Bombes sobre Barcelona

Cap de setmana de feina, la primera escola de tardor del PSC Barcelona. Desprès setmanes de preparació, un dissabte intens ple de xerrades i grups de treball. Per fi arriba el diumenge, és l’hora de les conclusions, la cosa pinta bé, han sortit moltes idees, els participants estan satisfets. Darreres intervencions, segueix l’atenció. La una i cinc puja l’Hereu a parlar. Fa molts anys que el conec, des de que va entrar al partit i encara em sorprèn. És un orador brillant, creu el que diu, però avui s’ha superat. Ha estat genial, breu i contundent. Feia temps que no veia a la sala de la tercera planta, la sala Ernest Lluch, aplaudir amb tanta passió i convenciment. Ha estat el punt final brillant i emotiu d’unes jornades perfectes, fins i tot hem acabat a l’hora prevista!

A les dues a casa, ja era hora, sembla que no però estar pendent de que tot surti com està previst té les seus costos, jo he acabat esgotat. Sort que m’espera un bon plat d’arròs amb bolets que em dóna forces. Me’n vaig a fer una becaineta, avui no la perdono. M’adormo tot pensant en una frase que l’Hereu ha fet caure al seu discurs: “Hi ha alguns que llencen bombes de desil·lusió massiva a Barcelona”. Em desperto al cap de mitja hora, ja he dormit prou però em quedo al llit fet zapping. Recordo part del somni que he tingut: bombes que cauen sobre la ciutat, bombes de la aviació franquista durant la guerra civil. Morts, molt morts, cases derruïdes, desolació.

Quin lligam tenen la frase de l’alcalde amb el meu somni? Fàcil: l’agressió a la ciutat de Barcelona per gent que la vol conquerir a qualsevol preu, sense reparar en costos i sense importar-li el mal que fa a la pròpia ciutat i sobretot als seus habitants. Feixisme pur...

Per acabar retorno al discurs del Jordi: “ Hi ha alguns que treballen per fer les coses possibles i hi ha altres que treballen per fer que no siguin possibles.” Jo em quedo amb els primers i vosaltres?