Els elements socioculturals que es van transmetent de generació en generació se’ls anomenada tradicions. Històricament tots els pobles s’han alimentat de la cultura dels seus ancestres i això els ha permès autoafirmar-se alhora que diferenciar-se dels demès.
Ens agradi o no, per bé o per mal el món canvia. Ja al segle passat amb la consolidació de la ràdio, la televisió i el cinema les barreres de la distància es feien miques. Les noticies sobre les guerres, les misèries, els espectacles, els esports traspassaven fronteres amb una facilitat mai vista i des de la butaca de casa podíem conèixer de primera mà les realitats de l’altra punta del món.
La intercomunicació entre cultures és un fet i no té marxa enrere. Les tradicions també es veuen afectades, es transformen, s’adapten als nous temps i algunes, fins i tot, desapareixen. Apart d’honroses excepcions habitualment les tradicions que van acompanyades d’una activitat comercial es mantenen, les altres van diluint-se amb el pas del temps fins que cauen l’oblit.
Però els pobles no ens quedem sense tradicions, sense festes. Les cultures dominants ja se’n ocupen i ens en van enviant –o envaint?-. Santa Claus, l’arbre de Nadal, sant Valentí, Halloween... No ens posem nerviosos, no tot és dolent, nosaltres els catalanets també exportem tradicions: Sant Jordi ja es celebra a alguns llocs del Japó. El llibre i la rosa ja son “tradició japonesa”.
Ens agradi o no, per bé o per mal el món canvia. Ja al segle passat amb la consolidació de la ràdio, la televisió i el cinema les barreres de la distància es feien miques. Les noticies sobre les guerres, les misèries, els espectacles, els esports traspassaven fronteres amb una facilitat mai vista i des de la butaca de casa podíem conèixer de primera mà les realitats de l’altra punta del món.
La intercomunicació entre cultures és un fet i no té marxa enrere. Les tradicions també es veuen afectades, es transformen, s’adapten als nous temps i algunes, fins i tot, desapareixen. Apart d’honroses excepcions habitualment les tradicions que van acompanyades d’una activitat comercial es mantenen, les altres van diluint-se amb el pas del temps fins que cauen l’oblit.
Però els pobles no ens quedem sense tradicions, sense festes. Les cultures dominants ja se’n ocupen i ens en van enviant –o envaint?-. Santa Claus, l’arbre de Nadal, sant Valentí, Halloween... No ens posem nerviosos, no tot és dolent, nosaltres els catalanets també exportem tradicions: Sant Jordi ja es celebra a alguns llocs del Japó. El llibre i la rosa ja son “tradició japonesa”.
I tornant al títol, avui la nit de Tot Sants, a Catalunya: castanyada; castanyes, moniatos, panellets i moscatell. Una castanyada perfecta si a més s’està a la vora de la llar de foc envoltats de familiars o amics, encara que enguany la fem en màniga curta. Avui la nit de Tot Sants, a Catalunya: Halloween; disfresses, carabasses, esgarips, crits i caramels. Conec molts joves que es disfressaran, també són catalans i menjaran panellets. L’important és que cada un faci el que vulgui, que pugui triar. El que importa és viure en llibertat.
Com diu el meu amic Joan Ramon: Tots Sants. L'ombra dels absents entre moniatos i castanyes, cridòria importada de Halloween i les fulles dels plàtans que es despullen.
Com diu el meu amic Joan Ramon: Tots Sants. L'ombra dels absents entre moniatos i castanyes, cridòria importada de Halloween i les fulles dels plàtans que es despullen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada