dimarts, 20 d’octubre de 2009

Medi ambient, realitat i intoxicació comercial

El dilluns el Periódico de Catalunya publicava que el gran llac del Txad podia desaparèixer en pocs anys. Un llac que quan jo vaig néixer ocupava una extensió tan gran com tot Catalunya i ara ja s’ha reduït a una dècima part, la espècie humana en té molta, si no tota, culpa. Si les coses continuen igual el experts vaticinen que en només vint anys el llac haurà desaparegut. En el temps de la vida mitja d’una persona (europea) es passarà de la vida a la mort d’una gran extensió aqüífera amb les importants i irreversibles conseqüències pel habitants i les espècies de la zona que això comporta: menys regadius, menys cultius, desaparició de la pesca, canvi d’hàbitats... En definitiva un desastre.

El consell de ministres de les Illes Maldives celebrava la seva reunió sota les aigües per denunciar el que tots preveuen, que d’aquí uns anys les Maldives estaran sota les aigües degut al canvi climàtic. Un altre desastre.

Una ONG brasilera aconsella “fer pipi” mentre et dutxes per tal d’estalviar aigua. Realment calculadora en mà son molt litres, 4380 a l’any per persona. Pot ser una mesura positiva.



Paral·lelament una companyia d’aviació japonesa estudia demanar als seus clients que orinin abans de pujar a l’avió per tal d’estalviar combustible amb la reducció de pes. Quan pot pesar el pipi de 150 persones? 75 Kg? Sembla més propaganda, ganes de fer-se veure, que una altra cosa.

Mentre els supermercats fan campanyes per no utilitzar bosses plàstic; les bosses contaminen diuen, nosaltres lluitem pel medi es reafirmen. Proposen portar carros de la compra, bosses reciclables etc. Però si son tan ecològics, si estan tan conscienciats, perquè no venen productes en envasos retornables? Perquè no empren embolcalls més senzills? El tema de les bosses només és un tema de marketing , per rentar-se la cara davant dels clients. L’únic cert de tot això és que ara ja no donen bosses i et cobren el mateix.

Trobar solució a la contaminació no és senzill, tots ens hi hem de posar però sense demagògies, nosaltres també. Podem aportar el nostre gra de sorra. Un exemple (n'hi ha a milers): si nosaltres, els consumidors, fóssim responsables utilitzaríem productes amb materials reciclables i faríem servir extensivament tots els elements que les administracions posen al nostre abast (contenidors, papereres, punt de recollida...)

I mentre a la terra passa tot això i molt més, a la NASA bombardeja la lluna per buscar aigua. No faríem millor en tenir cura del que tenim abans d’anar a “fer mal” a l’espai exterior?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada