dissabte, 17 d’octubre de 2009

Senyor, sí senyor! Reclutes als instituts

Avui hem rebut notícies del Nil, el meu fill que està estudiant 4rt d’ESO a un poblet d’Indiana, USA. El que ens ha explicat via facebook ens ha deixat perplexos. Sabíem on l’enviàvem: a l’Amèrica profunda, a una terra de grangers, conservadora, una terra reflex fidel del que veiem a moltes pelis. Pobles petits, d’un sol carrer, el bar, el magatzem, el sheriff i poca cosa més. El noi s’ha integrat, va a l’escola, juga a futbol americà, va a pescar, menja porqueries tot el dia, mira la tele... en definitiva fa el que fan la majoria dels adolescents de la zona. Cal remarcar que la fàcil integració també ha estat possible degut a que l’han rebut amb els braços oberts, la família on viu el tracta com un fill.

Retornant al principi, el que ens ha explicat avui ens ha posat els pels de punta. Resulta que al seu “High School” una vegada al mes l’exèrcit americà posa una paradeta -ell diu que és com les del PSC a les campanyes electorals- on s’informa a tothom , de nacionalitat americana, que s’hi acosta de les “oportunitats “de feina que ofereix l’exèrcit americà. És una oficina mòbil de reclutament.

Des de l’òptica europea, des de l’òptica d’una família antibel·licista no podem entendre com la llei permeti (el meu fill diu que és obligatori!?), que molt sovint pugui aparèixer l’exèrcit a les dependències escolars per propagar les seves “virtuts”. Quants nois i noies de 15 o 16 anys, amb l’idea de pàtria inculcada des de petits, creuran veure el seu futur resolt? Quants joves preocupats per problemes d’estudis, familiars o amorosos aprofitaran per allistar-se simplement per fugir? En zones escolars, com la del meu fill, on no s’arriben a graduar ni la meitat dels estudiants, no és l’exèrcit una fàcil i possible sortida? Ara però sembla que busquen joves més preparats que abans, i si t’apuntes l’exèrcit et paga el batxillerat (què generosos!).

Sort en tenim que el meu fill, tot i tenir 15 anys, tot i que la seva integració està anant molt bé, no ha perdut el nord. Sap molt bé el que vol, veu les diferències de vida, de model, de democràcia. Sap distingir el que és una menjada de coco i manté el valors que tenia abans de sortir de Barcelona. Que duri.

2 comentaris:

  1. Tu hijo si que sabrá apreciar lo que tiene, y no como muchos jóvenes y no tan jovenes que creen que lo moderno, lo guai, lo chanchi piruli, es revelarse, cosa que me parecería muy bien, pero con fundamento y análisis, porque muchos lo hacen equivocando al enemigo. Muchos de ellos nos acusan a los socialistas, de meter miedo con el "que viene el coco si no nos votaís", sin tener la real conciencia de que lo digamos o no, no son esos nuestros argumentos, tenemos muchísimos más importantes, pero la verdad es esa y sino que se lo digan a los valencianos. Te aconsejo que leas mi blog donde hago constantes referencias a "Valencia desperta" de Teresa Ferrer.

    ResponElimina
  2. ja ja ja Aquí també recluten a la uni. Tenen un edifici només per els militars al campus, donen beques a estudiants que quan acaben la carrera fan d'oficials, i venen a clase amb uniforme... Però el mes fort de tot es que està tot ple de cartells amb propaganda per allistar-te... i els altres estudiants no els arrenquen!!!

    ResponElimina