En Fernández Diaz i la zitzània

En Alberto Fernández Diaz, el sempitern candidat pel PP a l’alcaldia de Barcelona i sempitern perdedor d’eleccions, ha tornat a fer unes declaracions fora de lloc.

Aquest divendres s’ha dedicat, amb unes inconnexes declaracions, a criticar a l’ajuntament de Barcelona. El motiu, segons en Fernández, el mal funcionament de la ciutat el dijous a la tarda. Recordem que va passar dijous; un diluvi més de 90 litres per metre quadrat, els carrers amb l’aigua baixant d’ample a ample, algunes estacions de metro inundades parcialment, una paret del vestíbul ensorrada a la línia 2, retards als trens, baixos d’edificis inundats i algun col·lapse de trànsit.

Si hem de ser sincers, i només cal llegir la premsa, gairebé ningú pot acusar a l’ajuntament de poc previsor, de no haver fet bé la feina, de negligència. Fins i tot els convergents no han dit res. Davant dels desastres naturals, i ploure 90 litres en mitja tarda és un desastre, sempre hi ha desperfectes, sempre hi ha danys.

Tornem al Fernández que volent fer-se el ocurrent, amb la seva dialèctica barroera i d’una construcció sintàctica digna d’un aprenent de primer primària, afirma que l’ajuntament es “Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio”. En Fernández, alguns el coneixen pel Albertito, intenta fer creure a la població de la ciutat que les coses no marxen. S’equivoca, els ciutadans i ciutadanes de Barcelona són més intel·ligents, saben distingir entre negligències de gestió (que alguna hi ha) dels accidents naturals -en aquest cas el diluvi-. I també saben distingir un polític honest d’un d’oportunista.

La comparació de l’ajuntament de Barcelona amb els personatges de Francisco Ibáñez es desafortunada, té mala llet intencionada. Per acabar i per no sortir del món del còmic, en Fernández em recorda un personatge de d’Astèrix i la zitzània; en Detritus. Un paio que es dedica a sembrar la mala maror entre el gal i els seus amics, al principi la gent se’l creu però al final queda descobert i ben retratat. A Barcelona, com al còmic, la veritat acabarà triomfant i els nostres Detritus particulars quedaran , un cop més, en evidència.