La saviesa popular ens diu que “qui diu les veritats perd les amistats”. No és exactament el que m’està passant però des de que escric al bloc -i que consti que n’estic molt orgullós- moltes persones que em coneixien d'una manera tangencial ara tenen l’oportunitat de fer-ho molt millor.
Explicar el que em passa pel cap, les meves sensacions i opinions sobre fets quotidians, sobre l’actualitat política, sobre els meus sentiments personals, sobre els meus records fa que em quedi com despullat davant dels que em llegeixen, que sembli un pollastre desplomat. Alguns bons amics em diuen que en política sovint em mullo massa. Però escriure em serveix per reflexionar i prendre postura en temes que d’altra manera potser se’m quedarien al calaix. Ja ho diuen que ”qui no arrisca no pisca”, jo prefereixo arriscar.
Des de fa temps que rebo comentaris a favor i en contra de les meves opinions –no podria ser de cap altra manera-, precisament escric públicament per intentar crear opinió o, com a mínim, dubtes. Paradoxalment els comentaris que se’m fan no s’escriuen a bloc, m'agradaria que aquestes opinions –a favor o en contra- no fossin privades (al meu correu, al Facebook o per telèfon), m’agradaria poder-los contestar o compartir públicament al bloc. De tota manera, passi el que passi, seguiré escrivint.
Gràcies
Explicar el que em passa pel cap, les meves sensacions i opinions sobre fets quotidians, sobre l’actualitat política, sobre els meus sentiments personals, sobre els meus records fa que em quedi com despullat davant dels que em llegeixen, que sembli un pollastre desplomat. Alguns bons amics em diuen que en política sovint em mullo massa. Però escriure em serveix per reflexionar i prendre postura en temes que d’altra manera potser se’m quedarien al calaix. Ja ho diuen que ”qui no arrisca no pisca”, jo prefereixo arriscar.
Des de fa temps que rebo comentaris a favor i en contra de les meves opinions –no podria ser de cap altra manera-, precisament escric públicament per intentar crear opinió o, com a mínim, dubtes. Paradoxalment els comentaris que se’m fan no s’escriuen a bloc, m'agradaria que aquestes opinions –a favor o en contra- no fossin privades (al meu correu, al Facebook o per telèfon), m’agradaria poder-los contestar o compartir públicament al bloc. De tota manera, passi el que passi, seguiré escrivint.
Gràcies
Gracias por tomar esa postura comprometida. Es cierto que el que no mueve ficha no se equivoca, es cierto, que quien no se da a conocer no se crea enemigos, pero también es cierto que tampoco amigos. La valentía y el compromiso son dos cualidades para mí imprescindibles en alguien que se diga y sea socialista, así que ¡adelante Eric! NO te quepa duda de que estás en el camino. No conozco a ningún luchador sin riesgo, y tampoco a ningún socialista que no lo haya sufrido. Definirse es un honor que nos fortalece. Así que yo te doy las gracias por ser como eres, porque personas como tú, a mí me ayudan, los que se esconden no me aportan nada. ¡Un abrazo!
ResponEliminaYo también pienso como la compañera. Se supone que uno de los objetivos de una organización política es generar debate, y és lógico y lícito que no todo el mundo esté de acuerdo en todos los temas, sinó dónde estaría la pluralidad. Sigue con tu blog Enric!!
ResponEliminaSilvia H