Avui ha començat la Festa Major de les Corts. Primer m’he passat, tot passejant, per la trobada de gegants. He buscat al Joan Carles Montagut, un geganter amic del facebook que tot i haver mantingut algunes converses cibernètiques no ens coneixem cara a cara. Em feia gràcia veure’l, he arribat un pel tard i els gegants ja ballaven, un altre dia serà.
Cap a la plaça Comas, un cop feta la meva tradicional salutació a l’estàtua d’en Pau Farinetes, he pujat al saló de plens. Allà mentre esperàvem que comencés el pregó, he pogut conèixer finalment a l’Èric del Arco, de l’Espiga de les Corts. Amb l’Èric -que és un lector molt crític, però fidel, del meu bloc- em passava el mateix que amb en Joan Carles, havíem quedat moltes vegades però l’un per l’altre no acabàvem de coincidir. Hem xerrat poc, però la cosa continuarà; el gel ja s’ha trencat.
He pogut saludar a polítics d'altres partits, he vist vells coneguts, he saludat als de “les Corts cc”-en Marc, l’Angie i en Quim-. Per cert amb els dos darrers he mantingut una breu però intensa i interessant conversa sobre “flash mobs” i democràcia. Llàstima que sempre tots anem amb el coet el cul, m’agrada discutir amb ells, són sans, espero que aviat fem una nova trobada al bar Can Deu i la fem petar.
Comença el pregó, com que tanquen la finestra no sento res de res. Hauré de demanar que algú em passi el text. Aprofito per xerrar amb la Lourdes Muñoz -diputada socialista a Madrid- , amb en Jaume Moreno -el conseller tècnic del districte- i amb molta més gent (en Carlos, el Jordi, la Marta, l'altra Marta, la Teresita, l'Antonio, la Dolors i me'n deixo la tira).
Acaba el pregó, la meva amiga Pitu em presenta a la pregonera, l’actriu Carme Contreras –la Roser del Cor de la Ciutat- . La Carme no és la vella rondinaire de la sèrie. És una dona gran simpàtica i d’entrada m’ha caigut molt bé. De seguida hem vist que, com a mínim, tenim un cosa en comú: som uns maniàtics de la puntualitat. M’agradaria conèixer-la millor, segur que té moltes coses per explicar.
Són tres quart de 9, estic cansat, aprofito que l’Emilia se’n va cap a casa i com que som gairebé veïns decideixo acompanyar-la. Per avui ja hem fet prou.
Cap a la plaça Comas, un cop feta la meva tradicional salutació a l’estàtua d’en Pau Farinetes, he pujat al saló de plens. Allà mentre esperàvem que comencés el pregó, he pogut conèixer finalment a l’Èric del Arco, de l’Espiga de les Corts. Amb l’Èric -que és un lector molt crític, però fidel, del meu bloc- em passava el mateix que amb en Joan Carles, havíem quedat moltes vegades però l’un per l’altre no acabàvem de coincidir. Hem xerrat poc, però la cosa continuarà; el gel ja s’ha trencat.
He pogut saludar a polítics d'altres partits, he vist vells coneguts, he saludat als de “les Corts cc”-en Marc, l’Angie i en Quim-. Per cert amb els dos darrers he mantingut una breu però intensa i interessant conversa sobre “flash mobs” i democràcia. Llàstima que sempre tots anem amb el coet el cul, m’agrada discutir amb ells, són sans, espero que aviat fem una nova trobada al bar Can Deu i la fem petar.
Comença el pregó, com que tanquen la finestra no sento res de res. Hauré de demanar que algú em passi el text. Aprofito per xerrar amb la Lourdes Muñoz -diputada socialista a Madrid- , amb en Jaume Moreno -el conseller tècnic del districte- i amb molta més gent (en Carlos, el Jordi, la Marta, l'altra Marta, la Teresita, l'Antonio, la Dolors i me'n deixo la tira).
Acaba el pregó, la meva amiga Pitu em presenta a la pregonera, l’actriu Carme Contreras –la Roser del Cor de la Ciutat- . La Carme no és la vella rondinaire de la sèrie. És una dona gran simpàtica i d’entrada m’ha caigut molt bé. De seguida hem vist que, com a mínim, tenim un cosa en comú: som uns maniàtics de la puntualitat. M’agradaria conèixer-la millor, segur que té moltes coses per explicar.
Són tres quart de 9, estic cansat, aprofito que l’Emilia se’n va cap a casa i com que som gairebé veïns decideixo acompanyar-la. Per avui ja hem fet prou.
Molt bona Festa Major a tu també. A mi sempre em fa una mica de mandra començar... però he de reconèixer que després em fa molta llàstima que acabi... La Festa Major suposa molta feina, però també el que tu dius... molta relació amb la gent del barri que, malauradament, n'hi ha molta a la que només veig de Festa Major en Festa Major.
ResponEliminaSempre és un plaer trobar-te Enric a veure si ens ho podem tornar a organitzar. I també és veritat que fa mandra posar-se en marxa, però mira, ja anem de camí i avui toca correfoc unitari.
ResponElimina