Ètica

Un que té fama de no tenir gaires pels a la llengua avui es troba amb l’obligació moral d’afrontar la reflexió sobre el gran tema de la jornada: la detenció, a instàncies del jutge Garzón, per part de la guàrdia civil de l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, el socialista Bartomeu Muñoz, i sis persones més, entre elles l’antic conseller convergent de la Generalitat Macià Alavedra i el ex secretari general de la presidència en temps del Pujol Lluís Prenafeta.

He parlat una, dos i tres vegades de l’afer Palau de la Música, he demanat explicacions a Convergència, he demanat dimissions. Avui desprès de les detencions amb càrrecs de suborns, tràfec d’influències i blanqueig de capitals, si vull ser conseqüent també em toca parlar.

Primer de tot i que quedi clar, la presumpció d’innocència dels implicats ha de ser respectada. Un cop dit això, tinc una sensació agredolça, m’explico. La sensació agre: se suposa que membres del meu partit han comés irregularitats greus, gravíssimes, i això em dol. Ja sé que els de dretes ho fan sovint, però no m’agrada que els meus siguin “els dolents”. Penso que els socialistes hem de donar exemple en tots els àmbits on ens movem, ja siguin els privats com en els públics. La sensació dolça: la ràpida i contundent actuació del meu partit que, amb unes declaracions solemnes fetes pel secretari d’organització José Zaragoza, ha posat les coses al seu lloc i ha separat les suposades actuacions individuals de qualsevol responsabilitat del partit. La integritat del PSC queda demostrada davant la gravetat dels fets imputats amb l’honradesa, la celeritat i sobretot amb la resposta implacable: en cas que l’autoritat judicial prengui mesures demanarà la renúncia com a regidors, la suspensió de militància i es promourà una nova elecció d’un nou alcalde de forma immediata.

Tan de bo que això no hagués passat, però estic orgullós de la reacció del meu partit. L’ètica abans que res, que n’aprenguin!