora del programa). El tema desprès d’algunes protesta parlamentàries es va saldar amb una breu petició d’excuses per part del a direcció de TV3 i prou. Per mi aquest fet té una intenció: desvirtuar, desgastar i desprestigiar al nostre President i qui fa això fa un flac favor a la democràcia. ( Ep , que no estic criticant al programa Polònia, critico l’oportunitat i el moment).

Exemple número 2: Visita institucional del Prínceps d’Espanya a Lleida, breu noticia i alhora s’informa d’una manifestació contrària independentista. La realitat: els manifestants no arribaven a la vintena, això sí duien estelades i cridaven. Queda per explicar què inauguraven els prínceps, quines millores representen per la ciutat etc.... Els que em coneixen saben que sóc republicà, que si els prínceps es perden en un bosc no els aniré a buscar, però d’això a desvirtuar la realitat n’hi a un bon tros. I em faig una pregunta: quantes manifestacions passen diàriament a Catalunya amb molt més de vint persones que no surten a TV3? Segur que trobo cada dia 20 voluntaris que reivindiquin qualsevol tema davant de la seu de TV3, sortirien per la tele? Sense estelades segur que no.

Exemple número 3: Programa Divendres, avui mateix, treuen el mapa del “xoriçam d’Espanya”(ostres avui han utilitzat la paraula Espanya!), els presentadors fan conyeta , mentre posen xoriços a un mapa. Posen tothom al mateix sac, i amb el rotllo final sobre la presumpció d’innocència creuen que estan lliures per empudegar a tort i dret. Hem sentit frases com “aquí hi va sucar tothom”... en temes que encara estan sota investigació o judici.

Vull acabar, per mi la televisió pública catalana té per sobre de tot una missió especial: educar en democràcia. No dic que s’amaguin les coses, al contrari. El que dic es que s’han de tractar d’una manera positiva, posant en valor la quantitat de coses bones que es fan en aquest país, sense banalitzacions, no forçant les demagògies amb “entrevistes a peu de carrer”, no forçant enquestes amb respostes interessades (per això ja estan les televisions privades). M’agradaria que la TV3 fos una tele per tots, m’agradaria que TV3 recordés que tots som catalans i tots ens mereixem el mateix tracte, encara que alguns no portem l’estelada al cor. M’agradaria poder dir que TV3 també és la meva...

5 comentaris:

  1. Benvigut al club, Enric. Jo fa molt de temps que tinc clar que TV3 no és la meva. No sé de qui és, però meva, igual que d'una bona part de la gent de Catalunya, segur que no. I el pitjor és el que no els importa. Ells fan una tele per a una part dels catalans (potser és que als demés no ens consideren catalans), i amb això en tenen prou.

    Tenen paraules prohibides, com Espanya (llevat que sigui per parlar malament) o província. Senzillament no es poden dir, com si per no anomenar-la Espanya anés a desparèixer, i fan mans i mànigues per evitar-les. I parteixen de la premisa que als catalans ens ha d'importar més el que passa a Perpinyà o a Benicarló que el que passa a, poso per cas, Badajoz o Salamanca, sempre amb la seva dèria del pancatalanisme.

    I són capaços de posar al mateix nivell mil persones gaudint de la montanya russa del Tibidabo el dia de la inauguració que vint que protestaven, igual que l'exemple que posaves. I com aquests n'hi ha la tira.

    En fi, no continuo perquè hi estem 100% d'acord, i és més divertit discutir.

    ResponElimina
  2. Completamente de acuerdo contigo Enric. Y bienp or tu post!!! Yo te cuento otra. Inauguración de un centro de día de 124 camas, no recuerdo bien donde, pero ya te conseguiré fecha y nombre, a la misma hora dinar de germanó que da CiU con el Sr Mäs ¿Donde fue tv3? Al dinar de germanó claro está. El centro de día y el Sr Montilla ni salieron en las noticias. ¡Cuadrados de verdad! Es biencierto lo del dicho de que todo está atado y bien atado...la derecha será siempre la derecha en las Españas y en las Cataluñas...

    ResponElimina
  3. Salto d'una entrada teva a un altre... em sebla que obriré un blog de respostes...

    Només diré que amb una idea com aquesta varen acabar amb el matí de Catalunya radio d'Antoni Bassas... varen aconseguir fer una radio més tranquila passant la pedra a la Neus Bonet i tot va acabar amb la perdua del lideratge de la radio pública cap a la Privada. Ara s'hagut de tornar al model Bassas amb el Manel Fuentes.

    Potser TV3 no es la televisió perfecte... no és la BBC. Però miro els altres mitjans i recordo la COM quan era la radio de la diputació contra el govern convergent... era com la radio de la resistència.

    Finalment, jo veig en les revistes editades per a tots els barcelonins per l'Ajuntament un altre exemple del que dius, tot i que d'un altre cantó. Aquestes revistes també son una utilització partidista dels recursos públics perquè juguen a trencar la diferenciació entre ajuntament i partit que mana. Tot és un, i centrat en la figura de l'Alcalde. Es clar, després l'alcalde cau i tots semblen dolents... A Sabadell encara es pitjor. A la darrera pàgina de la revista de l'Ajuntament hi ha un anunci de tot un full del PSC demanant la opinió de que opinen els ciutadants... trencant un altre cop la línia que separa l'alcaldia i el partit.

    I a sobre, no ens escolten: A la secció del barri de Les Corts, des de L'Espiga, portem 2 anys probant que surti a la programació de la primera pàgina la nostre programació infantil. I només hi surt un cop de cada sis... abans es prefereix possar el que es fa en altres barris: a mode d'exemple surten activitats a L'Ateneu Barcelones o al Fundació Privada Vila Casas... I et garanteixo que la informació de l'Espiga arriba a qui ha d'arribar... I és una activitat subvencionada per l'ajuntament.

    ResponElimina
  4. El que fa que sento el mateix! I la paguen entre tots... Crec que som, com sempre, massa curosos al opinar i acceptar. Si a la llibertat d'expressió; no al esviaxamente partidista, més ben dit a la omissió de informació.

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb tu, no hi a dret, es pasen tres pobles..

    Virginia

    ResponElimina